Sant Hilari dona valor als noms històrics de les cases de la població
Un cop documentada la nomenclatura popular de cada habitatge es col·loca una placa a la façana per recordar-la i donar-la a conèixer encara més
Sant Hilari Sacalm ha engegat un projecte per recuperar i donar a conèixer els noms populars amb els quals es coneixen diversos edificis i cases de la població: “Són noms vius, que s’utilitzen diàriament. Normalment els habitants de Sant Hilari els utilitzem sempre que ens referim a una família o una casa en concret”, explica Eduard Carrillo, regidor encarregat de l’àrea d’Història, Recerca i Patrimoni del poble. Des de l’Ajuntament es van enviar un centenar de cartes als habitatges del centre per explicar aquesta iniciativa, i la resposta ha sigut ben positiva ja que una quarantena de famílies han respost a la crida. “Visitem la zona amb una persona del barri de tota la vida i anotem els noms populars i la història que en sabem. Sovint la nomenclatura fa referència a l’antic ofici dels membres de l’habitatge, la procedència, algun tret característic o destacable que hagués passat en aquell lloc... la idea és continuar documentant noms d’edificis als barris més antics de la població com ara el de l’Hospital, el Petrinxo i el Serrat”, indica el regidor Eduard Carrillo.
Un cop documentada la nomenclatura, l’Ajuntament –amb el permís dels propietaris– col·loca una placa a la façana perquè aquell nom es recordi i es conegui encara més: “És una manera de mantenir ben viva una part de la història de Sant Hilari, i sobretot de poder-ho ensenyar i donar a conèixer als més joves.”
Història i llegendes
Més enllà del nom popular, les cases més antigues del municipi fins i tot tenen llegenda. És el cas de la casa de Can Rovira, on avui hi ha l’oficina de turisme: “Amb els orígens al segle XIV, els Rovira eren una de les famílies més poderoses de Sant Hilari. Se n’expliquen moltes històries i la més coneguda és la que fa referència a les tovalles.
Es diu que les hi havien pres a uns encantats que vivien a la Roca d’en Pla, i qui les tingués mai seria pobre. També que si es beneïen cada any per dissabte sant podien desfer les tempestes si s’estenien quan en venia una”, recorda Carrillo.
