Societat

ANNA QUINTANAS FEIXAS

PROFESSORA DE FILOSOFIA DE LA UDG, FORMA PART DE L’ASSOCIACIÓ MÓN BANYOLES

“La Porta del Món s’obre a la justícia social, la cultura i la convivència”

Són un equip de dones unides per la diversitat que impulsen una cooperativa sense ànim de lucre amb pròxima parada i fonda a Can Comas, un dels llocs amb més tradició del Pla de l’Estany

La cultura és universal, hi conflueixen les diverses tradicions de tots els pobles, s’enriqueix i evoluciona. És el lema que apareix a la plana de Món Banyoles.
Sí, entenem la cultura com quelcom que ens conforma i ens transforma, ens permet ser crítics i ens impulsa al compromís per un món millor; és el que ens uneix com a éssers humans. I la diversitat, que és inherent a la cultura, és el que ens enriqueix.
Si la vida és canvi i les cultures evolucionen, per què diria que sovint els canvis provoquen tanta por? Por a perdre la identitat, es diu.
Segurament perquè es té una visió estanca i limitada de la identitat quan la realitat ens ensenya que tots plegats estem bastits de barreges, començant pel fet biològic i continuant per com ens influeixen els contactes amb altres persones, les experiències que tenim al llarg de la nostra existència... Això és el que ens va construint com som. Les ciutats medievals es protegien amb muralles, però les ciutats modernes viuen justament dels fluxos que arriben de tot arreu.
A les ciutats modernes no hi ha muralles? Les desigualtats, la pobresa, segreguen.
Sí que n’hi ha, però aquestes muralles no són actualment el paradigma dominant com ho eren a l’edat mitjana, tot i que certament hem de lluitar per esfondrar-les. Un dels valors de la nostra associació és treballar per la igualtat de drets i la inclusió i, a la vegada, desfer els prejudicis que dificulten la convivència, és a dir desmuntar totes les barreres, reals o imaginàries. I en això l’ombra de Huntington amb el seu xoc de civilitzacions, que diu que els conflictes del segle XXI venen per la incompatibilitat de tradicions i cultures, no ens hi ajuda gens.
Desviar els problemes socials cap a una coartada de tipus cultural és molt pervers, oi?
Pervers i cínic. Es tracta de posar èmfasi en les diferències per tapar les desigualtats, per negar la injustícia social, per impedir que prenguem consciència que no som iguals per naixement i que no tenim les mateixes oportunitats. El que és preocupant és que quan Huntington va treure el seu assaig, el 1993, a molta gent li va semblar forassenyat i de poc recorregut, en canvi ara forma part d’un corrent de pensament predominant i contínuament esperonat per tota mena de mentides contra els altres que l’extrema dreta difon per anar reforçant els estereotips més negatius.
I, enmig d’aquesta voràgine global, a Banyoles neix La Porta del Món...
Es tracta d’una cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre que aquesta primavera obrirà un bar restaurant a l’antiga fonda Can Comas de Banyoles, gestionat per cinc dones de diferents orígens i en situació de vulnerabilitat sociolaboral i que a la vegada es vol convertir en un espai de trobada per a la ciutadania i altres entitats atès el dèficit d’equipaments que té la ciutat malgrat l’extraordinària riquesa del seu teixit associatiu.
Com viu Banyoles la seva diversitat?
A Banyoles hi ha coexistència però no convivència; s’han format bombolles d’aïllament que hem d’anar punxant perquè la relació entre tots els veïns i veïnes sigui fluida i tothom se senti que forma part de la ciutat. Ens falta barreja, coneixement mutu, mirades obertes al nostre voltant, i en aquest sentit ens agradaria que Can Comas fos aquest referent per donar valor a la diversitat de cultures que tenim i tot el que ens poden aportar. Partim de la idea que sense justícia social no hi ha pau social i, per tant, veiem molta feina a fer.
Qui són les dones que tiren endavant el projecte?
Persones molt avesades als fogons que ens serviran cuina mediterrània en un ampli sentit del terme, expertes en l’art de viure i capacitat de superació de situacions molt dures. Unes dones admirables que busquen la seva oportunitat en un dels locals més emblemàtics del Pla de l’Estany, l’antiga fonda Comas, regentada per tres generacions de la família Angelats i que el 2014 havia tancat portes. L’actual propietari, Pere Angelats, ens recorda que la seva mare i la seva àvia van ser el cor de l’establiment que ara tornarà a ser regentat per dones amb molta empenta.
S’ha engegat una campanya de micromecenatge. No hi ha prou recursos per posar en marxa la iniciativa?
Comptem amb una subvenció inicial del fons social de La Caixa i del Departament de Treball de la Generalitat que ens permet realitzar les obres de reforma. El micromecenatge l’hem plantejat per assegurar la viabilitat del projecte, almenys els primers mesos, i per adaptar el local en el sentit més inclusiu possible. Serà un lloc molt cèntric guanyat per a la ciutat i per a tots els banyolins! Per col·laborar-hi: http://goteo.cc/laportadelmon .


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

mataró

El sindicat Catac denuncia el “desgavell” per tancar l’antic Hospital Sant Jaume de Mataró

mataró
Xina

Pequín ordena retirar les aplicacions de Whatsapp i Threads

Barcelona

La lluita veïnal pel tancament de la cimentera arriba als jutjats per la via penal

MONTCADA I REIXAC

El corredor sud de Rodalies quedarà alterat tots els caps de setmana fins el juny

Castelldefels

Resolen l'avaria que havia afectat la telefonia mòbil al Ripollès

RIPOLL
ROSES

Reobren el camí de ronda entre les platges de Canyelles i Almadrava

ROSES
societat

L’Ajuntament reforçarà les línies de bus i ampliarà les restriccions de trànsit al voltant del Park Güell

barcelona
PORQUERES

Fase final de la recollida de propostes dels pressupostos participatius

PORQUERES

Estudien com millorar la mobilitat de dues de les principals vies de la ciutat

girona