Bicis resguardades

Per múltiples circumstàncies, el ciclisme és una pràctica de risc en una ciutat com Barcelona. Principalment perquè les possibilitats que et quedis sense bicicleta no són menors. Cada dia se’n roben quatre de mitjana, sense comptar la infinitat que no es denuncien o les que pateixen el saqueig, molts cops sistemàtic, de peces com ara el seient. Davant d’aquesta realitat dolorosa, una empresa emergent anomenada Vadecity ha desenvolupat un nou model d’aparcament al carrer que està dissenyat, específicament, per evitar les sostraccions. Aquest sistema, batejat com a VadeBike, ja s’ha estat assajant durant mesos a diversos punts de la ciutat gràcies a una prova pilot promoguda per l’Ajuntament de la capital catalana. Ara, però, aquesta xarxa que amb prou feines sumava 150 places comença un procés d’expansió gràcies a un conveni que permetrà de posar-ne 500 més a quatre universitats públiques –la Politècnica, l’Autònoma, la Pompeu Fabra i l’UB– gràcies a un programa finançat per la Unió Europea. Per als estudiants, el seu ús serà gratuït.

El VadeBike funciona a partir d’estacions on es poden arribar a estacionar fins a 20 bicicletes. L’usuari ha d’estar registrat –la tarifa anual per abonar-se és de 25 euros– i a través del mòbil o una targeta pot accedir a un d’aquests aparcaments per deixar-hi el seu velocípede. Cadascun consta de fins a tres tancaments, que bloquen les dues rodes, el quadre i el seient. També disposa d’un petit espai per deixar-hi el casc. Les primeres vuit hores d’aparcament són de franc i, després, ja toca pagar un recàrrec de 0,09 euros l’hora. La tarifa també inclou una assegurança en cas de sostracció de fins a 300 euros.

Els promotors del projecte s’afanyen a destacar que aquest no té res a veure amb el Bicing, perquè, a banda de no llogar bicicletes, serà un tipus d’aparcament orientat a les empreses i a les institucions, que facin el pas d’instal·lar-lo. El govern d’Ada Colau veu la idea amb certa complicitat, perquè pot ajudar a fomentar l’ús de la bicicleta a la ciutat. I, perquè això passi, s’entén que cal poder-la deixar al carrer. Amb garanties.