“Per conèixer Salt t’hi has de passejar amb ganes de mirar bé”

Moltíssima, sobretot perquè hi ha participat gent de diferent origen i religió, musulmans i no musulmans, la immensa majoria veïns de la vila, i això demostra que la interculturalitat és possible, que hi ha voluntat de conèixer-nos i relacionar-nos amb respecte, que ens uneix la convivència independentment de la nostra cultura de base. Realment, aquesta primera convocatòria ha estat un èxit.

Sí, un dels objectius d’Azahara és crear propostes innovadores a partir de realitats quotidianes que tenim a l’abast però a les quals potser no donem prou importància. Vam pensar que seria interessant organitzar una ruta per diferents establiments de Salt regentats per gent procedent del Pakistan, el Marroc, Mali, el Senegal... perquè ens expliquessin com viuen el dia a dia durant el Ramadà. També vam visitar la mesquita de la plaça Elisenda de Montcada; per a molts veïns va ser la primera vegada que entraven en un centre com aquest.

Per això hem proposat aquest exercici d’obertura envers els altres i de participació, perquè el Ramadà no és només una pràctica individual, sinó col·lectiva, que convida a compartir. La prova que es poden desmuntar els prejudicis és que tothom va deixar el seus missatges en l’arbre de les promeses i anaven en la línia d’avançar en el coneixement mutu i de fer coses junts, i descrivien Salt com un exemple de tolerància.

Tot i que hi ha coses a millorar, Salt és una població molt dinàmica econòmicament, socialment, culturalment, amb una forta implantació del teixit associatiu que ha fet i està fent una gran tasca per a la cohesió. Em sento orgullosa de viure-hi, i només puc dir que per conèixer Salt de veritat t’hi has de passejar amb ganes de mirar bé i descobrir els valors de la seva gent.

Soc els aprenentatges que he fet, la gent que m’he trobat pel camí, les experiències viscudes... Sí, el temps ha passat molt ràpid des que vaig arribar d’adolescent i sento que formo part del lloc on visc. El que m’ha ajudat molt a anar construint la Salima que soc és el treball associatiu, el compartir inquietuds, preocupacions, objectius i col·laborar amb d’altres per millorar la societat. Per això estic aquí ara, com una de les persones que impulsa Azahara, una iniciativa que m’entusiasma i que vam començar a tirar endavant fa un parell d’anys.

Incorporem la innovació en tos els nostres projectes, com diu el president, Mohamed El-Amrani, cal donar respostes innovadores a problemes antics.

Destaco el campus infantil i juvenil d’oci educatiu que per tercer any consecutiu tindrà lloc a Chefchauen. Un grup de joves de dos caus de Barcelona faran un casal d’estiu juntament amb l’equip de monitors de la contrapart que s’ocupa de nens i adolescents en risc d’exclusió. Uns aprendran dels altres, perquè finalment els valors que s’impulsen no són pas diferents; l’única barrera és l’idioma, però sempre es troba la forma de superar-la. Pel que fa a aquesta zona, també hem signat un conveni de col·laboració amb l’empresa Teisa i la Fundació Lluís Coromina per cobrir el transport dels alumnes que viuen a les muntanyes, a molta distància de l’escola, un projecte en què s’involucren les famílies, les AMPA i l’Ajuntament. És possible trobar solucions si es té una mirada positiva que encoratja i propicia la col·laboració.

Els talents són els nostres socis, i volem obrir una plataforma en què la gent s’inscrigui i es puguis aplicar aquests talents a les empreses i a les administracions. D’aquí en sortiran moltes propostes útils en el camp social, educatiu, artístic. També estem iniciant el projecte Mixtura per crear una comunitat d’emprenedors socioculturals amb la finalitat d’apoderar joves i incidir en la inclusió social.

No, els impulsors d’Azahara som poquets, però molt potents i treballem molt! (riu). Però a part de la junta tenim socis actius, que ens orienten, proposen idees, supervisen... Sort n’hi ha, de la seva participació!