“La campanya de la fruita ens ha privat de ser ja a la fase 1”

Quan veies el que passava a Itàlia ja veies venir la tempesta, però la veritat és que, quan va arribar, hi va haver una o dues setmanes en què l’allau d’ingressos va posar la unitat de crítics al límit del col·lapse; a més, amb pacients que enviaves a planta i que al cap de 24 hores empitjoraven tant que els havies de dur a l’UCI. Normalment tenim 22 llits de crítics, i, en el pic, adaptant altres espais i amb el suport de centres privats de Lleida, vam arribar a uns 50 llits. Per sort va durar pocs dies. La sensació és que si hagués anat una mica més enllà, hauríem patit moltíssim.

Les condicions de dispersió de la població que tenim i el confinament efectiu que s’ha fet ens han ajudat a posar fre a l’epidèmia, minimitzar el contagi i gestionar la situació. Ara les entrades per Covid són menys significatives. Tenim 11 malalts a l’UCI i uns 25 en planta; l’únic problema és que les intubacions poden durar fins a 45 dies.

Veurem com es comporta l’epidèmia tenint en compte que la campanya de la fruita comportarà l’arribada de temporers des d’altres zones o països, que potser no tenen tan assumida la protecció, el distanciament social, etc. Diria que aquesta incertesa ens ha privat d’estar ja a la fase 1, però si la gent compleix com fins ara, soc optimista. S’ha de buscar l’equilibri entre l’interès del treballador i el pagès i l’interès sanitari. La feina de seguiment de l’atenció primària i des d’ara la possibilitat de fer proves PCR als CAP hi ajudarà.

Hi ha diferències evidents entre zones. L’àrea de Lleida no té res a veure amb la de Barcelona, perquè són realitats totalment diferents en nombre d’habitants i en dispersió de la població i és lògic que s’hagin d’adoptar mesures diferenciades. Les zones més rurals s’assemblen més entre si, però les circumstàncies i l’afectació poden ser diferents. En general la gestió hauria de ser individualitzada.

Mentre no hi hagi una vacuna que es demostri eficaç per controlar la malaltia, és molt possible que es produeixi. Pensi que la immensa majoria de la població no l’ha passat i no és immune. Hem d’estar preparats. A l’hospital hem fet un pla de contingència de cara a la tardor a partir de l’experiència prèvia que hem tingut per poder respondre d’una manera més eficient a un rebrot.

La malaltia ha anat sempre al davant de les solucions que s’han anat plantejant. El virus era força desconegut, molt infecciós, l’afectació ha estat molt intensa, la falta de material al principi... La gestió era complexa, però ens ha faltat previsió per anticipar-nos a la situació. Després el sistema ha respost en general bé.