Camarasa, 1932 - Lleida, 1993 //
Professora i política
Maria Rúbies, i el somni de l’escola catalana
PIONERA EN L’ENSENYAMENT DE LES MATEMÀTIQUES MODERNES, VA SER UNA GRAN DEFENSORA DE L’ESCOLA OBERTA. TENIA CLAR QUE ES PODIA ENSENYAR QUALSEVOL MATÈRIA EN CATALÀ I VA DEDICAR LA SEVA VIDA A DEMOSTRAR-HO AMB FETS, SENSE FER CAS DE LES VEUS CRÍTIQUES.
Quan ella va començar a parlar dels trencats, alguns dels presents –tots ells, adults amb anys d’experiència com a mestres de matemàtiques– van posar cara d’incomprensió, i uns quants van dissimular una rialleta davant el que semblava una ridiculesa. Trencats? Algú va aclarir en veu baixa als companys despistats: “Vol dir quebrados”. Corrien els anys seixanta, i eren en un curset de didàctica de les matemàtiques. Sentir-la parlar en català d’aquestes coses produïa en alguns el mateix xoc que el que va produir la frase “Sue Ellen, ets un pendó” en boca del JR de Dallas. Ah, però així es pot fer tot en català, des de la ciència fins a la sèrie més frívola?
UNA REVOLUCIÓ SILENCIOSA
Rúbies ho tenia clar, i ho va defensar amb tota naturalitat en aquelles sessions sobre matemàtiques modernes, vint anys abans que s’inaugurés TV3. Llavors, ella estava a la trentena, i el seu cos menut mantenia l’aparença fràgil de quan era una nena i encara vivia a la Noguera. La seva veu tampoc no era imponent. Però tenia una manera d’expressar-se tan convincent, i havia madurat tant les seves idees, que no li faltava autoritat ni davant dels nens ni d’aquella colla de mestres.
UNA INFANTESA COMPLICADA
Maria Rúbies i Garrofé va néixer el 1932 a Camarasa. Com que el pare va estar en un camp de concentració després de la guerra, no ho va tenir fàcil per anar a l’escola: quan van viure a Sant Llorenç de Morunys, havia d’escoltar el mestre des del carrer, perquè no la deixaven entrar a classe. El 1957, però, va aconseguir llicenciar-se en matemàtiques. Llavors es va convertir en una líder de la revolució silenciosa per a la renovació pedagògica. Somiava una escola oberta, activa i catalana, i per aconseguir-ho va lluitar en tots els fronts que va poder: com a pedagoga a través de l’ensenyament, a infants i a mestres, i com a política –va ser membre electa del Congrés i el Senat espanyols, i també del Parlament català per Convergència Democràtica de Catalunya–. També va presidir el primer Consell Escolar de Catalunya, i altres innombrables institucions educatives. Sempre oberta a les idees noves, va impulsar l’ensenyament de la informàtica als nens ja el 1974, a través del sistema Logo. Va morir prematurament el 1993, el mateix any en què als EUA es popularitzava una eina que segurament li hauria encantat: el primer navegador d’internet.
