Societat

La Generalitat vol enlairar satèl·lits propis en mig any

El govern aprova una estratègia per crear l’agència espacial de Catalunya i aprofitar la “nova economia de l’espai”

Hi destinarà 18 milions en quatre anys i n’espera un retorn quinze vegades superior

Catalunya ja disposa d’una estratègia de país en l’àmbit de l’anomenada “nova economia de l’espai”. Preveu la creació d’una agència espacial pròpia i el llançament d’una constel·lació de sis satèl·lits, els dos primers dels quals haurien d’entrar en funcionament durant la primera meitat del 2021. El projecte NewSpace tindrà una inversió inicial de 2,5 milions d’euros, però el total en quatre anys s’enfilarà fins als 18. La Generalitat el va aprovar ahir confiant que la indústria derivada de la “democratització de l’espai” generarà un alt volum de llocs de treball i facturació.

“Calculem que cada euro invertit en aquest sector es multiplicarà per quinze en els propers anys”, assenyala el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró. El govern considera que, malgrat la crisi sanitària i econòmica causada pel coronavirus, l’espai obre una oportunitat única per impulsar un sector d’alt valor afegit, capaç de crear uns 1.200 llocs de treball al país i de generar una facturació de 300 milions d’euros fins al 2025.

Els dos primers nanosatèl·lits que llançarà la Generalitat es dedicaran a ampliar la connectivitat del 5G i l’internet de les coses i a l’observació terrestre. “Així millorarà la cobertura als espais naturals i l’alta muntanya i, per exemple, es podran controlar els ramats a distància en temps real”, assenyala el director general d’Innovació i Economia Digital, Dani Marco.

El govern ha emprès aquest camí amb l’assessorament d’entitats com el NanoSat Lab de la UPC i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, que ja tenen experiència en el disseny i el llançament d’aquesta mena de missions espacials i encapçalen la incipient indústria i recerca espacial que hi ha al país. L’encarregat final del desenvolupament i el llançament dels diversos satèl·lits es decidirà mitjançant una licitació que ja està oberta.

Un cop els dos primers nanosatèl·lits estiguin orbitant a menys de 2.000 quilòmetres de la Terra, generaran un volum de dades que el govern s’ha compromès a posar a disposició de la indústria, de manera que espera facilitar el desenvolupament d’un nou ecosistema de serveis al voltant d’aquesta tecnologia espacial.

Els informes amb què treballa l’executiu assenyalen que, en els pròxims cinc anys, està previst el llançament de més de 3.500 nanosatèl·lits com els de la Generalitat. S’espera que aquest sector creixi a un ritme del 20% anual fins a arribar a una facturació global d’uns 4.000 milions el 2025.

En l’àmbit català, s’estima que al llarg d’aquest quinquenni es multiplicarà per 2,5 el nombre d’empreses que es dedicaran a l’economia de l’espai, fins a arribar a les 75. D’altra banda, el nombre de llocs de treball es multiplicarà per quatre i la facturació, per sis.

El satèl·lit més petit (vegeu gràfic) millorarà la connectivitat 5G lluny de les grans xarxes terrestres i habilitarà l’ús de l’internet de les coses a tot el país. El més gran permetrà monitorar Catalunya des de l’espai i es podrà usar en temps real per controlar grans fenòmens meteorològics, la contaminació i les reserves d’aigua. “Catalunya no vol perdre el tren en aquesta indústria d’alt valor afegit”, constata el conseller de Polítiques Digitals.

Per si algú en tenia cap dubte, Puigneró descarta el projecte més ambiciós i icònic de la cursa espacial: “No tenim previst enviar cap astronauta a l’espai.” Mentrestant, a la Terra, la pandèmia no hi ha qui l’aturi.

6
nanosatèl·lits
vol llançar la Generalitat en els pròxims anys. Els dos primers, durant el primer semestre del 2021.
30
empreses
i 13 centres de recerca hi ha actualment a Catalunya treballant en relació amb aquest sector.
1.200
llocs de treball
preveu crear el govern català gràcies a la indústria que generarà aquesta iniciativa.

Puigneró confia que l’Estat no hi posarà traves

És ben sabut que algunes de les iniciatives en matèria tecnològica impulsades per la Generalitat no han estat ben encaixades pel govern de l’Estat espanyol, que hi ha posat traves. Va ser el cas, per exemple, de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, però no hauria de passar en el cas del nou organisme espacial. Com a mínim, això és el que espera el conseller Puigneró, que recorda que l’Estat té competències de control de l’espai aeri fins a 50 km d’altitud. “Més enllà, hi té poc a fer, perquè estem parlant d’unes zones d’orbitació que són com aigües internacionals obertes als projectes industrials”, explica. A més, el llançament dels satèl·lits se subcontractarà i sempre es fa des de punts propers a l’equador terrestre. “Ja no cal ser els Estats Units per impulsar projectes d’aquestes característiques. Finlàndia i Luxemburg ja ho estan fent”, remata el conseller.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Manresa substituirà la cavalcada de Reis per un campament al pati del Casino

Manresa

Tímida presència de turistes al Pirineu en aquest pont de la Puríssima, que des del sector es veu com un “cop dur”

sort / alp / puigcerdà

El Govern diu que està preparat per vacunar contra la covid al gener

Barcelona

Vergés lamenta l’augment de la mobilitat pel pont: “No respon a la crida per reduir-la”

barcelona

El govern espanyol preveu que hi hagi entre 15 i 20 milions de persones vacunades cap al maig o juny de 2021

madrid

Madrid prohibeix celebrar les campanades en places públiques i limitarà l’aforament de “vies d’alta densitat”

madrid

Un 55% dels ciutadans preferiria esperar a conèixer els efectes de la vacuna abans de posar-se-la, segons el CIS

Madrid

Salut diu que el pla de Nadal s’aplicarà si no es desboca la pandèmia

Barcelona

L’Rt puja a 0,95 mentre que el risc de rebrot baixa fins a 212 punts

Barcelona