L’Audiència de Barcelona condemna per abús sexual i no per agressió cinc acusats de la violació en grup de Manresa

Reacció dels advocats de la noia

Satisfacció a mitges al bufet d’advocats que defensa la noia. Asseguren que la sentència es “insuficient” perquè no contempla el delicte d’abús sexual i, a més, descarta els delictes d’amenaces i d’obstrucció a la justícia. A més, la sentència també absol un dels cinc acusats. Per aquest motiu, recorrerà la sentència i espera que, llavors, es reconegui el delicte d’agressió sexual.

Advocat d’un dels condemnats

L’advocat d’un dels condemnats pel cas de la violació en grup d’una menor a Manresa el 2016 no està d’acord amb la pena que l’Audiència de Barcelona aplica al seu client i ja ha avançat que recorrerà la decisió de 12 anys de presó. El lletrat ha defensat que el seu client no va participar en cap delicte d’abús sexual continuat. “Recorrerem perquè la pena no correspon amb els fets que van succeir allà”, ha explicat Abel Pié. “La declaració de la víctima i de la seva amiga no té prou entitat com perquè hi hagi aquesta condemna. Tampoc hi ha proves de semen ni cap altre prova contundent que justifiqui la pena”, ha assenyalat l’advocat d’un dels cinc condemnats. Pié ha fet aquestes declaracions aquest dijous al matí després de conèixer el resultat de la sentència però sense haver pogut entrar en el detall del text.

La sentència

Segons la sentència, l’Audiència condemna dos dels acusats a dotze anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual sobre una menor de 16 anys, llibertat vigilada durant 10 anys i els prohibeix apropar-se a la noia durant 22 anys. Condemna tres joves més pel mateix delicte a 10 anys d’empresonament, 10 de llibertat vigilada i prohibició d’atansar-se a la víctima durant 20 anys. Els cinc hauran d’indemnitzar la jove amb 12.000 euros. Un altre dels acusats de la violació ha quedat absolt del delicte d’abús sexual. Els sis han quedat absolts del delicte d’agressió sexual que demanava tant la fiscalia com l’acusació particular, així com del d’amenaces.

L’Audiència argumenta que la víctima estava en estat d’inconsciència, “sense saber què feia i què no feia, i conseqüentment, sense poder determinar-se i acceptar o oposar-se a les relacions sexuals” amb els acusats, que van poder mantenir-les “sense fer servir cap tipus de violència o intimidació per vèncer una oposició que no existí o obtenir un consentiment que la dona no estava en condicions de poder donar”. Aquest cas, continua, és el que preveu l’article 181.2 del Codi Penal, que considera abusos sexuals els que s’executen sobre persones que es trobin privades de sentit o es cometin anul·lant la voluntat de la víctima mitjançant l’ús d’alguna substància.

La noia va admetre que havia begut i fumat marihuana, però assegura que algú li va posar alguna altra substància a la beguda, extrem que no s’ha pogut confirmar.

El tribunal admet la seva sorpresa pel canvi de qualificació jurídica de la fiscalia, i remarca que la prova practicada durant el plenari avala l’abús sexual i no l’agressió. El ministeri fiscal, continua, no va aportar elements que “justifiquessin mutar els abusos en agressions”.

Pel que fa a si els acusats sabien o no que la víctima era menor de 16 anys, la sentència remarca que tres anys després dels fets, la noia continua tenint una “aparença d’adolescent incipient”, i podria ben bé no arribar encara a aquesta edat en l’actualitat. Amb més motiu, per tant, en el moment dels fets. A més, recorda que un dels condemnats la coneixia amb anterioritat.

Pel que fa a la diferència de dos anys entre les penes de presó per a dos dels condemnats i els altres tres, l’Audiència aplica als dos primers la circumstància d’actuació conjunta de dues o més persones.

La fiscalia va decidir finalment demanar per als acusats penes de presó d’entre 14 i 15 anys. Per la seva banda, l’acusació particular en reclamava entre 15 i 20, mentre que la defensa demanava l’absolució dels acusats, que tenien entre 19 i 26 anys en aquell moment.

Els fets van tenir lloc el 26 d’octubre del 2016 en una festa de Haloween celebrada en una fàbrica abandonada de la capital del Bages, situada en una zona aïllada prop del campus de la zona universitària. El principal acusat, que coneixia la víctima, se l’hauria endut a un lloc apartat i l’hauria violat. Després hauria animat els altres a fer-ho per torns.

En un inici, la fiscalia, que sempre ha donat crèdit a la declaració que la menor va fer durant la instrucció, acusava els autors d’un delicte d’abús sexual, però va elevar l’acusació a delicte d’agressió sexual després d’escoltar el testimoni de la víctima i de l’amiga que la va alertar que l’havien violat sis nois.

El sisè acusat de violació ha quedat absolt perquè durant la fase d’instrucció no va ser processat en cap moment per un delicte d’agressió o d’abús sexual. Els fets que se li van imputar llavors consistien a amenaçar els assistents a la festa perquè no expliquessin el que estava succeint, exhibint una arma de foc i realitzant el gest de carregar-la. A més, la sentència subratlla que “cap de les proves practicades” indica que ell participés en els actes sexuals. Segons els testimonis, continua, la seva actuació “va ser tan aliena” com la d’altres individus que eren allà però que no va ser acusats de violació.

El relat de l’amiga és clau

La sentència basa el relat dels fets provats en el testimoni de l’amiga de la víctima, ja que la noia que va patir la violació en grup no recordava res quan es va llevar l’endemà. Altres proves confirmen la versió de l’amiga, com ara xats de Whatsapp entre els acusats. A més, es van trobar restes de semen d’un dels acusats en els pantalons de la nena.

Pel que fa al jove acusat de no ajudar la víctima, que ha quedat absolt, el tribunal sosté que no s’ha practicat cap prova que permeti sostenir raonablement que el noi podia haver fet res efectiu per evitar la comissió dels delictes, “comesos per una pluralitat d’homes i en un descampat allunyat de zones habitades on poder trobar auxili, fos per aturar els atacs a la víctima o, en cas d’enfrontar-se tot sol amb els atacants, evitar la possible reacció agressiva d’aquests contra ell”. També descarta les acusacions d’amenaces per a tots ells, perquè no hi ha cap testimoni que les confirmi.

Els dos condemnats a 12 anys hauran de pagar una novena part de les costes processals cadascun d’ells. Els altres tres hauran d’afrontar una divuitena part.