Societat

Les causes d’en Pere

Els indígenes, la terra per a qui la treballa, les dones i els desposseïts eren les causes de Casaldàliga, de la teologia de l’alliberament

El 1992 amb José María Vigil crea l’Agenda Llatinoamericana per donar veu al tercer món

“Les meves causes valen més que la meva vida”, deia sempre el bisbe Pere Casaldàliga
El fet de ser català m’ha tornat més sensible al problema de la llengua i la identitat dels indis i m’ha ajudat a no caure en l’imperialisme cultural
Un Déu que separa la humanitat és un ídol mortífer
El capitalisme és pecat. El capitalisme per definició és lucre acumulat, és l’exclusió de la majoria
El capital no hauria de ser capitalista. L’economia ha d’estar al servei de la política, la política al servei de l’ètica i l’ètica al servei de la vida
Avui dia el neoliberalisme és una autèntica dictadura econòmica i cultural mundial. Una macrodictadura
El Brasil menja dels petits camperols, no del latifundi; en canvi, el Fons Monetari Internacional sí que menja del latifundi
La democràcia és només per a alguns. Mentre hi hagi aturats, mentre hi hagi immigrants que no es poden moure lliurement, mentre hi hagi un tercer món, no hi ha democràcia enlloc del món. Una democràcia privilegiadora d’un poble contra els altres no és democràcia. No deixa de ser un imperi
El primer món ha perdut el sentit de les coses. S’ha buscat tenir-ho tot però no tenir-se..., s’ha buscat l’immediat, l’instant i l’instint... sense una perspectiva més llarga, més eterna
La terra és l’únic camí que ens porta al cel

Els indígenes, que la terra sigui per a qui la treballa, les dones, els desposseïts. Eren les causes del bisbe Pere, un dels puntals de la teologia de l’alliberament. Va arribar al Brasil el 1968 i de seguida va quedar captivat per aquella terra i la seva gent i es va posar al seu costat en les seves lluites (en un moment en què Paulo Freire, per exemple, impulsava la pedagogia dels oprimits).

No és estrany que el 1992 i coincidint que l’Estat espanyol celebrava amb tota la pompa els 500 anys del descobriment d’Amèrica ell es posés sense dubtar-ho al costat del moviment 500 anys de resistència indígena, negra i popular, un moviment de tota l’Amèrica Llatina que van voler explicar el que realment havia estat l’arribada de Colom i dels espanyols al nou món: l’opressió, l’espoli i el genocidi d’una civilització. En aquest context, Pere Casaldàliga i el seu amic José María Vigil van fundar l’Agenda Llatinoamericana, un vehicle per divulgar aquelles causes llatinoamericanes: la causa indígena, la causa popular, la causa negra, de les dones, de l’ecologisme (aquell any el premi Nobel recauria sobre Rigoberta Menchú, una dona indígena i pobra). A Catalunya, l’Agenda Llatinoamericana sempre ha estat molt popular; moltíssimes persones l’han comprat i la compren per estar documentats sobre la realitat del tercer món a tot el món i les reivindicacions dels col·lectius més desafavorits i arraconats. L’any 2017 va estar dedicada a l’ecologia integral –i s’hi denunciava, per exemple, l’assassinat de l’activista Berta Cáceres–, el 2018 va estar dedicada a la dona i aquest 2019 està dedicada a les grans causes, sempre des de la perspectiva de la implicació personal.

“Les meves causes valen més que la meva vida”, deia el bisbe Pere, per això i des del primer moment es va enfrontar al poder i als latifundistes del Brasil. La regressió en humanitat, drets i llibertats que viu avui el Brasil sota la influència de Bolsonaro, als antípodes del que ell sempre va defensar, lluny de qualsevol causa justa, li va causar, els últims temps, molt de dolor.

“Després de la publicació de la seva primera carta pastoral, en què va parlar d’una Església en lluita contra el latifundi a l’Amazònia, va tenir clar que si sortia del Brasil no el tornarien a deixar entrar”, explicava el seu amic Joan Soler, claretià com ell, fundador de l’Associació Araguaia Amics del Bisbe Pere. Per això, i perquè volia dur la mateixa vida que els seus veïns, pobres, pobríssims, sense diners per viatjar, no va viatjar.

Això sí, com que va estar amenaçat de mort moltes vegades, sovint es va haver d’amagar. El 1976 (durant la dictadura militar 1964-1985) un policia va assassinar d’un tret a la nuca el pare João Bosco Penido Burnier. Ell i Casaldàliga eren a una comissaria de policia de Ribeirão Cascalheira defensant dues dones a qui havien torturat. Casaldàliga, molt colpit, anys després, va escriure un llibre en què va explicar el martiri del jesuïta.

Les causes que defensava el bisbe Pere estaven molt lluny de les que defensava el polonès Joan Pau II, que havia lluitat contra el comunisme i vivia en plena sintonia amb el neoliberalisme de Ronald Reagan als Estats Units i Thatcher a Europa, i, en el seu context, no entenia Casaldàliga ni els seus principis, que, entre altres coses, eren contraris al capitalisme –“el capitalisme és pecat”, deia el bisbe Pere–. El papa, aleshores, va estar a punt d’expulsar-lo de l’Església. Avui, l’Església de Francesc ha fet un gir de 180 graus i la teologia de l’alliberament no només ja no està mal vista, sinó que té tot el suport papal. Francesc, per exemple, ha fet el que tot Amèrica Llatina ja havia decidit fer per aclamació popular: proclamar sant el bisbe Óscar Romero.

Casaldàliga va ser, també, un gran escriptor. No només llibres; escrivia sempre, llargues cartes als seus amics i afins i a tothom qui se li adrecés. El seu pensament ha estat recollit en diversos volums.

1992
any
que es va posar al costat del moviment “500 anys de resistència indígena, negra i popular”, que va denunciar el genocidi de l’imperi espanyol a l’Amèrica Llatina


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Platja d’aro

Anul·len la Festa de la Cervesa per seguretat

Catorze centres educatius amb casos a la demarcació

girona
CARME VINYES
Presidenta de l'Associació Amics dels Calls de Catalunya

“La càbala s’estén al món des de Catalunya”

barcelona

Madrid restringeix la mobilitat en 37 àrees sanitàries pel virus

madrid

Brunyola s’afegeix als pobles que volen recuperar l’escola

girona
Societat

Pedro Álvarez, veu a la víctima

barcelona

El nombre d’accidents mortals al medi natural es dispara

barcelona

Els cribratges a les escoles s’inicien dilluns a Barcelona

Barcelona

Un 6% dels participants en el cribratge massiu a Girona donen positiu de Covid-19

girona