Per quedar-se a casa

“Més que mai les xarxes són protagonistes. Els xats de WhatsApp bullen, especialment els de l’equip de la Cambra i del Consell General de Cambres. Hem fet essencials les teleconferències múltiples, que utilitzarem més quan tot acabi. No em puc imaginar una crisi com aquesta fa 20 anys. Els fills, els grans sacrificats quan manca temps, ara els veig més que mai i també gràcies a la tecnologia la seva vida continua. Només he sortit de casa per anar a comprar queviures. Molts ànims que tornarà a sortir el sol!”

“Estem confinats, angoixats i indignats per la pèssima gestió que es fa des del ‘gobierno español’. Crec que, en una situació tan anòmala i complexa, és bo i molt sa mantenir uns certs hàbits de quotidianitat: fer gimnàstica a dins de casa, llegir, recuperar pel·lícules, ordenar armaris, jocs amb la família a través del mòbil, algun vídeo per fer una mica de companyia... i, sobretot, mantenir la relació telefònica i virtual. El contacte no es pot perdre mai. I, al vespre, aplaudiments des del balcó, en agraïment als qui ho donen tot per lluitar contra el coronavirus. Ara també cal aprofitar la vida, no deixar-la passar en va.”

“A casa som quatre, perquè tenim un nen de sis anys i una nena de set. Pares i mares que vam ser escoltes tenim la temptació d’organitzar-nos com un cau: planificació, distribució de tasques, disciplina... i la importància d’assolir petits objectius quotidians. Cada dia activitat física, higiene personal, activitats escolars, lectura a l’habitació, jocs de taula o amb altres famílies (com un bingo telemàtic!). Sempre hi som un dels dos, per sort puc fer teletreball. A poc a poc gaudim de la rutina, és clau per sobreviure.”

“Durant la setmana, al matí intento fer esport perquè m’estava preparant per a una cursa. Després faig algun Hangout o Zoom (videoconferència) per reunions puntuals. Cada dia també faig reunions diverses amb el grup municipal amb Zoom. Alhora, i en clau més personal, intento posar a disposició l’Instagram per a continguts més lleugers sobre el coronavirus. Aquests dies he tingut temps també d’ordenar i passar en net idees i reflexions apuntades a mà en llibretes i fulls solts les últimes setmanes.”

“Vaig començar el confinament el divendres 13 de març. Em va trucar un company dient que havia estat en contacte amb un altre que havia donat positiu i vam decidir, tots els qui vam estar amb ell, començar el tancament. Des d’aquell dia he estat pràcticament enganxat a l’ordinador seguint els esdeveniments que han passat a conseqüència del tancament dels teatres, primer a la Comunitat de Madrid i després a Catalunya. Hem presentat propostes d’emergència per als treballadors de la cultura a l’INAEM i a les conselleries de Cultura i Treball de la Generalitat. He descobert un món nou per a mi: les videoconferències!”

“Habilito una zona de treball al menjador de casa, amb l’ordinador, el mòbil i papers de feina. Començo entre les 8 i les 8:30 i a les 10:30 aproximadament faig un descans per fer un cafè. Tinc alguns problemes amb l’ordinador i és diferent la manera de treballar, alguns a la feina i alguns amb teletreball. El mòbil aquests dies treu fum i el WhatsApp no l’atrapes gairebé, i les videotrucades s’estan convertint en bastant habituals. Tinc ganes de poder sortir i també de quedar amb amics.”