Societat

PILAR PAVIA

RESPONSABLE DE LA XARXA D’HOSPITALITAT DE LA FUNDACIÓ MIGRA STUDIUM (JESUÏTES)

“Per a un migrant és molt important l’acompanyament d’una família”

Coincidint amb la pandèmia, la Xarxa d’Hospitalitat de Migra Studium ha fet una nova crida per trobar llars que vulguin acollir persones migrades

La Xarxa d’Hospitalitat de la Fundació Migra Studium, del Servei Jesuïta a Migrants, va néixer a finals del 2015 en un intent de donar resposta a una arribada massiva de refugiats aquell estiu. El projecte consisteix en buscar llars que vulguin acollir en principi i per un període de tres mesos persones migrades en situació de vulnerabilitat per fer més fàcil la ja seva difícil supervivència. En aquests moments i després del confinament i d’una crisi que es preveu devastadora, Migra Studium fa una nova crida a la generositat perquè avui, més que mai, cal la solidaritat.

Com va acabar engegant la xarxa?
Després d’uns anys de treballar la idea, nascuda el 2015, l’últim mes del 2017 i els anys 2018 i 2019 ha començat a funcionar la xarxa de famílies. En aquests dos anys i escaig s’han pogut atendre 65 persones en unes 60 famílies.
Quines persones han entrat en el projecte?
Les que demanen asil o també les que estan en situació irregular. Les persones que entren en aquest projecte ho fan per estar-se uns nou mesos amb tres famílies diferents, a raó de tres mesos per cada família. N’hi ha que abans d’acabar aquests nou mesos ja els surt un recurs per començar a desenvolupar-se pel seu compte.
Arran de la pandèmia heu fet una nova crida.
Arran de la pandèmia hi ha moltes més persones que es queden en situació de viure al carrer i per això hem fet una nova crida. Tant nosaltres com altres entitats similars hem notat que la resposta de la gent és més justa en aquests moments, per això nosaltres en el tema de famílies hem fet una ampliació al casal Arrupe de Sant Cugat, on ara mateix hi ha sis persones acollides.
En dos anys han fet 65 acolliments.
En un primer moment hi havia molta gent sol·licitant d’asil de països de l’Amèrica Central, de Líbia o de Síria, de països on hi havia guerra. Però el perfil ha anat canviant perquè d’aquests països ara no arriba ningú i l’Estat denega pràcticament totes les peticions. Ara tenim més marroquins que arriben i volen regularitzar-se.
Quina alternativa té una persona migrant que arriba a casa nostra en situació vulnerable?
Primer de tot ha de fer una entrevista d’asil i ha d’anar a la Policía Nacional, però les esperes són molt llargues. Mira, t’explico un cas real perquè és una persona vinculada a nosaltres: va arribar el novembre del 2019 i li han donat l’entrevista d’asil per al proper setembre. I a Madrid encara estan pitjor. Als arribats l’octubre del 2019 els estan donant hora per al febrer del 2021.
Com són les llars acollidores?
N’hi ha de tot tipus. Poden ser des de comunitats religioses fins a persones que viuen soles de diferents edats. Tenim famílies monoparentals i parelles, algunes que ja tenen els fills grans. Ara mateix només hi ha tres famílies que s’assemblin quant a la composició de membres.
I en aquests moments, quants acollits teniu?
Deu. La majoria són nois marroquins que ja van arribar aquí sent majors d’edat. Alguns han entrat en el sistema educatiu i aquests dies estan pendents de matricular-se en un grau mitjà. També n’hi ha algun de llatinoamericà sol·licitant d’asil. Al llarg d’aquests anys hem tingut alguna dona, però sobretot hem tingut homes.
Com és això?
La situació de les dones és més extrema: o s’espavilen abans i no han de passar per aquest procés de llar d’acollida perquè no els fa falta, o bé la situació en què es troben és tan desestructurada que no les podem valorar per entrar en aquest circuit. Si detectem que han estat víctimes de tràfic de blanques, per exemple, pensem que no estan en condicions per entrar en una llar, necessiten un altre tipus de recurs.
Per estar en una llar s’ha de poder integrar.
Perquè t’acullin, la persona ha de ser mínimament estructurada, tenir un mínim de possibilitat d’integrar-se, de col·laborar i de conviure. I per part de les famílies acollidores, igual.
I quan acaba el termini de nou mesos?
La majoria ja poden espavilar-se perquè han pogut conèixer gent i ja són capaços de poder començar a guanyar-se la vida. Alguns nois joves acaben entrant en algun programa... El contacte amb una família estructurada els fa molt bé no només per poder viure físicament, sinó que els ajuda a tenir nous contactes i fer relacions, fer xarxa. Alguns troben feina, altres poden estudiar, i això és gràcies a aquest acompanyament.
I les famílies què diuen després d’aquesta experiència?
El 90 per cent diuen que és molt positiva. Tant, que moltes han repetit, fins a cinc cops i tot.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Eurojackpot deixa 38 milions d’euros a Girona, el premi més gran de la història de l’ONCE

Girona

El SEM consolida l’helicòpter nocturn

GIRONA

Èxit del tractament anticonceptiu per a coloms a Barcelona

barcelona

Diversos experts demanen que s’investigui la gestió de la Covid-19 a l’Estat espanyol

madrid

Tragèdia sense disculpes

Beirut

Els ajuts urgents per la crisi de la Covid-19 han arribat ja a 4.500 gironins

girona
FRA VALENTÍ SERRA DE MANRESA
Historiador i frare caputxí

“S’està jutjant Juníper Serra amb criteris actuals”

barcelona
JOSEP MARIA ARGIMON
SECRETARI DE SALUT PÚBLICA DE CATALUNYA

“A Lleida vam actuar tard, ara és fàcil dir-ho”

barcelona

Entra en vigor la pròrroga de 15 dies del tancament dels locals de l’oci nocturn

barcelona