Ciència i religió debaten sobre els trasplantaments
L’Ocatt està elaborant uns tríptics per tractar la donació d’òrgans en les diverses tradicions religioses
Representants de les confessions s’afegeixen a un projecte al voltant de la donació
L’Organització Catalana de Trasplantaments (Ocatt) està elaborant una sèrie de tríptics destinats a les diverses religions presents a casa nostra que han “d’ajudar a divulgar la donació d’òrgans i teixits”. El material en què s’està treballant també ha de “facilitar l’aproximació de famílies i professionals sanitaris durant una entrevista familiar en el procés de donació”.
Els documents, encara en fase preliminar, han de ser aprovats per les entitats que han participat en el projecte La donació d’òrgans, una mirada cultural i religiosa, que, organitzat pel Departament de Salut, del qual depèn l’Ocatt, va rebre la col·laboració, entre altres ens, del Departament de Justícia, del qual depèn Afers Religiosos.
Representants catòlics, de les confessions cristianes no catòliques, de l’islam, del judaisme i de diverses religions orientals (hinduisme i sikhisme, budisme, taoisme i sintoisme) van participar en aquestes jornades, que tenien l’objectiu de “millorar la informació i la formació sobre la donació d’òrgans entre els diversos col·lectius culturals i religiosos del nostre entorn”. Les sessions es van fer al Palau Macaya i han permès posar damunt la taula qüestions religioses i culturals que sovint són un fre per a la donació d’òrgans, però que, si s’hi treballa, en el futur no han de representar cap impediment.
“Aquesta campanya, liderada per l’Organització Catalana de Trasplantaments, permetrà que les persones que s’identifiquen amb una religió es puguin sentir reconegudes en un moment de gran emotivitat en les seves vides. I alhora referma el compromís de les comunitats religioses amb la societat que volen servir”, va dir el director general d’Afers Religiosos, Marcel·lí Joan.
Rècord i reticències
Catalunya ha tornat a batre un rècord en trasplantaments. Els hospitals catalans van fer 1.149 trasplantaments d’òrgans el 2018, un 3,9% més que l’any anterior. Tot i aquestes xifres, segons l’Organització Catalana de Trasplantaments, la negativa familiar a donar els òrgans dels seus morts va augmentar significativament fins a situar-se en el 18,7%. Això suposa que gairebé dos de cada deu familiars rebutgen la donació d’òrgans i teixits dels seus familiars. A què es deu, això? Podria ser per motius religiosos? En principi, cap de les grans religions s’oposa, en general, a la donació d’òrgans. No obstant això, i segons l’Ocatt, “entre un 5% i un 15% esgrimeixen motius religiosos per rebutjar la donació”.
També segons l’Organització Catalana de Trasplantaments, el 80% de la població resident a Catalunya es mostra favorable a la donació d’òrgans, però el 70% no sap què s’ha de fer per ser donant, un percentatge que encara és més elevat en persones nouvingudes.
“Cultura i religió s’utilitzen com a motius de no acceptació de la donació per part de la família dels possibles donants”, diu l’Ocatt, que assenyala que diversos estudis relacionen aquesta acceptació més baixa amb l’origen de les persones. “Persones originàries de països del nord d’Àfrica, de l’Àfrica subsahariana, de l’Orient Mitjà i d’Àsia mostren percentatges de negativa familiar superiors en comparació de la població nascuda a Espanya. La causa –s’assegura– no és la falta de solidaritat i generositat, sinó la desinformació o la informació inadequada”.
RELIGIONS
Algunes religions encara hi són reticents
La principal conclusió del projecte La donació d’òrgans, una mirada cultural i religiosa seria que “cap de les religions majoritàries que van participar en els seminaris està en contra de la donació d’òrgans i teixits ni s’hi oposa, ans al contrari”. Ara bé, si bé en algunes cultures de tradició cristiana “la donació d’òrgans i teixits està àmpliament acceptada”, hi ha altres religions que “encara necessiten iniciar un debat profund sobre la seva posició oficial”. “Les confessions asiàtiques són –diuen les conclusions– les que presentarien, per tradició i costums –per exemple, l’estat del bard en el cas del budisme–, una sèrie de dificultats que podrien determinar la no donació. No obstant això, els valors de la donació són tan positius que clarament podrien afavorir-la. És aquest equilibri entre tradició i valors el que han de tenir present familiars i professionals per poder decidir sobre la voluntat de donació.” En les conclusions s’assegura que els seminaris han servit per aproximar “els conceptes i els valors de la donació i el trasplantament a moltes persones influents en els seus respectius entorns culturals”. S’insisteix a reafirmar que “les diferències culturals en l’actitud favorable a la donació es devien a la desinformació i el desconeixement, i no a una falta de generositat i solidaritat”, i s’assegura que el fet d’“haver tingut l’oportunitat d’explicar la donació i el trasplantament a més de 60 representants d’entitats culturals i religioses del nostre entorn ja ha estat un èxit en si mateix. I si hi afegim el compromís de fer activitats de promoció de la donació amb la col·laboració de moltes d’aquestes entitats, passa a ser un gran èxit col·lectiu de la nostra societat”. A les jornades, que es van fer al Palau Macaya de Barcelona, hi van assistir, entre altres experts i professors, Gurch Randhawa, de la Universitat de Bedfordshire; José Ramón Núñez, director del programa de trasplantaments de l’OMS, i Beatriz Domínguez-Gil, directora de l’ONT.
