La gent que no se’n surt

Per als que de moment no en patim, la pobresa econòmica i l’exclusió social tenen l’aspecte nuvolós de les coses intangibles, remotes. O això ens agrada pensar, per tranquil·litzar-nos. És un error que es corregeix quan coneixes algun cas de primera mà o escoltes la gent que és a la trinxera, al costat dels més desafavorits. Per exemple, els de Càritas. La seva presidenta gironina, Dolors Puigdevall, va intervenir ahir al cicle de la UdG Dialoguem sobre responsabilitat social en temps de crisi. Les xifres que va donar fan posar la pell de gallina, com va fer notar una altra de les participants en la xerrada, organitzada per la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària. Abans que comencés la pandèmia i, per tant, abans que l’escenari empitjorés, el 20% de la població de Catalunya (una de cada cinc persones) es trobava en exclusió social parcial o absoluta, una situació que, en els joves, afectava el 22%. L’exclusió es plasmava en la precarització de la feina; la dificultat per tenir un habitatge digne (un problema que afectava tres de cada deu catalans); el deteriorament de la salut i l’aïllament social (que patia el 11,8% de la població). Dona, de més de 45 anys, migrant, amb mainada i sense parella, n’és el perfil dominant. La primera onada de crisi provocada per la Covid està afegint als atesos per Càritas famílies que depenen dels ingressos d’un autònom, per exemple. La pandèmia ha complicat molt la feina de la institució, però Puigdevall va fer notar la col·laboració de particulars i empreses que estan tenint.

Junt amb la directora de Càritas hi van participar la presidenta de l’associació Valentes i Acompanyades, Meli Barbero; la directora de la Fundació Sant Vicenç de Paül, Maria Solés, i la directora de la càtedra, Maria Rosa Terradellas. Totes van coincidir a considerar que la gestió de les administracions ha estat deficient i que, en el futur, hi haurà d’haver noves polítiques.