Societat

Inserció social

Bones rèpliques

La Fundació Espigoladors vol estendre el seu model per aprofitar fruites i verdures que es llençarien i crear ocupació per a persones en risc d’exclusió

El govern té pendent al Parlament la llei per reduir el malbaratament alimentari

Quilos i quilos de pomes que ja es donaven per perdudes eren ahir macerant amb sucre i canyella a l’obrador d’Espigoladors per convertir-se en melmelada. Només representen un 5% de les més de 800 tones d’aliments que la Fundació Espigoladors haurà recuperat el 2019 gràcies als voluntaris que recullen els excedents o els productes que els pagesos no volen malvendre i que prefereixen que es cullin per donar a entitats socials. La paraula espigolar, ja en desús en el món rural, era el moment en què la gent del camp s’afanyava a collir els fruits sobrants abans que el pagès hi tornés a plantar. Un model que des del 2015 impulsen amb èxit des de les comunitats d’Espigoladors que, amb la col·laboració de productors i entitats socials, treballen per lluitar contra el malbaratament alimentari i fomentar l’ocupació entre els col·lectius més vulnerables.

Per ara són pioners a reaprofitar els recursos del sector primari des de l’economia circular i social, però es fixen amb altres llocs com ara els Estats Units, on han proliferat aquestes comunitats organitzades per recollir els excedents i aprofitar-los. “Volem créixer i replicar el model per a altres organitzacions al territori”, defensava la presidenta de la fundació, Mireia Barba, que ha acordat amb el Departament d’Agricultura els passos a seguir per fer els espigolaments de manera professional tancant convenis amb els productors que hi col·laboren. Els responsables de la fundació, que aquest 2020 passarà a ser una empresa d’inserció laboral, volen ampliar les instal·lacions que tenen al Prat del Llobregat, que ahir van visitar la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, i el conseller d’Afers Socials, Chakir El Homrani. Al cap d’un l’any han donat feina a través de programes de formació a una desena de persones. En Mauricio és un d’ells i n’està molt satisfet perquè li ha permès reinventar-se professionalment. “Feia uns anys que no trobava feina i ara tinc un sou que, junt amb el de la dona, ens permet arribar a final de mes”, es felicitava del seu lloc de treball. Sota la seva mirada no s’atura el procés d’elaboració dels companys per netejar, tallar i transformar els fruits en patés, cremes i melmelades sota la marca Es-imperfect.

L’empresa voldria traslladar-se a un espai més gran per augmentar la producció i la capacitat de generar nous llocs de treball. El conseller d’Afers Socials va assenyalar les línies de subvencions i contractació de què disposarà en ser reconeguda com a empresa d’inserció i d’economia social.

El govern té pendent la llei contra el malbaratament alimentari que està en ponència al Parlament i que, segons va dir Jordà, serà una “molt bona eina”. Segons la consellera, un dels objectius és disminuir de manera dràstica, “a la meitat”, el malbaratament alimentari del 2010. Es calcula que de mitjana cada ciutadà llença 35 quilos de menjar a l’any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Els boscos gironins, també assedegats per la sequera

GIRONA
CASTELL D’ARO, PLATJA D’aRO I S’aGARÓ

Cinc milions per a un dipòsit nou que millori el servei d’aigua

CASTELL D’ARO

La pacificació de les Corts

Barcelona
Pere Casellas Borrell Pere Casellas
Cap de l’oposició a Figueres (PSC) Cap de l’oposició de Figueres (PSC)

“Junts a Figueres aposta pel llenguatge fàcil i populista”

figueres
Jordi Masquef
Alcalde de Figueres (Junts per Figueres)

“Tot s’ha complicat molt i el polític ha de donar exemple”

figueres
societat

Marxar de la ciutat, una migració a l’alça

BARCELONA
Olot

La primera pista coberta i un circuit de bicicletes i patins configuren la nova illa de les Mates

Olot
Si la comtessa Ermessenda aixequés el cap
opinió

Si la comtessa Ermessenda aixequés el cap

Regidor del PSC a Girona
Olot

El pessebrisme olotí, al fons fotogràfic de la Viquipèdia

Olot