Societat

Els circs Amorós-Silvestrini

L’empresa va impulsar una aventura de llarga trajectòria,- més de trenta anys- que va convertir la seva presència en un clàssic a les festes majors de la majoria de les ciutats i pobles del Principat

El 3 de novem­bre del 1946 Los Sitios reco­llia : «El públic- traduït del cas­tellà- va omplir ahir el Circo Dorado espec­ta­cle pre­sen­tat per l’empresa Amorós-Sil­ves­trini que un cop més ha fet el mira­cle que un circ de les dimen­si­ons del Dorado, estigués total­ment ple. El cert, és que l’espec­ta­cle, molt interes­sant i atrac­tiu, l’inte­gren vint números exe­cu­tats per les millors atrac­ci­ons cir­cen­ses d’Espa­nya». El diari infor­mava que entre els artis­tes des­ta­ca­ven les Roses del Patí, els Ger­mans Fer­rer i Dorita, els pallas­sos Popi, Bimbo i Cía, Car­men­cita Tor­res, els Ger­mans Díaz o Los cinco Rudi-Llata, i asse­gu­rava que l’aco­llida del public havia estat tant bona que la tor­nada a Girona estava asse­gu­rada. El cro­nista no anava errat i més si tenim pre­sent que en els anys poste­ri­ors, l’empresa Amorós-Sil­ves­trini és la que més circs ha pre­sen­tat a Girona. Essent com eren les dar­re­res del calen­dari, les Fires de Sant Narcís tan­ca­ven la tem­po­rada i era freqüent que allà coin­ci­dis­sin els dos circs en ruta que habi­tu­al­ment tenia l’empresa. Els dar­rers dies de la seva estada giro­nina solien ajun­tar les dues com­pa­nyies en una sola, donant així l’opor­tu­ni­tat a qui encara no havia vist cap espec­ta­cle de poder veure, a preus popu­lars, el millor de cada pro­grama.

Comen­cem pel prin­cipi. Segons recull Ramon Bech, en el número 52 de la revista Zirko­lika en un repor­tatge dedi­cat al cen­te­nari del nai­xe­ment d’Osvaldo Sil­ves­trini, es va ini­ciar en aquest món acom­pa­nyat de la pri­mera esposa Olga Malova amb la que pre­sen­tava un número de bici­cleta sobre pedes­tal a circs com el Cor­zana, l’Olym­pia i el Royal, aquest dar­rer pro­pi­e­tat de Lucas i Paquito Amorós. Sil­ves­trini que era un àliga pels nego­cis i va ser l’intro­duc­tor de les dis­ci­pli­nes ita­li­a­nes al nos­tre país, no va dei­xar pas­sar les opor­tu­ni­tats que se li van pre­sen­tar i així quan els Amorós van tren­car l’aliança estratègica que man­te­nien amb el matri­moni Bárcena-Pere­zoff i ell va fer el mateix amb el seu soci Nani Fre­di­ani amb el que havia impul­sat un circ bate­jat com Pala­cio, va apli­car un prin­cipi d’eficàcia i després de com­pro­var que les dues com­pa­nyies feien rutes molt sem­blants, la qual cosa gene­rava una com­petència inde­sit­jada, va pro­po­sar crear una soci­e­tat que ha pas­sat a la història com Her­ma­nos Amorós-Sil­ves­trini, una aven­tura de llarga tra­jectòria,- més de trenta anys- que va con­ver­tir la seva presència en un clàssic a les fes­tes majors de la majo­ria de les ciu­tats i pobles impor­tants del Prin­ci­pat. Mal­grat que les veles admi­nis­tra­des per l’empresa sovint van can­viar de nom i tant les podem tro­bar sota l’epígraf «Bri­ta­nic Cir­cus» com, «Canadà Cir­cus», «Circ Con­ti­nen­tal» el «Cir­que d’Hivern de París» o «Circ Impe­rial de França», el cert és que la sim­bi­osi va fun­ci­o­nar i gràcies als conei­xe­ments que tenien els amos del negoci, van con­ver­tir el clas­si­cisme i la inno­vació en estris potents per atraure un públic que tant es podia veure immers en una de les caval­ca­des del millor espec­ta­cle del món, com assis­tir a les ses­si­ons que el dei­xava sense res­pi­ració. L’ambi­ent era d’eufòria i no ens ha d’estra­nyar que la premsa recollís anun­cis que avui serien acu­sats d’anar con­tra l’ordre esta­blert o pro­vo­car dis­tur­bis públics i així el novem­bre del 1962 es podia lle­gir a Los Sitios:« Hoy, de 10’30 a 11, hará, su entrada en nues­tra Ciu­dad, la colo­sal cara­vana del GRAN CIRCO CON­TI­NEN­TAL DE FRAN­CIA, dirigiéndose a la Dehesa para pro­ce­der a su rápido mon­taje, que se’ efec­tuará en dos horas sola­mente. Debu­tando hoy mismo a las 10’30 de la Noche. Se com­pra carne y pien­sos para los ani­ma­les. Este Circo dis­pone de toldo total­mente imper­me­a­ble y grupo electrógeno de luz pro­pia. No se sus­pen­derá nin­guna función en caso de llu­via Un exer­cici de gran­di­loqüència aplau­dit poste­ri­or­ment per la crítica local que par­lava de doma­dors sense por que demos­tra­ven una teme­ri­tat i un domini excep­ci­o­nal, de gos­sos ensi­nis­trats, acròbates que es juga­ven la vida sota la mirada sor­presa d’unes famílies que tant reien amb els pallas­sos, com plo­ra­ven amb els equi­li­bris d’uns xim­panzés que volien emu­lar a la Xita d’en Tarzán.

Amorós Sil­ves­trini que tenia la seu prin­ci­pal a un des­patx de la Ram­bla de Bar­ce­lona i el magat­zem de mate­rial a Vila­franca del Penedès, van bus­car la com­pen­sació empre­sa­rial i així en el moment d’orga­nit­zar les gires, men­tre l’Osvaldo, viat­java en una cara­vana, els ger­mans ho feien a l’altra acom­pa­nyats de Rosita Gándara, una gallega que era la sacer­do­tessa que mar­cava la litúrgia dels espec­ta­cles i por­tava el temps amb mà de ferro, la qual cosa, agraïen tant els artis­tes com els espec­ta­dors. Ja hem explica que. nor­mal­ment la tem­po­rada s’aca­bava per les Fires de Girona i eraen aquesta ciu­tat, solta els plàtans de la Devesa que les dues com­pa­nyies s’unien per ofe­rir un pro­grama únic que feia xalar a un públic entre­gat.

Abans hem fet esment que Sil­ves­trini va ser l’intro­duc­tor dels circs ita­li­ans- a finals dels cin­quanta n’hi havia més de cent d’ambu­lats a l’altra banda dels Alps - a l’Estat espa­nyol i podem remar­car que dos d’ells, el Circo Jarz (també publi­ci­tat com Ita­li­ano, 1957) i el Circo Ita­li­ano Aurora (també ano­me­nat Casar­te­lli, 1958), començaren la seva tournée a Girona. El pri­mer, va arri­bar el 1957 amb un número cor­pre­ne­dor dels ger­mans Jarz (amb el legen­dari Enzo Car­dona, fill d’una família de circ. germà de Ser­gio doma­dor de felins, i un as del tra­pezi volant) , el segon des­cen­dent d’una dinas­tia d’artis­tes ini­ci­ada el 1873 amb el casa­ment de Piero Casar­te­lli i Albina Fedri­gon, con­ti­nu­ada pel seu fill Umberto Casar­te­lli que es va casar amb Rosina Gerardi (1898 – 1974), dona valenta que va ser qui, després de la mort pre­ma­tura del seu marit va incul­car l’amor pel circ als seus qua­tre fills, Jonne (1919 - 1999), Lili­ana (1921 - 2004), Leo­nida (1924 - 1978) y Lucina (1931 - 2003) i amb deter­mi­nació i força de volun­tat va enge­gar el Rosa Arena, que va ser l’embrió del Circo Aurora, un dels que els Amoròs - Sil­ves­trini van por­tar a Girona. Conei­xent el que dema­nava el públic, l’empresa dels Amorós Sil­ves­trini, que el 1958 havia por­tat el Circo Cris­ti­ani (1958), i res­ca­tant una tra­dició que els nous temps i les velles cos­tums havien con­dem­nat a l’oblid, van apos­tar per un espec­ta­cle fami­liar, amb artis­tes poli­va­lents, capaços de pre­sen­tar números de dis­ci­pli­nes diver­ses. Així en tro­bem que a l’inici dela anys sei­xanta van plan­tar a la Devesa el cone­gut com Circo de Àustria,- el seu mun­tatge a la Devesa va ser inmor­ta­lit­zat pel fotògraf Albert Oller Gar­riga- quan, en rea­li­tat, cap dels artis­tes que sor­tien a la funció havia nas­cut al país dels Alps.

En algu­nes de tem­po­ra­des, els Amorós-Sil­ves­trini s’asso­ci­a­ren amb el valencià Sal­va­dor Hervás, pre­sen­tant espec­ta­cles com el Circo Mexi­cain. Quan aquest circ visità Girona per les fires de 1959 el peri­o­dista Jordi Oms va entre­vis­tar al doma­dor Gerardi dins la gàbia, envol­tat de set lle­ons.

Poques vega­des els circs d’aquesta empresa tro­ba­ven com­pe­ti­dor a les fires de Girona. I les excep­ci­ons són comp­ta­des. Així, al  1964 els afi­ci­o­nats giro­nins tenien tres circs per esco­llir: el Cir­que d’Hiver i el Con­ti­nen­tal dels Amorós-Sil­ves­trini i el Circo Roma dels ger­mans Alonso. L’any següent tro­ba­ren un gran com­pe­ti­dor en el Circo Atlas dels pallas­sos ger­mans Tonetti, que por­tava com artis­tes als Fag­gi­oni, que anys més tard es con­ver­ti­rien en empre­sa­ris cir­cen­ses.

Les fires de 1965 foren un moment espe­ci­al­ment com­pli­cat pels Amorós-Sil­ves­trini l’incendi del Cir­que de París a les fes­tes del Tura d’Olot. Gràcies a Joan Casulà, cro­nista ofi­cial de la capi­tal de la Gar­rotxa, que havia fun­dat la “Bibli­o­teca Olo­tina”, diri­git el qua­dre escènic de l’Orfeó Popu­lar Olotí; col·labo­ra­dor de premsa local amb el pseudònim El Cam­pa­ner del Fluvià i gran afec­ci­o­nat al circ, es va poder orga­nit­zar una funció benèfica a la plaça de braus per afron­tar unes pèrdues que van arri­bar al milió de pes­se­tes. El dis­gust de Lucas Amorós va ser tant pro­fund que va morir pocs dies abans de les fires de Girona i va en aquell moment que el seu germà Paquito i Osvaldo Sil­ves­trini van deci­dir ajun­tar les dues com­pa­nyies, la del Cir­que d’Hiver i la del Con­ti­nen­tal que va debu­tar a la Devesa tres dies després del Circ Atlas del Ger­mans Toni­etti que s’havien con­so­li­dat com una de les trou­pes emer­gents i un any més tard van repe­tir estada pre­sen­tant un extra­or­di­nari pro­grama que comp­tava amb els tra­pe­zis volants dels «4 Jarz» i el mala­ba­rista «Bela Kremo.»

