Memòries dels primers seminaristes sense sotana

La vida quotidiana, els fets destacats i les anècdotes viscudes per la mainada que l’any 1964 van entrar al seminari menor de Girona han quedat plasmats pels mateixos protagonistes a Els primaris del curs 64/65, editat amb motiu de la trobada que faran aquest dissabte. Al llibre, 19 dels 40 nens (majoritàriament, de deu anys) d’aquella fornada hi col·laboren amb escrits que, en força casos, traspuen certa nostàlgia. També hi escriuen els aleshores prefectes Ramon Oller i Ignasi Forcano.

Si bé la vida en aquella institució tenia fama de ser molt austera i rígida, de la lectura es desprèn també una cara molt més amable. De fet, en aquell curs ja es notava l’obertura impulsada pel Concili Vaticà II. “Crec que vam ser els primers a no dur sotana i he de dir que ens ho passàvem molt bé”, comenta a aquest diari Salvador Vilar, un dels protagonistes. A aquella edat difícilment es pot tenir vocació i, de fet, només quatre van seguir els estudis al seminari major i van ser ordenats.

Més de mig segle després, aquells nens estan completant o ja han culminat carreres professionals o oficis tan diversos com ara professor, sindicalista, jutge, bomber, policia municipal o editor.

Els excompanys s’havien anat trobant de tant en tant i un bon dia es van proposar recollir les seves històries en un llibre. “Primer no havia d’arribar a les cent planes i, al final, en té 264”, diu rient Anton Maria Rigau, l’editor de la colla. Al costat dels textos, el lector troba fotos d’activitats esportives, d’excursions, de les trobades que van fer al cap dels anys... A més d’un testimoni de vivències personals, la publicació resulta un reflex de la societat de l’època.

La presentació es farà aquest dissabte (11.45 h) al seminari de Girona. Els protagonistes del llibre estan citats a les 10.30 h a les escales per fer una visita guiada per l’edifici, on es conserven part de les estances a les quals van entrar el 1964.