Planificació Estratègica: com es pot passar de la reflexió a l’acció
L’àrea de Planificació Estratègica de l’AMB acaba aquest mandat havent impulsat una reflexió interna que ha conduït a una diagnosi i a unes propostes de futur
L’àrea de Planificació Estratègica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona arriba a final d’aquest mandat havent aconseguit, entre altres, l’objectiu d’impulsar una diagnosi, una reflexió i havent elaborat diverses propostes per enfortir la governança de l’entitat, que agrupa un total de 36 municipis, segons explica el director de l’àrea, Francesc Magrinyà: “Davant dels canvis del territori, hem de saber com ser capaços de reaccionar sense perdre la nostra identitat.”
Amb aquest objectiu s’ha creat el projecte DREAM (Diagnosi, Reflexió, Estratègia, Accions Metropolitanes), el qual s’ha iniciat amb una primera diagnosi organitzada al voltant dels riscos, i ha anat seguit d’una reflexió sobre el sistema metropolità, considerat com un sistema urbà complex i adaptatiu que requereix una presa de posició territorial i de governança. “Passem de la Reflexió Estratègica Metropolitana (REM), iniciada el 2010, al DREAM. Hem establert estratègies per tal de poder articular relats que permetin anar junts, el 36 municipis i les diferents àrees de l’AMB”, ha puntualitzat Magrinyà.
En cadascun dels volums del programa DREAM es vol aprofundir en la reflexió estratègica de les accions metropolitanes: com fer que aquestes siguin efectives i dotar l’ens metropolità d’estratègies que vagin més enllà dels períodes establerts pels mandats. “Per a nosaltres –explica Magrinyà– era molt important establir els riscos als quals s’enfronta el territori metropolità i l’impacte que té en cadascuna de les àrees de l’AMB, en el futur. Si els sabem i tenim la diagnosi, els polítics poden reaccionar, ja que seran ells els que decidiran a què donen prioritat. De fet, la manera de fer una planificació estratègica resilient és enfrontar-nos als riscos i veure si hem planificat la resposta.”
Entre els diferents riscos identificats hi ha els que estan relacionats amb l’àmbit social, com ara immigració, la cohesió social i la manca de formació, molt relacionada amb l’índex d’atur. D’altra banda, hi ha
l’àmbit econòmic, en el qual es detecten les dificultats de crear clústers que situïn la regió metropolitana dins l’economia globalitzada.
També hi ha els riscos que generen impacte sobre la salut, els riscos del metabolisme relacionats amb l’efecte del peak oil i l’impacte en el preu de l’energia, a més dels relacionats amb la lluita contra el canvi climàtic, que provoca estrès hídric, l’increment de pluges extremes o l’augment del nombre de dies tòrrids al llarg de l’any.
A això cal afegir-hi els riscos de la pèrdua de biodiversitat, els relacionats amb la pèrdua de sobirania alimentària i, finalment, hi ha els riscos vinculats amb la manca de govern i de planificació territorial estratègica. En aquest marc, sobre la base d’aquests tres grups de riscos, que n’abasten cinquanta més petits, es comprova la planificació de respostes i s’avalua si l’àrea metropolitana, en cada un dels escenaris, està en una etapa només de mitigació, d’adaptació o d’èxit amb les mesures que té per afrontar-lo.
Creació dels barris metropolitans
Una altra de les tasques de l’àrea ha estat formalitzar el nombre de barris municipals que els municipis declaren (485 barris municipals). Sobre aquesta base, l’àrea ha desenvolupat un projecte de definició d’uns barris metropolitans, que és l’agrupació de barris municipals, generant un total de 249 barris metropolitans (73 barris de Barcelona + 176 barris metropolitans de la resta dels 35 municipis. A partir d’aquesta base es vol desenvolupar uns indicadors per avaluar com evolucionen els barris en cinc temàtiques: desenvolupament econòmic, cohesió social, igualtat de gènere, sostenibilitat ambiental i qualitat de vida.
Analitzant els diferents conflictes socioecològics
En la col·lecció de llibres que publicarà l’AMB, s’hi podran trobar estratègies que ja s’estan desplegant amb accions pilot. És el cas del de la sobirania alimentària, en el qual l’AMB potencia les activitats productives en els àmbits naturals agrícoles a l’entorn metropolità de Barcelona, i al mateix temps impulsa l’agroecologia i promou el territori i la professió agrícola.
Un altre dels àmbits que s’inclouen en la publicació és l’economia circular, i, entre altres temes, s’explica com l’AMB potencia la instal·lació de calderes de biomassa en els municipis metropolitans, els quals aprofiten la neteja de boscos per fer les franges de protecció contra incendis, i converteixen la fusta en estella com a combustible per a les calderes d’equipaments municipals
D’altra banda, s’ha creat una Taula de Transició Energètica amb la implicació de municipis de l’AMB avançats en aquest camp, com ara Viladecans, Sant Cugat o Santa Coloma de Gramenet, per tal d’impulsar la introducció d’energies renovables, cooperant amb el pla energia i clima.
Primers projectes en marxa
S’han incrementat els encàrrecs del contracte programa IERMB-AMB amb les diferents àrees de l’AMB. Al contracte inicial d’1.020.000 euros que tenia l’àrea de Planificació Estratègica el 2015, s’ha afegit un total de 428.604 euros per encàrrec de diferents àrees, que representa un total d’1.448.604 euros, al 2019. Això implica l’interès de les diferents àrees en el recurs que representa l’IERMB per a l’elaboració d’estudis.
S’han mantingut i millorat les enquestes de l’IERMB, com ara l’enquesta de condicions de vida, l’enquesta de victimització o l’enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF).
“Hi ha estratègies que van més enllà d’una suma de polítiques municipals”
Redacció
“S’han generat espais de treball transversals que han permès aprofundir en temes clau per a l’acció futura”
“Tenim grans reptes compartits i ens hem de posar d’acord per fer accions conjuntes i coordinades”
Quines han estat, en el període 2015-2019, les grans fites que l’AMB s’ha marcat a àmbit estratègic? S’ha aconseguit portar-les a terme?
El primer té a veure amb garantir drets socials i promoure un desenvolupament econòmic sostenible per cohesionar el territori; el segon fa èmfasi en la lluita pel canvi climàtic amb la reducció de residus i el foment d’una mobilitat sostenible.
I el tercer té a veure amb la millora del govern metropolità i la millora del coneixement.
Quin és el paper, o com afecta, la planificació estratègica en l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona?
Per fer-ho, s’han generat espais de treball transversals que han permès aprofundir en temes clau que estableixen les bases per a l’acció futura i que s’acompanyen amb proves pilot en temes com l’economia circular, la sobirania alimentària o les infraestructures metropolitanes.
El pla estratègic metropolità de Barcelona és una eina per a aquesta reflexió?
Per acabar, l’IERMB s’ha consolidat com el gabinet d’estudis més important d’àmbit metropolità on ha acompanyat l’AMB i ha estat clau en la redacció de plans de futur com són el PDU o el PMMU.
Per què cal pensar en dimensió metropolitana per resoldre els reptes dels municipis?
Quins són els reptes estratègics de futur de l’àrea metropolitana?
D’entre tots els reptes, quins serien els que caldria prioritzar?
dotar de més oportunitats el territori metropolità per revertir la tendència centralitzadora que té la ciutat de Barcelona.
En tercer lloc, cal promoure la mobilitat sostenible i reduir l’ús del vehicle privat. I en darrer lloc, hem de preparar-nos per a la transició ecològica potenciant la sobirania energètica i alimentària i vetllar per la gestió pública dels béns comuns com són l’aigua o els espais oberts.
Quins canvis en la governança metropolitana proposaria amb vista al futur?
Per altra banda, hem de poder traspassar els límits de l’AMB i buscar instruments de concert i coordinació amb els actors de la realitat funcional, que és la regió. No té sentit que fem una política metropolitana pensada només per 36 municipis. Cal traçar el futur amb el Vallès o el Maresme. Un consell d’alcaldes metropolitans podria ser un bon punt de partida. En aquest sentit, el pla estratègic metropolità de Barcelona té la voluntat d’exercir de plataforma des d’on buscar els acords de gran escala.
Finalment, cal potenciar el treball coordinat de projectes metropolitans amb tots els agents implicats. En aquest àmbit tenim l’exemple de l’Agenda Besòs, conduïda pel Consorci del Besòs. O també el d’Habitatge Metròpolis Barcelona, el nou operador mixt metropolità de l’habitatge, un instrument sense precedents i que marcarà un abans i un després.
