La cruïlla de la gent

“Si ara deixem el carrer, ja som morts.” Sobre l’asfalt, i absolutament tots els dies entre les vuit i les nou del vespre, desenes de persones es concentren des de fa més de dos mesos a la coneguda popularment com “la cruïlla gironina”. Al llarg d’aquests seixanta minuts, ocupen la calçada en un dels punts més transitats pels vehicles a la ciutat de Girona, que es converteix momentàniament en un inusual oasi: l’encreuament entre la carretera Barcelona i el carrer Emili Grahit. L’objectiu amb què van impulsar aquesta acció perviu i els porta a persistir. El seu propòsit és reclamar que es faci efectiu el mandat popular sorgit del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, quan un 90% dels participants van votar a favor de la independència de Catalunya. En el grup d’assidus a la cruïlla gironina hi ha una veïna de Banyoles que explica que mira de participar en el tall tres o quatre vegades a la setmana. “Som com una família i, ara que el procés està molt adormit, és precisament quan cal més que mai que mantinguem el caliu i la flama. En aquesta època de l’any, la gent hiverna, però esperem que amb l’arribada del bon temps, tot torni a revifar”, comentava.

Dijous passat, al seu costat hi havia un veí del barri del Pla de Palau-Sant Pau de la capital gironina, que deia que sumar-se a la iniciativa i donar un cop de mà “no costa res”. Calculava que alguna de les jornades han arribat a reunir-se més d’un centenar de persones i també recordava especialment un dia que els agents de la Policia Municipal van deixar-los allargar el tall una hora més i el van mantenir fins a les deu de la nit. Diversos dels ciutadans que hi acudeixen freqüentment no han fallat ni tan sols en les dates assenyalades, com ara el dia de Nadal o per Cap d’Any. De fet, tampoc es van fer enrere ni durant el temporal Glòria, en què van quedar “xops com ànecs”.

El primer tall a la cruïlla gironina es remunta al 16 de desembre del 2019. Un altre dels participants més constants, batejat amb el sobrenom de Llop Estepari, subratlla que intenten programar activitats per a cada nit. S’hi fan concerts de diferents cantautors, xerrades, sardanes i partits de futbol i han rebut múltiples visites, com ara la d’uns motards o la d’una representació del tall que cada vespre té lloc a l’avinguda Meridiana, a Barcelona. A més, van fer celebracions quan el tall viari a Girona va complir els 50 dies, el mes, els dos mesos... i ara ja es fixen l’horitzó dels tres mesos. Entremig, també han festejat els dies assenyalats del calendari. Va ser el cas, recentment, del 20 de febrer, quan, amb motiu del dijous gras, van instal·lar una taula a la confluència dels dos carrers. Al damunt hi havia coques de llardons, una de poma i ratafia. I es va organitzar un concurs de disfresses, a què es van apuntar un vampir, un esquiador, una pubilla del poble, un guerrer, un mestre de taitxí i fins i tot un rei republicà.

Mentre la gent segueixi fidel a la convocatòria i fent que no punxi, la protesta tindrà continuïtat, tal com posen en relleu els assistents. Un d’ells hi afegeix que va ser el Comitè de Defensa de la República (CDR) que va impulsar l’esdeveniment i l’ha aconseguit mantenir, si bé amb el temps “la gent se l’ha fet seu i reclama que continuï”. Un dels lemes de la cruïlla, doncs, és i serà que “el poble ha de decidir”.