“Fer content a tothom és difícil, cadascú té una escala de valors”

No ho sabem, però sí que sabem que això no és nou, que al llarg de la història ja ha passat en altres ocasions. I cal pensar que, si arriba el dia en què aquest virus ja no segueix entre nosaltres, tard o d’hora tornarà una altra epidèmia. Tot això ha de servir per aprendre i reflexionar si hem sigut capaços de respondre correctament o si cal que modifiquem alguns aspectes de la nostra vida, de la nostra organització social i econòmica. Si no podem evitar que torni a passar, almenys que puguem controlar-lo i minimitzar l’impacte que tingui en la salut de les persones.

Conèixer bé la història et prepara per al futur. Sabem que cada virus té el seu comportament, la seva manera de funcionar i de transmetre’s, i que pot ocasionar malalties molt diverses. No tenen res a veure l’Ebola o la sida amb un brot epidèmic com el que hem vist ara. I, dins dels coronavirus, n’hi ha de diferents tipus i cada un d’ells té comportaments diferents. La bola de vidre per fer prediccions no la tenim, però si ens pensàvem que teníem la natura controlada, s’ha vist que no és així. Cal una anàlisi crítica de la nostra forma de vida.

És evident que haurem d’assumir canvis molt importants, a nivell personal i a nivell social. No serà fàcil, però tot el que hem fet ha servit per a alguna cosa, no pas per quedar-nos igual. Amb el confinament i el distanciament social hem pogut controlar el brot epidèmic. Tenim tendència a oblidar ràpid i a fer bona la dita que afirma que l’home és l’únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, però s’ha vist que els països que tenien experiències prèvies amb la SARS han respost millor. Això ens fa ser optimistes a l’hora de pensar que, si ja tenim aquesta experiència, podem ser més àgils a reaccionar si torna un brot. Ens agafarà més ben preparats que la primera vegada.

Els científics estem molt acostumats a no ser dogmàtics, no ho podem ser perquè les coses no sempre surten com s’espera que surtin. Sabem moltes coses d’aquesta malaltia: com s’agafa, com es transmet o quins efectes causa, però no podem fer afirmacions sobre el que no en tenim evidències. La gent poder espera que donem missatges més clarificadors, però si no els donem és perquè no els podem donar. És frustrant no poder dir allò que la gent vol sentir, però saber que hi ha aquesta inquietud vol dir que tenim la població conscienciada, que juguem amb el camp a favor.

Aquest problema el controlarem, no en tinc cap dubte, perquè al llarg de la història de la humanitat els brots epidèmics s’han controlat, i ara tenim millors mitjans i més coneixements que abans. El que no sé és si tardarem molt o no a poder-lo controlar.

Això és tenir una visió molt a curt termini. Ara resulta que ens vindrà d’una setmana d’estar tancats... En aquest món hi ha la gent que no ha patit mai i la gent que sap el que és patir. El mateix panorama cadascú el veu d’una manera diferent. Fer content a tothom és difícil, perquè cadascú té la seva escala de valors. El món modern ens pot portar a pensar que hi ha d’haver solucions per a tot, i no és així.

No vull deixar passar l’ocasió sense aplaudir el personal sanitari: s’ha demostrat un nivell professional excel·lent. Em costa trobar l’adjectiu, però potser el més encertat seria dir que la capacitat de resposta ha estat emocionant, espectacularment positiva. I, a tots els nivells, començant pel personal de neteja. El problema és que el personal sanitari fa el que pot, amb les eines que té. I aquest és un aspecte que s’ha de valorar: si volem viure d’una determinada manera, minimitzant riscos, la inversió sanitària ha d’augmentar. Sempre he pensat que si l’administració només hagués d’invertir en una cosa, hauria de ser en educació. Però després vindria la sanitat.