Història
Un llibre resumeix l’activitat d’una explotació agrària calongina datada al 1338
Set segles de pagesia al mas Molla
Lluís Molla, un dels germans que regenten les terres familiars, condensa en dos centenars de planes l’evolució del mas, des de les guerres dels remences i la del Francès fins ara
El conreu de fruita i l’elaboració de vi de pagès els garanteix feina i prestigi
El mas Molla, als afores de Calonge, és el símbol de la lluita d’una colla de famílies de la vila per preservar-hi la pagesia agricultura tradicional, sostenible i de qualitat. És l’explotació més antiga que ha romàs sota control d’una mateixa nissaga familiar des de l’edat mitjana. Però la tradició encara es fonamentava en els testimonis orals i diversos documents dispersos, com ara una escriptura de venda del 1338, la datació escrita més antiga en què apareix una transacció de sis vessanes de terres; o una acta transcrita del 9 d’octubre del 1448, en el període de les guerres dels remences. Calia posar-hi ordre i, després de “remenar i capgirar calaixeres, armaris i la biblioteca del mas”, recuperar 160 plaques fotogràfiques de vides del segle XIX desades en un racó de les golfes i endreçar vivències, moments històrics i avantpassats destacats, en Lluís Molla ha resumit set segles llargs d’història en un llibre de més de 200 planes: El mas Molla a dojo, “tal com raja”, que és com l’ha anat escrivint.
Molla, que amb el seu germà Joan van reactivar a partir del 1980 l’explotació, després d’un segle en mans de masovers, no s’hauria imaginat escrivint un llibre anys enrere. S’estima més treballar la terra, les vinyes i modelar un paisatge que s’estén per la conca del Tinar, a llevant del terme municipal, que els propietaris dels masos –agrupats en la Fundació Remença XXI– van salvar d’haver esdevingut l’enèsima urbanització del poble o un nou eixample urbà. Però amb aquesta feina encarrilada almenys durant la nova generació que els va al darrere, volia fixar els records transmesos durant anys al voltant de la taula o conversant en un descans de la feina als camps. Per redactar-lo, hi ha esmerçat la “intuïció” de qui conrea la terra. I per estructurar el text, el van ajudar els 62 esglaons de l’escala del mas, amb 62 moments històrics, i els cinc replans repartits entremig, que li han inspirat la divisió en cinc capítols.
El poble s’hi aboca
La presentació del treball, divendres al vespre a la sala Fontova, va servir alhora d’homenatge de veïns del poble i de molts amics calongins i de fora. Vora tres-centes persones van aplaudir llargament Molla i també els altres ponents, el periodista Joan Vall, fill del poble i que va treballar al mas durant tota la dècada dels setanta. Vall, autor del pròleg, va desgranar diverses anècdotes del seu pas pel mas, on va ser “la primera màquina de triar fruita”, va dir tot fent broma, o el fet que l’anomenada dels productes de la família feien que el gènere s’exhaurís al mercat quan encara no havien acabat de parar les taules i els tendals. L’alcalde, Jordi Soler, va agrair el treball, que també serveix per repassar 700 anys d’història local.La presentació va acabar amb un tast de vins de pagès, com a preludi d’un cap de setmana centrat en el producte i la divulgació de la feina als masos. A banda dels vins de les diverses explotacions, la família Molla hi va portar una sorpresa, en forma de les diverses “ampolles polsoses” que el celler amaga per a ocasions especials. I la presentació del llibre, entre amics, s’ho mereixia.
