Gairebé el doble de menors estrangers no acompanyats
L’any passat en van arribar 196 a la demarcació i aquest any, 378
La mobilitat dels joves, font de molts problemes
L’arribada massiva de menors estrangers no acompanyats (MENA) a Catalunya ha deixat de moment aquestes xifres a les comarques gironines: fins al 18 de novembre, n’havien arribat 378, pràcticament el doble dels que van arribar tot l’any passat (196). El 70% té més de 16 anys i un 88,5% procedeix del Marroc. Així va exposar-ho ahir la directora dels serveis territorials de Treball, Afers Socials i Família a Girona, Marta Casacuberta, en la taula rodona Joves migrants sense referents: entre la valentia i la vulnerabilitat, organitzada per Càritas Diocesana de Girona, que va tenir lloc ahir al centre cultural La Mercè. Casacuberta va fer una crida “a la col·laboració de tothom per activar els recursos necessaris per aconseguir la plena integració” d’aquests joves en la societat. En aquest sentit, la directora de Càritas, Dolors Puigdevall, va indicar que aquesta entitat va obrir, a l’estiu, dos serveis per als MENA –l’un a Santa Coloma de Farners i l’altre a Girona– i que al gener se n’obrirà un altre a Caldes de Malavella. En l’acte, es van posar sobre la taula algunes de les dificultats que hi ha a l’hora de fer efectiu l’acolliment real d’aquest col·lectiu, com és la gran mobilitat dels joves pel territori i la rotació freqüent de les places assignades. En aquesta línia, l’educadora social Núria Empez va indicar que aquests joves protagonitzen sovint fugues dels centres d’acollida, una circumstància que els fa perdre la plaça que el sistema els ha proporcionat i han de tornar a començar el circuit. “El sistema és lent i està col·lapsat”, va afirmar Empez, que va alertar de la situació d’extrema vulnerabilitat en què queda el col·lectiu, “al qual s’està forçant a estar al carrer”. Per la seva part, Jordi Jordà, coordinador de l’àrea territorial de suport als joves tutelats i ex-tutelats, va lamentar la manca de comunicació amb els serveis socials del Marroc, fet que afecta directament el treball amb els menors. I hi va afegir que aquest any per la seva àrea s’han atès 465 joves (65% dels quals immigrants) i que a la demarcació només hi ha 66 places d’habitatge.
Les noies, invisibilitzades
Si bé la major part dels menors immigrants sense referents familiars són nois, Núria Empez va assegurar que el fenomen també afecta noies però que aquestes estan “invisibilitzades” perquè són víctimes del tràfic de persones o utilitzades com a mà d’obra de serveis domèstics. Una altra de les qüestions que es va plantejar són les traves amb què topa el col·lectiu un cop assoleix la majoria d’edat. I es va fer notar que amb la renda garantida, en no poder acreditar arrelament, aquests joves estan des dels 18 anys i fins als 23 anys sense cap prestació.
