Els secrets del volcà invisible

És el gran desconegut perquè no el veiem, ja que amb el pas dels anys el formigó i l’asfalt l’han anat cobrint. Podríem dir, per tant, que el volcà del puig del Roser, amb el seu punt més elevat situat on hi ha la plaça de braus, és el volcà més urbà dels que hi ha a la capital garrotxina, més que el Montsacopa, el Montolivet, la Garrinada i les Bisaroques, les muntanyes de lava emblemàtiques del paisatge local. Ara els treballs de perforació per a la construcció de l’Espai Cràter –precisament un centre d’interpretació dels volcans– estan deixant a la vista l’estructura interna d’aquesta muntanya, el perímetre de la qual abasta des de la proximitat del cementiri fins al Firalet, passant per l’esmentada plaça de braus, el veïnat de l’Apartament i l’Eixample Popular. Les perforacions havien començat poc abans del decret d’estat d’alarma. Després de l’aturada obligatòria, la setmana passada es van reprendre els treballs. El fet que el terreny sigui inclinat i que una planta del futur edifici sigui semisoterrada obliga les màquines a treure molta terra, una circumstància que afavorirà l’estudi geològic.

Si amb les obres de construcció dels jutjats i de reforma del passeig d’en Blay ja es va poder estudiar el vessant més meridional del volcà, en aquesta ocasió se’n pot documentar la part que dona al nord. El seguiment de les perforacions les està fent per encàrrec del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa el geòleg Llorenç Planagumà, el mateix especialista que va controlar les obres anteriors. “Tot el que puc dir ara és provisional, és una primera impressió prèvia als estudis que farem amb les observacions i els materials que anem traient”, avisa. De moment, el que estan deixant a la vista les màquines –que han excavat fins a uns 7 metres, en el punt més profund– ha permès constatar tres fases. La inferior –per tant, més antiga– correspon a una erupció poc explosiva, caracteritzada per la presència de bombes (roques de grans dimensions) molt arrodonides; la mitjana estaria vinculada a una erupció que sí que devia ser explosiva, de la qual és una prova el fet que hi ha sobretot lapil·li (greda), i la superior, formada per cendres procedents de les erupcions del Montsacopa, que van ser explosives. Respecte de l’edat, caldrà analitzar les troballes. Queda clar que el puig del Roser és més antic que el Montsacopa, però no se sap l’edat d’aquest. Si bé algunes fonts consideren que el més popular dels volcans olotins té uns 100.000 anys, d’altres –com ara el mateix Planagumà– no ho asseguren. L’única pista que ajuda a situar les erupcions en el temps és l’edat de la Garrinada (els seus tres cràters són de fa 130.000 anys) perquè se sap que és més antic que el Montsacopa.