El transport públic congela tarifes amb l’oposició del govern

El preu del transport públic a l’àrea metropolitana de Barcelona no experimentarà cap pujada de cara a l’any vinent, fet que propiciarà que la T-10 –el títol de referència ja que és el més utilitzat– continuï costant els 10,20 euros que costa actualment. Aquesta congelació tarifària, que casualitat o no coincidirà amb any d’eleccions municipals, va acompanyada, però, d’una picabaralla institucional domèstica, ja que per primer cop la decisió s’ha pres sense consens. La raó de fons de la disputa rau en com es farà front al cost econòmic que implicarà aquesta mesura, que s’ha xifrat en 25 milions d’euros.

La nova estructura de preus va ser acordada ahir al migdia en una reunió del consell d’administració de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), òrgan on estan representats la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana (AMB) i altres ens locals. D’entrada, la posició del govern català era la de defensar un increment del 2%, que hauria repercutit en una pujada de 25 cèntims sobre la T-10 o un euro al mes en el cas de la T-Jove. La tesi per justificar-ho era que amb aquest augment es podia consolidar un marc pressupostari acordat el 2017 i que preveu fer un conjunt de millores sobre la xarxa del transport públic per afermar la seva competitivitat, per exemple en freqüències de pas, en un moment de repunt sostingut de la demanda. Per contra, les administracions locals, capitanejades per Barcelona, esgrimien que justament per consolidar aquest increment de passatgers calia no tocar preus, i més venint d’un 2018 en què sí que es van actualitzar a l’alça. Aquest darrer plantejament és el que es va acabar imposant, amb el consegüent malestar del govern de Torra. “Per primera vegada s’ha trencat el consens que des de fa anys havia garantit créixer al finançament del transport públic”, etzibava el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, a la sortida de la trobada.

Pel sofert usuari de tren, metro o autobús, la resolució de l’ATM implica que tot queda com està i, per tant, alguns d’ells es podran estalviar aquella picaresca ja clàssica d’acumular títols abans que acabi l’any per estalviar-se uns euros en els primers mesos del 2019. Per a les administracions, però, ara s’obre un altre debat, com és el de veure com es fa front als 25 milions que es calcula que costarà la congelació, ja que, a banda de costejar la inflació dels preus de despeses auxiliars, com ara l’energètica, el transport públic metropolità ha de continuar carregant una motxilla pesada com és la de l’amortització del seu deute històric. I aquí és on plora la criatura. La Generalitat aportarà el 2019 fins a 452 milions al sistema; l’Ajuntament de Barcelona, 177; l’AMB, 160, i l’Estat, 134. I augmentar aquestes dotacions és ara mateix una opció que no es preveu. Arribats fins aquí, el conseller Calvet va afirmar que no queda cap més opció que retallar aquests 25 milions del pla de millora del 2017, cosa que podria arribar a suposar deixar en suspens o endarrerir actuacions com ara la renovació de les flotes de vehicles, o combois, dels diferents operadors. És només una opció. El govern d’Ada Colau, però, no entén que això hagi de ser així. I per fonamentar-ho, la seva regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, va recordar que ara mateix hi ha una possibilitat d’aprovar uns pressupostos a l’Estat que aporten 40 milions més al transport públic de Barcelona, i que trenquen la tendència dels últims anys d’anar minvant de manera progressiva aquestes partides. “Barcelona ha fet tot el possible per millorar aquest finançament, i ara correspon als partits que han de votar aquests pressupostos dir com aconseguiran aquests diners en cas que no hi donin suport”, va reblar Vidal.