Societat

La consellera de Salut defensa “el dret a una mort digna”

Vergés reclama un canvi perquè el Codi Penal i les majories al Congrés deixin de “topar” amb els drets de les persones

Recorda que el Parlament va aprovar una llei per despenalitzar l’eutanàsia el 2017 però el PP i Cs la van aturar al Congrés

La con­se­llera de Salut, Alba Vergés, ha defen­sat aquest diven­dres el “dret a una mort digna” i ha dema­nat que s’obri “ja” un debat sobre l’eutanàsia, arran del cas d’un home que ha aju­dat la seva dona, en fase ter­mi­nal per una malal­tia neu­ro­de­ge­ne­ra­tiva, a treure’s la vida. El marit va ser detin­gut, si bé ja ha estat posat en lli­ber­tat.

Durant una visita a Lleida, Vergés ha comen­tat aquesta polèmica i ha lamen­tat que “malau­ra­da­ment” s’ha tor­nat a donar un altre cas con­tra els drets de les per­so­nes, amb la detenció de l’home. És per això que ha dema­nat un canvi en el codi penal en aquest àmbit. “Hem d’acon­se­guir el dret a una mort digna i no tro­bar-nos mai amb el límit del Codi penal”, ha rei­vin­di­cat.

En aquest sen­tit, ha recor­dat que el Par­la­ment de Cata­lu­nya va apro­var per àmplia majo­ria una llei l’any 2017 per des­pe­na­lit­zar l’eutanàsia i el suïcidi assis­tit. Al maig del 2018 la llei es va enviar al Congrés per modi­fi­car l’arti­cle 143.4 del Codi Penal i acon­se­guir que prac­ti­car l’eutanàsia no estigués penat. La ini­ci­a­tiva, però, va topar amb el vot en con­tra del PP i l’abs­tenció de Ciu­ta­dans, que la van atu­rar a la Mesa del par­la­ment espa­nyol.

Vergés ha defen­sat la neces­si­tat de “tren­car aquesta bar­rera” del codi penal i “les majo­ries que hi ha al Congrés que sem­pre entor­pei­xen els drets de les per­so­nes”.

La titu­lar de Salut ha expli­cat que a Cata­lu­nya prop de 93.000 per­so­nes ja han dipo­si­tat el Docu­ment de Volun­tats Anti­ci­pa­des (DVA) des que el juny del 2002 es va posar en fun­ci­o­na­ment aquest regis­tre, pio­ner a l’Estat, i fins al desem­bre del 2018.

En aquests docu­ments les per­so­nes dei­xen per escrit les ins­truc­ci­ons sobre inter­ven­ci­ons i trac­ta­ments que desit­gen rebre si una malal­tia els impe­deix expres­sar la seva volun­tat.

Algu­nes de les peti­ci­ons habi­tu­als són que no se’ls pro­lon­gui la vida de forma arti­fi­cial, no rebre trac­ta­ments de suport ni teràpies poc con­tras­ta­des o que no els tras­lla­din del lloc en el que viuen a l’últim tram de la seva vida.

Des d’un punt de vista legal, la pos­si­bi­li­tat d’expres­sar d’una manera anti­ci­pada i con­sig­nar la volun­tat de com vol ser atès és un dels prin­ci­pals drets que la llei reco­neix al ciu­tadà. Es fona­menta en el prin­cipi d’auto­no­mia del paci­ent: és a dir, el dret que pos­se­eix cada indi­vidu de pren­dre les deci­si­ons que es cor­res­pon­guin amb els seus valors i con­vic­ci­ons per­so­nals.

En els últims anys s’han regis­trat entre 23 i 25 docu­ments dia­ris, pre­sen­tats en un 62% dels casos per dones i un 38% per homes. I si bé les per­so­nes que fan i regis­tren el DVA són majo­ritària­ment per­so­nes grans, el 40% tenen menys de 40 anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia