La història del barri de Capellada, de Besalú, descrita en un llibre
Aquest raval, de gran importància a l’edat mitjana i del qual no es tenia documentació, va ser descobert accidentament tot just fa dotze anys
Unes obres per construir uns aparcaments van desenterrar tot un veïnat de Besalú, el barri de Capellada. Era el 2007 i, a partir d’aleshores, unes excavacions han permès estudiar la zona, treure’n moltes restes i conclusions, i finalment, museïtzar el jaciment perquè sigui visitable. Ara, un llibre deixa constància de la feina feta i, sobretot, dels resultats, gràcies als quals es pot resseguir l’evolució d’aquesta part de la vila, situada a prop d’on convergeixen la riera que dona nom al veïnat i el riu Fluvià. Malgrat que alguns autors hi havien dedicat referències, de documentació històrica no n’hi havia; d’aquí que el que s’explica en el llibre sigui inèdit.
Capellada. Història i evolució d’un barri de Besalú, editat per l’Ajuntament amb la col·laboració de la Diputació i l’empresa LC Paper, és una obra coral que plasma la diversitat de disciplines que han intervingut en el procés de recuperació del vell raval. L’han escrit els arqueòlegs Joan Frigola (coordinador), Natàlia Colomeda, Andrea Ferrer, Maribel Fuertes i Josep Frigola; els arquitectes Lluís Bayona i Daniel Mallarach; els restauradors Olivier Mayère i Eulàlia Soler; l’especialista en numismàtica Marc Bouzas, i l’historiador Lluís Buscató, mentre que Cesc Pujol signa les il·lustracions. La regidora de Cultura, Anna Madroñal, n’ha escrit el pròleg.
A base de textos molt exhaustius i alhora de fàcil lectura, així com de molt material gràfic, el lector se submergeix en un barri que, si bé té l’origen en l’època ibèrica, es va consolidar com a tal durant l’edat mitjana. Posteriorment s’aniria esllanguint fins que a partir del segle XIX va tenir simplement un paper marginal.
Les restes més antigues de Capellada són d’època ibèrica i se sap que les primeres edificacions romanes són de mitjan segle I. No es pot considerar un barri fins al segle XII, després que erigissin l’església de Sant Martí, temple que s’ha rehabilitat i restaurat en el marc de la recuperació de les restes del veïnat. De tot això se’n parla a bastament en el llibre, que inclou també uns apartats relatius als materials desenterrats, datats entre el segle II aC i l’època moderna.