Mal­grat el traspàs de Lucas, els socis van man­te­nir el nom de l’empresa Amorós-Sil­ves­trini i van con­tra­a­ta­car por­tant des d’Itàlia el Circo Togni, de llarga tra­dició i més pres­tigi, a més del mala­ba­rista valencià Gran Picaso. El setem­bre del 1966, el Bri­ta­nic Cir­cus, que segons la pro­pa­ganda, havia arri­bat de l’Àfrica Equa­to­rial. Com atrac­ci­ons prin­ci­pals i segons va reco­llir la premsa: Entre les dife­rents atrac­ci­ons en pri­mer lloc des­taca amb gran força els coco­drils i les serps doma­des per «Miss Zira» i el «Príncep Sahari» que va cap­ti­var el nombrós públic que va ser­guir amb interés i sus­pens les actu­a­ci­ons.Tambá van des­ta­car els super-pallas­sos -traduït del cas­tellà- musi­cals «Los Bellos» que per pri­mer cop a Espa­nya van desen­vo­lu­par les seves par­ti­cu­lars pan­to­mi­mes de poca paraula i molta acció. A més van bri­llar les actu­a­ci­ons de «Lucien and Par­te­ner», pro­di­gi­o­sos mala­ba­ris­tes i «El cohet humà»amb el sfor­mi­da­bles artis­tes «3 Ran­dols». Hi hague­ren grups de lle­ons, els ossos sibe­ri­ans del doma­dor «Iván Les Rosai­res», el tram­polí amb el nan Allan Delon, a més d’equi­li­bris­tes, fil­fer­ris­tes, acròbates, en defi­ni­tiva una vet­llada com­plerta. El 31 d’octu­bre del 1968 l’empresa Amorós Sil­ves­trini fidel a la seva cita amb les Fires, va pre­sen­tar el circs Hugària i Milan. Del pri­mer des­ta­cava, «Els ger­mans Arèvalo», mala­ba­ris­tes, un «Lloro que fumava», «Els Mar­tins» clowns musi­cals, la con­tor­si­o­nista «Linda Bela», o «L’Ele­fant sabi». Aque­lla va ser una vet­llada amb un cert regust d’aco­mi­a­da­ment. Tot i que s’havia apa­ren­tat nor­ma­li­tat,i es van fer algu­nes ses­si­ons orga­nit­za­des per l’empresa Amoròs Sil­ves­trini, poc temps després de la des­a­pa­rició de Lucas Amorós, Sil­ves­trini per con­ti­nuar tre­ba­llant va deci­dir arri­bar a un acord amb Arturo Cas­ti­lla per explo­tar les mar­ques Price i Ame­ri­cano.

Simbiosi Foc a Olot Taras Bulba

Des de que van decidir unir les forces per no fer-se la competència, Paquito i Lucas Amorós i Osvaldo Silvestrini van formar companyia amb el nom Hermanos Amorós-Silvestrini, la qual cosa comportava que hi haguessin confusions de tota mena i més d’un es va creure que els empresaris eren membres de la mateixa família. El cert, és que els tres socis es van portar a la perfecció i després de la mort de Lucas, Osvaldo va continuar passant la paga de beneficis a la seva vídua com si continués treballant.

El 8 de setembre festa de la Mare de Déu del Tura del 1965, Olot es va veure convulsiona’t per l’incendi del «Cirque de París» propietat de la companyia Germans Amorós - Silvestrini. El fet que les lones s’haguessin impermeabilitzat amb quità i petroli van convertir la carpa en un infern, però gràcies a la perícia i la sang freda dels domadors es van poder salvar totes les feres i pocs dies després el circ va poder fer la funció.

Una de les grans atraccions del circ Continental era el domador de tigres Taras Bulba, un home sense por i molts recursos que impressionava a a l’audiència amb exercicis, més que complicats suïcides, davant d’uns felins que la propaganda definia com salvatges i amb els seus rugits espantaven uns espectadors, sobre tots els nens, que astorats es preguntaven com podia ser ell sol dominés aquelles forces de la naturalesa. El que això escriu, va veure el domador i era molt petit, encara avui no entén com els senyors de la selva es deixaven dominar per aquell valent sense por que intentava imitar el Gran Kan mongol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.