Animals sense estrès
El confinament humà permet veure feres en espais poc habituals
Tot i això, no recuperen zones, només hi “treuen el cap” com han fet en altres ocasions
Per contra, provoca efectes negatius en algunes espècies
-
Un dels aparcaments del Coll d'Estenalles, al parc natural de Sant Llorenç, tancat pel confinament Oriol Duran. -
Un cabirol enregistrat a Montcada Ester Conesa. -
Un cabirol al bosc de Torrebonica, a Terrassa Gonzalo Tejerina. -
Un dels aparcaments del coll d’Estenalles, al Parc Natural de Sant Llorenç, tancat pel confinament. A sota, un cabirol enregistrat al Besòs, a Montcada; un porc senglar a la cruïlla de Diputació amb Balmes, a Barcelona, i un altre cabirol, aquest perdut als boscos de Torrebonica, a Terrassa ORIOL DURAN / ESTER CONESA / EPA / GONZALO TEJERINA.
La situació és insòlita, però també seria molt agosarat pensar que per unes setmanes de confinament canviaran les formes de relació entre els humans i els animals, un vincle que té segles d’història. Una altra cosa és que aquests dies puguem estar assistint a un estat primerenc del que passaria si la retirada dels humans del medi natural fos per molt més temps. Tots hem observat, gràcies a vídeos virals –alguns dels quals reals però filmats en altres moments–, que alguns animals han estat vistos en indrets no gaire habituals, com ara senglars gairebé al centre de Barcelona, cabirols a Montcada , guineus enmig d’un camp d’hoquei sobre herba a Terrassa i grups de dofins saltant a la costa d’Arenys . Els experts, però, neguen la teoria que la fauna estigui recuperant el seu lloc per la falta d’activitat humana i, si bé recorden que no poden pas comprovar-ho perquè estan confinats, defensen que els efectes són molt menors, que d’imatges com aquestes n’hem vist altres cops i que, en tot cas, el que passa és que els animals s’han desestressat gràcies a la desaparició del brogit humà en el seu medi. Com expressa el biòleg i consultor ambiental Pere Alzina, “els animals no estan recuperant zones, només hi treuen el cap”.
Aquest matí al litoral de Sant Pol de Mar grup nombrós de dofins molars saltant en direcció Barcelona! Quin espectacle! #dofins #confinament @tv3cat @eltempsTV3 @TomasMolinaB @AlfredRPico @XavierRomeraC @obsdelmar @ajsantpol @ARAmeteo @LaVanguardia pic.twitter.com/Cezl8hhtui
— Enric Sagristà (@EnricSagrista) March 30, 2020
▶🐺 Visita insòlita al camp 3 del @clubegara. Una guineu ha aprofitat el confinament dels humans per moure's en llibertat. Teniu imatges d'animals en llocs inusuals? ✔Etiqueteu #joemquedoacanaltrs | #Terrassa #coronavirus #matadepera @ajterrassa @AjMatadepera @xarxanoticies pic.twitter.com/bpg9ZW7wnI
— Canal Terrassa (@CanalTerrassa) April 2, 2020
Observen un cabirol a la llera del riu Ripoll al seu pas per Montcada i Reixac #EnTempsRealEPA https://t.co/a5FdS19GRA https://t.co/LVuetRn6Lo
— El Punt Avui 🎗️ (@elpuntavui) April 1, 2020
De fet, tant Alzina com Dolors Vinyoles, professora agregada del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, defensen que hi ha un grup d’animals que ja pateixen i d’altres que patiran si el confinament s’allarga. “Els animals que troben part del seu aliment en nuclis urbans, com ara senglars, coloms, pardals, la tórtora turca, la cotorra argentina..., sí que podrien patir alguna davallada, però, per norma general, no passaria a curt termini. Per veure’n els efectes hauria de passar més d’un cicle reproductiu”, defensa Vinyoles. Alzina posa exemples concrets, “com les gavines, els coloms i els pardals, que s’han acostumat a cruspir-se el que els nens deixen a terra quan acaba l’hora del pati”. En alguns casos, argumenta Alzina, això tampoc seria negatiu del tot, ja que algunes d’aquestes espècies, com la cotorra argentina, aquí són considerades plagues, però d’altres, “com el pardalet comú, es podrien veure molt afectades, ja que necessiten els humans per viure”.
Temps de reproducció
La primavera és temps de reproducció per als animals, i per a aquest fet biològic sí que podria ser clarament beneficiós el confinament humà. En aquest sentit, Emilio Valbuena, el biòleg responsable del Parc Natural del Garraf, Olèrdola i el Foix, defensa que, tot i que no hi haurà una comprovació fefaent fins que pugui tornar a treballar sobre el terreny, el confinament podria afavorir la reproducció de les dues parelles d’àligues cuabarrades que tenen al parc . Valbuena sí que creu que “els animals, a poc a poc, s’aniran arriscant a explorar zones on normalment no habiten, sobretot els que viuen en espais fronterers entre zones naturals i zones habitades, com ara les urbanitzacions”, però remarca: “No havíem vist altres cops porcs senglars a la Vall d’Hebron?”
