Joventut, país i futur. Els reptes que tenim

Avui, 12 d’agost, se celebra el Dia Internacional de la Joventut. Una data instituïda per l’ONU el 1999 amb la voluntat de fer un reconeixement als i les joves d’arreu del món per posar en relleu el seu rol en l’impuls de les transformacions socials i, alhora, instar els poders públics a reforçar els canals i les eines de participació juvenil per tal que puguin exercir plenament tots els seus drets de ciutadania. Una data per recordar, doncs, que els joves són present i tenen molt de futur.

Enguany, la commemoració del Dia Internacional de la Joventut es veu clarament condicionada per la pandèmia de Covid-19, que ha posat de manifest –una vegada més– que els grans reptes i desafiaments del segle XXI tenen un caràcter global i requereixen respostes col·lectives. Respostes solidàries, que els joves coneixen i impulsen sovint. La seva veu ressona en les nostres consciències, per consolidar un futur més verd, feminista, just i solidari.

Des del govern de la Generalitat volem sumar-nos a la crida de l’ONU d’aquest any, que, sota el lema El compromís de la joventut per l’acció mundial, aposta per potenciar la implicació i el compromís dels i les joves des d’un triple vessant: la participació en l’àmbit local i comunitari, la participació en l’àmbit de les polítiques nacionals, i la participació multilateral i en l’esfera internacional. Joves compromesos per canviar el món com a resum, doncs.

Avui, però, volem destacar l’aportació que fan les organitzacions i els moviments juvenils en la construcció d’una societat més inclusiva, més cohesionada i més participativa. Exemple d’això ha estat, en aquest any complicat, la campanya d’activitats d’educació en el lleure impulsada per les entitats juvenils. Malgrat l’excepcionalitat derivada de la situació sanitària, durant el mes de juliol desenes de milers d’infants i adolescents d’arreu de Catalunya (uns 260.000, d’acord amb les dades notificades a la direcció general de Joventut) han pogut viure i gaudir de les activitats d’educació en el lleure.

Vull agrair, per tant, l’esforç fet pels monitors i monitores, i tornar a posar en relleu el paper del jovent liderant les activitats d’educació en el lleure. I fent-ho, a més, de forma totalment desinteressada, des del voluntariat i l’associacionisme de base.

Així, des del govern seguirem estant al costat de la nostra gent jove i també aprenent-ne. Coneixem els seus problemes i els seus patiments... La dificultat per emancipar-se, la necessitat d’accedir a feines dignes i sous justos. Un país millor ha de saber generar oportunitats i benestar per a tothom. Alhora sabem que malauradament la joventut sempre acaba sent un dels col·lectius més castigats per les situacions de crisi, i això obliga els governs a ser valents i hàbils en l’impuls de mesures específiques per aquest col·lectiu.

Per això, des del Departament de Treball, Afers socials i Famílies (mitjançant la direcció general de Joventut, l’Agència Catalana de la Joventut i el Servei d’Ocupació de Catalunya, SOC) ja hem posat fil a l’agulla i hem començat a construir una bateria de mesures i de propostes per fer-hi front –en les quals treballarem per sumar el màxim nombre d’institucions i d’agents econòmics i socials.