La reclamació per l’espoli de Franco pren cos
Sant Julià de Ramis convoca els alcaldes de 31 municipis veïns que tenen documentació sobre el paper moneda requisat l’any 1939
Entre tots, sumarien una pèrdua de 45 milions de pessetes, que ara equivaldrien a 626 milions d’euros
Sant Julià de Ramis no és només el primer poble que ha iniciat els tràmits legals per reclamar a l’Estat el retorn de la moneda republicana confiscada pel franquisme, sinó que vol anar més enllà i articular un front comú amb la resta de consistoris –primer, gironins, però amb la mirada posada en tot el territori– per pressionar l’administració. Dimecres de la setmana que ve, dia 9, se celebrarà a la sala de plens de l’ajuntament del municipi una trobada de representants dels pobles veïns que tenen documentat l’espoli. Els ha convocat l’alcalde de Sant Julià i vicepresident del Consell Comarcal del Gironès, Marc Puigtió. “Si els ajuntaments aconseguim unir-nos, serem més forts, i en aquesta lluita, la pressió és clau”, resumeix Puigtió.
L’any 1939, quan Franco va guanyar la guerra, les monedes i bitllets emesos al final de la Segona República Espanyola es van haver de portar, sense rebre cap tipus de contraprestació, al Banc d’Espanya. Als pobles que no tenien sucursal bancària, van ser els ajuntaments els que van recollir els diners dels seus veïns i els van dipositar al banc. Va ser un cop dur per a l’economia dels vençuts: moltes famílies van haver de començar de zero en plena postguerra. Segons un estudi de la Universitat de Girona (UdG) que actualitza el valor d’aquells diners, per cada pesseta republicana confiscada l’any 1939 avui es podrien demanar fins a 13,91 euros.
Gairebé cent municipis
El 10 de maig, l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis va presentar una reclamació patrimonial per responsabilitat a l’Estat. Exigeix recuperar les 818.684,5 pessetes que el franquisme va requisar als veïns del poble, que segons l’informe de la UdG equivaldrien a quasi 11,5 milions. Com que es dona per fet que el Consell de Ministres no acceptarà rescabalar el deute, Sant Julià ja té a punt una demanda contenciosa administrativa davant la sala tercera del Tribunal Suprem. Com explica l’alcalde del municipi, hi ha nombrosos ajuntaments que s’han posat en contacte amb ells per saber què han de fer per seguir els seus passos. És per això que se celebrarà la reunió: per resoldre dubtes i per articular una estratègia comuna.
Per fer la llista de convocats, l’alcalde de Sant Julià de Ramis s’ha basat en els estudis de l’historiador Narcís Castells, que fa anys que investiga on són els resguards del Banc d’Espanya, papers necessaris per portar el cas als tribunals. L’historiador té constància de documentació relacionada amb la confiscació del diner roig en un centenar de municipis (vegeu mapa), 31 dels quals –a més de Sant Julià–, a Girona. Són aquests 31 pobles els que ha convocat Marc Puigtió, tot i que l’alcalde anima altres municipis a investigar si guarden aquests rebuts. L’objectiu final és fer front comú amb els consistoris de tot el país. Com avança Puigtió, si la trobada de Girona funciona, demanarà ajuda a l’Associació Catalana de Municipis o a l’Associació de Municipis per la Independència per convocar una trobada que abraci tot Catalunya.
Segons els càlculs de Castells, que ha extrapolat la mitjana dels diners espoliats en cada municipi del qual té documentació, “el conjunt dels pobles convocats el dia 9 podrien representar 45 milions de pessetes del 1939”. Segons l’estudi de la UdG, doncs, en total podrien reclamar gairebé 626 milions d’euros.
“El cost no es pot disparar”
De moment, cinc ajuntaments han confirmat assistència en la reunió convocada per Sant Julià de Ramis. Porqueres n’és un. A l’abril, el PDeCAT, partit a l’oposició, va entrar a registre una moció que reclamava iniciar els tràmits administratius i judicials per aconseguir la devolució dels gairebé dos milions de pessetes (1.967.754) requisats l’Any de la Victòria, que equivaldrien avui a més de 27,3 milions d’euros, segons la UdG. Com explica el seu alcalde, Francesc Castañer (Independents de Porqueres, llista associada a ERC), el PDeCAT li va proposar aleshores aprovar una moció conjunta, però faltaven 15 dies per als comicis municipals i va decidir ajornar-ho. Les eleccions van afectar els plans d’altres consistoris, de manera que s’espera que, ara que s’han revalidat les majories o se n’han format de noves, el procés es reactivi.
En el cas de Porqueres, l’alcalde assistirà a la reunió del dia 9 perquè “té molt simbolisme poder reclamar aquests diners i mirar després com es pot fer que tornin als seus propietaris”. Però vol més detalls del procés, perquè té clar que “el cost no es pot disparar”. “Per a nosaltres –explica Castañer–, l’objectiu de la trobada hauria de ser coordinar-nos, veure quin és el millor procediment i mirar si pren forma la idea de fer una reclamació conjunta per abaratir-ne els costos.”
Per resoldre dubtes i posar a disposició de cada municipi la documentació que s’ha trobat, assistiran a la trobada l’historiador Narcís Castells i l’advocat Antoni Quintana, del bufet Delso Quintana. És el despatx gironí que porta la reclamació de Sant Julià de Ramis i n’està preparant d’altres, tant de consistoris com de particulars.
