El vot més desitjat

Rosa Cadenas, la presidenta de la federació Dincat, que aglutina més de 300 entitats catalanes en defensa dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies, estava divendres en un congrés a Madrid. El telèfon li bullia. No parava de rebre missatges de felicitació i també trucades d’agraïment, després que el Congrés de Diputats aprovés dijous la modificació de la llei electoral per permetre que les persones amb discapacitat intel·lectual que hagin estat incapacitades judicialment puguin votar. Una d’aquestes trucades va ser la del Martí Muñoz, un jove de 25 anys amb una discapacitat intel·lectual que treballa al centre ocupacional de Bogatell, a Barcelona. “Per fi podré votar, podré votar!”, li va dir el jove, visiblement emocionat. El Martí s’enfadava molt cada cop que hi havia eleccions perquè entenia que li estaven escatimant un dret elemental, fins al punt, va explicar ahir la seva mare, que havia arribat a presentar-se davant d’una taula electoral i demanar al president que li deixés ficar el vot en una urna.

L’anhel del Martí era un anhel compartit per moltes persones amb discapacitat intel·lectual i per les seves famílies. La llei electoral que ara s’haurà de modificar prohibeix expressament el vot a qualsevol persona que hagi estat incapacitada per ordre judicial, no només aquelles amb algun grau de discapacitat intel·lectual sinó també les que tenen una malaltia mental o les que presenten algun deteriorament cognitiu. “És un contrasentit, perquè les famílies decideixen promoure la incapacitació d’una persona per protegir-la, per evitar que, donada la seva vulnerabilitat, puguin ser estafades. Però ho fan pensant en el tema econòmic, no perquè no puguin exercir un dret com a ciutadans que són”, explica Rosa Cadenas, que recorda a més que aquesta llei electoral espanyola estava incomplint una convenció internacional de les Nacions Unides de l’any 2006 que insta expressament els països a no discriminar les persones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’exercir el seu dret a vot. Aquest tractat internacional va ser ratificat un any més tard pel govern espanyol, però han hagut d’esperar deu anys per veure com es fa realitat.

A Catalunya hi ha actualment unes 31.000 persones amb discapacitat intel·lectual, de les quals, segons Dincat, aproximadament un 30%, unes 9.300, tenen una incapacitació dictada per un jutge. Les accions per reconèixer els seus drets, especialment des de l’aprovació de la convenció de les Nacions Unides han estat constants. Fa tres anys van portar el tema al síndic de greuges, Rafael Ribó, que va demanar expressament tant a les autoritats catalanes com a les estatals, a través del defensor del poble, que s’adoptessin les mesures necessàries. Divendres, Ribó mateix recordava aquesta iniciativa i es felicitava que finalment s’hagi acordat la modificació de la llei.

Les famílies han hagut de combatre alguns prejudicis. Són conscients que hi ha gent que opina que si les persones són influenciables des del punt de vista econòmic, també ho són des del punt de vista electoral. Però la resposta sempre ha estat contundent. “Influenciables ho som tots. Del que es tracta és de defensar un dret fonamental, és el dret de ciutadania, i el que és clar és que ningú deixa de ser ciutadà pel fet de ser més o menys intel·ligent”, subratlla Cadenas, que es mostra satisfeta que finalment la lluita –“va ser un dels principals objectius quan vaig assumir la presidència, ara fa set anys”– hagi donat els seus fruits. “Jo no crec que hi hagués cap reticència a avançar en aquest tema. Era senzillament que era una tema de segona fila, al qual no se li donava importància”, lamenta.

Amb el text aprovat pel Congrés i que ara ha de seguir el seu curs parlamentari fins a l’entrada en vigor, la llei electoral inclourà una nova disposició addicional que estableix que “queden sense efecte les limitacions en l’exercici del dret de sufragi establertes per decisió judicial” i que, per tant, “les persones a les quals se’ls hagués limitat o anul·lat el seu dret de sufragi per raó de discapacitat, hi queden reintegrades plenament per ministeri de la llei”. “Ho vull veure materialitzat en les properes eleccions municipals del mes de maig”, diu Cadenas, que ja té entre cella i cella una nova lluita per tal d’aconseguir un nou dret que ella considera fonamental, i és el dret a casar-se amb llibertat. “Ara una persona amb una incapacitació judicial necessita l’autorització del jutge i en lloc de signar ella, el que signa l’acta de matrimoni és el tutor”, explica Cadenas, que entén que cal distingir entre una “protecció legal i la vulneració d’alguns drets fonamentals”.