Societat

Els municipis de la DO Alella creen un consorci per atraure el turisme enològic

Una xarxa de senders interpretatius de la vinya i el vi i un servei de bus que enllaci amb Barcelona són els primers objectius

El consorci de la DO Alella ha començat a rodar. Els 15 ajuntaments implicats –9 del Maresme i 6 del Vallès Oriental– van estampar ahir a la Roca del Vallès la seva signatura en el document de constitució del nou ens, al qual encara, però, li queden moltes coses per concretar. Una, potser la més important, és la participació de la Generalitat de Catalunya a través del pla de foment de turisme enològic. Els municipis consorciats ja han enviat la petició i el projecte a la direcció general de Turisme, de la qual esperen una aportació de 540.000 euros, repartits en tres anys. Per la seva banda, els ajuntaments i el consell regulador es comprometen a aportar, també en tres anys, 360.000 euros.

De la concessió d'aquests ajuts en depèn en bona mesura la viabilitat del projecte, en què fa pràcticament un any i mig que treballen els ajuntaments de la DO, liderats pel consistori d'Alella. L'alcalde d'aquest municipi, Andreu Francisco (ERC-LG), serà el primer president de l'ens. «Es tracta de posar en valor aquells recursos comuns que fins ara s'han gestionat de manera aïllada», explicava ahir el batlle maresmenc. Aquests recursos es divideixen fonamentalment en tres blocs: la natura, els jaciments arqueològics i, sobretot, el vi.

La ruta del vi

Per això, un dels objectius prioritaris és crear una xarxa de recorreguts interpretatius de la vinya i el vi que es puguin fer o bé a peu o bé en cotxe. Aquest entramat ha de permetre la vertebració del territori entorn dels equipaments d'enoturisme com ara el centre d'acollida turística (CAT), a Teià. En el pla d'acció també es preveu la creació d'un servei d'autobús que enllaci els diversos punts d'interès turístic i la ciutat de Barcelona, i un punt d'informació turística al centre comercial de la Roca.

Turistes de Barcelona

Tot i que el principal públic potencial és el del mateix territori de la DO, el fet que Alella es trobi a menys de 20 quilòmetres de Barcelona permet pensar als impulsors del consorci que és factible atreure una part del turisme que cada any arriba a Barcelona. Entre ells, es vol arribar especialment a aquelles persones amb un cert interès per la cultura del vi. «Tant de bo una part dels turistes que arriben cada any al port de Barcelona en creuer marxin amb una ampolla dels nostres vins sota el braç», va manifestar ahir l'alcalde de Montornès del Vallès, Daniel Cortés, un dels vicepresidents del nou consorci. Els altres dos són el president del consell regulador de la DO Alella, Juan Antonio Pérez, i l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch.

LES DO DEL PAÍS

DO Alella
560 ha de vinya
6 cellers
DO Catalunya
6.985 ha de vinya
91 cellers
DO Conca de Barberà
6.000 ha de vinya
16 cellers
DO Costers del Segre
4.622 ha de vinya
16 cellers
DO Empordà
2.475 ha de vinya
21 cellers
DO Montsant
2.000 ha de vinya
47 cellers
DO Penedès
27.542 ha de vinya
152 cellers
DO Pla de Bages
550 ha de vinya
8 cellers
DO Priorat
1.700 ha de vinya
85 cellers
DO Tarragona
7.280 ha de vinya
22 cellers
DO Terra Alta
9.092 ha de vinya
28 cellers
Font: Incavi, Generalitat

Un DO petita, però reconeguda

La d'Alella és una de les DO més petites de Catalunya si se'n tenen en compte les xifres. Només produeix uns 8.000 hectolitres a l'any, una quantitat minsa si es compara amb el milió i mig de la DO Penedès o els 300.000 de la DO Terra Alta. Tot i això, la proximitat de la ciutat de Barcelona ha fet que els seus vins –sobretot els blancs i els caves– siguin força coneguts a la capital catalana. A més, aquest reconeixement també ha arribat recentment a l'àmbit internacional. El concurs mundial de vins de Brussel·les d'aquest any va concedir la medalla d'or a l'Ivori negre 2007, del celler Alella Vinícola.

Vinyes, restes romanes i botigues

Els quinze municipis del nou consorci disposen de diversos actius turístics, que fins ara han explotat des de la perspectiva local. Ara, però, es preveu fer-ho de manera coordinada per optimitzar-ne els resultats. Alguns d'aquests atractius són:

Cella Vinaria.

El parc arqueològic de l'antic celler de Vallmora, al terme municipal de Teià, permet conèixer els sistemes de producció del vi en època romana. Aquest celler va funcionar entre el segle I a.C. i el V d.C. i s'hi produïa una part del vi que es bevia a Roma. Des del 2009 es poden visitar les seves restes.

Centre d'Acollida Turística.

Al seu costat hi ha el Centre d'Acollida Turística (CAT), dedicat en exclusiva a la romanització i el vi. Disposa d'un espai de degustació i una botiga de productes locals.

Forns romans de Vilassar.

Aquest conjunt de tres forns, també de l'època romana, es pot visitar des del 2007. En aquest espai, situat a Vilassar de Dalt i conegut com la Fornaca, es fabricaven, entre altres coses, recipients per transportar el vi.

Cellers.

Els cellers de la DO ofereixen visites guiades per conèixer l'actual procés d'elaboració del vi.

Centre comercial La Roca.

És un dels punts més visitats de Catalunya i el consorci vol que es converteixi en una de les portes d'entrada a la zona de la DO. Per això hi situarà una oficina d'informació turística.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La llei de territori, a adaptar la normativa a l’àmbit rural

barcelona
MOSSOS D'ESQUADRA

La policia judicial civil més antiga d’Europa

El carrer Ferran, la recuperació incompleta

barcelona

Alerta màxima per risc d’incendi

Barcelona

L’Estat veu factible enllestir el MidCat d’aquí a 8 o 9 mesos

Barcelona

Alcaldes de l’Empordà fan pinya contra els talls de llum

PLATJA D’ARO

La nàutica popular lluita pel seu futur

SANT FELIU DE GUÍXOLS
MAR GRIERA
SOCIOLOGIA DE LA RELIGIÓ

“La secularització no és irreversible”

CERDANYOLA DEL VALLÈS

Continua avui l’episodi extrem de calor, amb 40 graus de màxima a Ponent

Barcelona