Societat
Una negra a l’autobús
La Troupe de la Concòrdia ha donat forma a un projecte de l’ateneu popular Coma Cros de Salt que retrata els prejudicis racials i socials quotidians entre personatges de diferents races i ètnies
El projecte pretén generar reflexió i autocrítica entre els espectadors dels estereotips racials que el fenomen de la immigració massiva ha potenciat
Els personatges entren en una intensa espiral de retrets creuats sobre els privilegis i defectes de les altres races
Salt s’ha convertit les darreres dècades en una de les ciutats catalanes amb més persones d’origen immigrat. Aquest fet ha obligat el municipi a fer un esforç extraordinari per encaixar les desenes de cultures que hi conviuen. La multiculturalitat no ha esdevingut encara una autèntica interculturalitat, però hi ha entitats que treballen persistentment per reduir les dificultats derivades de l’arribada de molta gent provinent de països tan diferents. En aquest context, Salt ha fet un esforç per aprofitar i posar en relleu la riquesa que suposa la diversitat cultural de la seva gent. Aquest objectiu, però, ha de superar abans que res els prejudicis racials i ètnics, la por del desconegut i de perdre les pròpies arrels –cadascú les seves–, que són sovint el primer instint de defensa contra l’immigrant. Prejudicis presents en tots els àmbits de la nostra societat.
Una de les incomptables iniciatives en positiu que s’han endegat des de la societat civil va ser presentada durant la festa major de Salt –a final de juliol– a la plaça U d’Octubre amb una participació molt notable de públic. Es tracta de l’obra La negra, un projecte teatral de l’ateneu popular de la Coma Cros creat per La Troupe de la Concòrdia, que hi ha treballat des de l’octubre del 2017. L’obra no dona un discurs mastegat sobre el racisme, sinó que és una incitació a la reflexió i l’autocrítica sobre els prejudicis que tenim i mantenim cap a les persones d’altres races i ètnies.
Una prèvia a l’espectacle
La Fatou Sinera és una dona jove de Salt que va patir discriminació pel fet de ser negra. Formada a l’Escola d’Hostaleria de Girona, la van fer fora d’una feina per protestar perquè, segons explica, no li deixaven servir sushi als clients a causa de la seva raça. Ella, però, no és la protagonista de l’obra. La seva història és l’entradeta prèvia a la representació, però que emmarca la temàtica.
La negra comença amb diferents personatges esperant el bus en un dia de vaga. Entre ells hi ha blancs, negres, llatinoamericans, catalans, espanyols, gitanos, magribins... Quan l’autobús de serveis mínims passa de llarg de la parada perquè va ple, el fet que la conductora sigui negra és l’esca que provoca l’inici dels comentaris racistes, els retrets, les queixes i les acusacions que conformen l’obra. Amb una escenografia sòbria (només cadires per a la dotzena d’actors), els personatges entren en una intensa espiral de discussions creuades a la mateixa parada de bus, dins d’un autobús i després en una reunió de veïns en què els suposats privilegis que beneficien els uns i la idiosincràsia que se’ls pressuposa en funció de la seva raça, ètnia i origen generen el conflicte. Paraules, afirmacions, negacions i arguments que tothom podrà reconèixer de la realitat quotidiana en què vivim.
Un mar de prejudicis
Negres, moros i sudaques reben ajudes a les quals la gent d’aquí no podem aspirar. Els donen pisos i ajuts gratis. Treballen per quatre rals i sense contracte i prenen la feina als d’aquí. Els de casa haurien de ser els primers. Tots els blancs són rics. Els gitanos són per naturalesa nòmades i no s’impliquen en la societat en què viuen; no són d’aquí. Els estrangers són uns ganduls... L’obra és un continu degoteig de prejudicis i generalitzacions que, tot i el context greu, també arrenquen rialles al públic (“No vaig saber que era negra fins que vaig arribar aquí”, diu l’Amina, un dels personatges, en un comentari irònic i crític que triomfa entre el públic).
La negra retrata un dels gran impediments per a l’encaix entre persones de races, ètnies i cultures diferents: la por dels desconeguts, vehiculada a través de la violència verbal i la falta d’empatia amb les persones que es veuen com a diferents i que les circumstàncies de la vida han convertit en conciutadans. L’obra és sobretot en català i castellà, però també en àrab i mandinga. L’expressivitat dels actors facilita en bona mesura la comprensió del que s’està explicant en idiomes que podem no conèixer. El propòsit és representar l’obra dues vegades al mes durant el curs vinent amb una especial orientació al públic de les escoles d’adults. Algunes ja han emparaulat una representació.
Per cert, al final de l’obra van convidar el públic a participar en un debat obert sobre el racisme, i la primera persona que va sortir va ser la Fatou. La jove va explicar que els fets que va viure l’han fet més forta, i que l’han convençut de lluitar amb fermesa contra les dues principals discriminacions que pateix. Una, pel fet de ser dona. L’altra, pel fet de ser negra. Arran d’aquesta nova força que ha trobat dins seu ja ha engegat un negoci propi, un bar i restaurant, que ha obert al centre de Salt.