Alzina insisteix també que “els ocells rapinyaires en podrien sortir molt beneficiats, perquè ara som just en el moment clau de la seva reproducció i perquè són molt sensibles al soroll”. El biòleg maresmenc explica que molts dels tipus de rapinyaires fan el niu al bosc i que s’han trobat que han arribat a abandonar els pollets pel soroll provocat pel pas de gent fent running o motocròs.
Pel que fa als mamífers, Alzina recorda que acostumen a ser, excepte els conills i les llebres, esquius i crepusculars, i, justament per això, veure’ls amb més facilitat sorprèn. El biòleg explica que als jardins Mar i Murtra de Blanes aquests dies s’estan veient eriçons terrestres “a ple dia” menjant cargols i llimacs. Alzina també dubta de si els senglars s’acosten més o menys a la trama urbana: “Des de fa ben bé deu anys, s’observa que els senglars s’acosten al que seria la pell urbana, la zona d’unió entre el medi natural i el medi urbà, i és normal que aquestes nits sense presència humana s’atreveixin a entrar-hi una miqueta més.” El biòleg dona una dada que evidencia per què aquests animals s’atreveixen a moure’s per les entrades de les ciutats: “En un contenidor de matèria orgànica poden trobar més aliment que en hectàrees i hectàrees de bosc.”
Indentifiqueu per quin poble passejaven aquests senglars aquesta matinada? #medinatural #coronaarenys #EnsEnSortirem pic.twitter.com/HAfQZFJquN
— Aj. Arenys de Mar (@AjArenys) March 25, 2020
En aquesta línia, Valbuena aposta per un efecte “mínim” sobre la flora, i Vinyoles recorda que “els hàbitats de conreu no han canviat, ja que tots els cereals ja havien estat plantats abans del confinament i aquest és l’hàbitat de molts ocells i mamífers. De la mateixa manera, els boscos no han variat de condicions: els arbres i totes les plantes continuen el seu cicle natural de floració i acullen la fauna associada com en qualsevol altra primavera”.
Morts a les carreteres
Alzina també posa com a exemple d’animals que es podrien veure afavorits pel confinament alguns dels amfibis que, com les salamandres i els gripaus, estan també en període de reproducció i sovint moren aixafats quan creuen carreteres o camins per anar a les basses. Tot i que no hi ha dades sobre quin tant per cent de cada espècie mor, cada primavera es produeixen baixes entre aquests animals. Una mortalitat que també es dona en el cas dels senglars i els cabirols. De fet, les dades de la Generalitat indiquen que en els 6.000 quilòmetres de xarxa viària que gestiona es van produir gairebé 8.300 accidents amb animals implicats entre el 2010 i el 2014, dada que representa un terç més que en l’anterior estudi del govern català, que comprèn el període 2007-2011. Els animals que suposen el principal maldecap a la xarxa viària són els ungulats, sobretot els porcs senglars, i, en menys grau, els cérvols. Aquests dos animals van estar implicats en gairebé 5.000 dels més de 8.000 casos. En aquest darrer període estudiat, aquests animals han estat implicats en un 45% més d’accidents.
LES FRASES
Veda natural insuficient al mar
Dues terceres parts de la flota pesquera de Catalunya han amarrat els vaixells. Una part dels de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú, Roses, Llançà i el Port de la Selva continuen treballant, segons les dades que ha recopilat Joan Baptista Company, biòleg de l’ Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d’Investigacions Científiques. Company, que també matisa que actualment no es pot treballar sobre el terreny, als vaixells, explica que es tracta d’“una veda natural però insuficient biològicament per la seva curta durada”. “Si aquesta aturada es prolongués almenys dos mesos, seria previsible que els hàbitats comencessin a recuperar-se”, assenyala.
El biòleg i consultor ambiental Pere Alzina afegeix a aquest punt de vista que, a més, “el mar Mediterrani està també sota els efectes del Glòria, d’una aportació brutal de nutrients, cosa que ha ajudat a reactivar el sistema i que es vegin més peixos com ara tonyines i dofins saltant”. De tota manera, tots els experts consultats consideren que la reducció de tot el trànsit marítim està afavorint que els peixos s’acostin més a la costa, com va fer el grup de dofins filmats al Maresme. “Tampoc sabem ben bé quants episodis semblants poden haver ocorregut en les darreres dècades, ja que ara tothom porta un mòbil i penja les imatges a les xarxes, mentre que, de períodes anteriors, només en tenim la memòria oral”, reflexiona Alzina.
