Societat

Som prou solidaris?

Entitats i experts aposten per una solidaritat allunyada de la caritat i vinculada a la justícia social, a la construcció d’una societat millor

Més d’un milió i mig de persones contribueixen amb donacions, afiliació o voluntariat a fer que el tercer sector a Catalunya funcioni

Els crítics pensen que són actes per netejar consciències

“Aquí hi ha un 25% de la població que fa donacions durant tot l’any, quan a Europa és el 50%”
Practiquem ‘solidarity washing’, perquè sembli que fas coses, quan el que fas és netejar la imatge

El desembre és el mes que les entitats aprofiten per fer les seves campanyes de conscienciació. Sembla que estem més sensibles per al compromís, més atents a les necessitats dels altres. I davant d’aquesta allau de propostes, que en els darrers anys es complementen amb una solidaritat més lligada al consum, sorgeix inevitable una pregunta. Som realment solidaris? Ho som prou? Les entitats que treballen en el tercer sector, que es nodreixen en part de l’aportació dels socis i les donacions, entenen que sí. I n’aporten dades. Segons el Baròmetre del Tercer Sector, les entitats socials compten amb la solidaritat de milers de ciutadans durant tot l’any. En concret, segons detalla la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social a Catalunya, Francina Alsina, “hi una unes 560.000 persones donants, unes 550.000 que són sòcies i unes 400.000 que fan voluntariat”. Generalment, opina Alsina, “la solidaritat es manté i les persones que són solidàries acostumen a ser-ho durant tot l’any, més enllà d’aquesta època nadalenca”.

El risc, entén Alsina, és que “igual que passa amb altres valors, la solidaritat pugui ser utilitzada com a estratègia de màrqueting perquè es pot desvirtuar el significat del concepte”. Pel tercer sector, el que és important no és la caritat sinó “despertar la consciència i sensibilitzar la ciutadania sobre vulneracions de drets o situacions de desigualtat que ens toquen a tots i a totes”. Des d’aquest punt de vista, la solidaritat ha de servir “per transformar la societat i posar fi a les injustícies”.

El filòsof Miquel Seguró, autor del llibre La vida també es pensa, també defensa aquesta solidaritat quasi obligatòria. “És cert que a vegades considerem que ja anem prou explotats, prou apretats a la feina i també en el nostre temps lliure, però del que es tracta és d’explorar un cert egoisme ètic, entendre que la cura de nosaltres mateixos ha d’implicar també la cura dels altres.” No es tracta, subratlla Seguró, de ser solidaris només en situacions molt concretes, en situacions de catàstrofes o en dates assenyalades. No es tracta de fer una donació per La Marató de TV3 o de comprar menjar pel Gran Recapte del Banc dels Aliments, i després oblidar-se’n. “Som éssers interconnectats, que ens acostumem a identificar davant casos de vulnerabilitat, i aquesta és precisament la paradoxa, si és tan essencial en la nostra experiència humana, per què ho reservem per a una data del calendari?”

El sociòleg Francesc Núñez té una possible resposta. Malgrat les dades del Tercer Sector, ell opina que “en el món en què vivim, amb una ideologia liberal, on del que es tracta és d’augmentar el nostre valor individual en tots els àmbits, on vivim en competitivitat i sense vincles socials, perquè s’han trencat, el sentiment de solidaritat es fa difícil”. Els gestos de solidaritat, quan estan lligats a campanyes concretes o fins i tot quan ho fem vinculat al consum –com passa amb moltes campanyes a supermercats i cafeteries que consisteixen en arrodonir el preu del producte–, no són res més, a parer d’aquest sociòleg, que intents de silenciar la nostra consciència. “Seria com passa amb el purple washing, amb el feminisme, una mena de solidarity washing perquè sembli que fas coses, quan en el fons el que fas és netejar la imatge.”

Segons Núñez, aquesta és la contradicció de l’individu contemporani, que “viu en l’individualisme quan del que es tractaria és de crear les condicions que el fessin sortir de la seva comoditat personal i privada, perquè descobriria que en realitat som molt més feliços quan cooperem que quan competim.”

Aquesta visió no entra en contradicció amb l’acció de les ONG, perquè Núñez parla de la tendència general, “no d’aquesta petita part de la societat que ha descobert que col·laborar omple, que així som molt més feliços”.

Ampliar aquesta base social de la solidaritat és el gran repte que tenen ara les entitats. Això explica l’aparició de noves iniciatives, vinculades a les xarxes socials i al consum. És el cas del Giving Tuesday (dimarts per donar), una plataforma que va sorgir ara fa uns anys com un moviment complementari al Black Friday i de la qual ja formen part fins a 250 entitats, entre les quals hi ha des de la Creu Roja fins a entitats de barri. “Aquest és el model que s’està implantant fora d’aquí, als Estats Units o a Anglaterra és una cosa més generalitzada”, explica el seu promotor, Ricard Valls, que opina que a Catalunya encara hi ha camí per recórrer. “Aquí hi ha un 25% de la població que fa donacions durant tot l’any, quan a Europa, on l’ajuda de la família no és tan important i la gent depèn més de fundacions que li donen un cop de mà, aquest percentatge arriba al 50%.” Valls opina que cada cop pesen menys conceptes com ara la caritat o la religiositat i creixen els valors vinculats a la pròpia experiència personal. “En una societat cada cop més envellida hi ha una especial receptivitat per ajudar en els temes de salut”, afegeix.

Antoni Pérez, director de Save the Children, una entitat que es nodreix en un 70% del finançament privat i que a Catalunya té 18.000 socis, també veu necessari ampliar la base social de la solidaritat, vinculant les accions a la justícia social. “Ja no val donar allò que em sobra. Les desigualtats van cap a amunt i el sistema de protecció social no és eficient, així que cal ser conscients que cal un canvi de paradigma, anar cap a una solidaritat basada en la col·laboració amb la qual hi guanyem tots.”

Dones de 55 anys
El perfil de la persona solidària és una dona d’uns 55 anys. El repte de les entitats que depenen de la solidaritat és arribar a un altre públic, i especialment als més joves. “Del que es tracta és de trobar un model diferent que pugui resultar atractiu per a les noves generacions”, subratlla Ricard Valls, promotor de Giving Tuesday.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona