Els oficis artesans es reinterpreten
El projecte transfronterer Coop’Art impulsa la renovació de feines tradicionals amb fons europeus
Al Ter-Brugent es difonen treballs amb fusta i a la Bisbal han fet un taller ceràmic i projecten un nou forn d’alta temperatura
-
Lluís Domènech , divendres en el seu taller, a la Cellera de Ter. Domènech treballa la fusta i crea miralls de fusta amb 36 raigs de sol. QUIM PUIG. -
Un complement de fusta de roure que elabora l’empresa Debosc, d’Anglès. DEBOSC. -
Una imatge de l'exterior del centre artesà de la torneria de Sant Hilari Sacalm. EL PUNT AVUI.
Un projecte transfronterer, el Coop’Art, impulsa l’artesania a banda i banda de l’actual frontera administrativa entre Catalunya i l’Estat francès. És el fil conductor d’un seguit d’iniciatives a la demarcació que potencien vells oficis com ara el de fuster al Ter-Brugent, el de torner a Sant Hilari Sacalm i el de ceramista a la Bisbal d’Empordà. A la capital del Baix Empordà, han estrenat un taller ceràmic i projecten un nou forn d’alta temperatura.
Tàlem és una consultora de projectes d’artesania i innovació. L’empresa ha guiat l’elaboració d’un catàleg amb empreses i activitats de l’àmbit del Ter-Brugent (Selva) que es dediquen al treball artesanal. Amb negocis de mobles i d’elements de decoració, la fusta és i ha estat un dels grans sectors productius de l’àmbit. La directora de Tàlem, Urgell Funollet, explica que el Coop’Art “ha intentat treballar molt en la innovació en artesania”.
En el catàleg L’artesania artística del Ter-Brugent, hi figuren, entre altres iniciatives, una empresa de la Cellera que produeix bastons (Bastons Carreras) i una d’Anglès que fa complements per al menjador i suports per a mòbils i ordinadors (Debosc). Hi tenen cabuda treballs de bijuteria, llana i pintura de seda.
Paradoxalment, el fet és que es podrien perdre oficis, però alhora apareixen iniciatives amb altres enfocaments. “Oficis com ara el de fuster, el de torner o el de cisteller corren el risc de desaparèixer, però hi ha gent jove que reprèn l’artesania des d’una altra perspectiva, com ara el disseny o les belles arts”, exposa Funollet.
Miralls de fusta
Lluís Domènech Matilló, de la Cellera de Ter, és un artesà que talla fusta i elabora miralls en forma de sol, recoberts de color daurat, “amb una tècnica de restauració de fa 300 anys, del gòtic”, precisa. Domènech utilitza fustes toves de Galícia, les talla i, amb una feina d’entre quinze dies i tres setmanes, fa miralls de fins a 1,80 metres de diàmetre i 36 rajos de sol. Els objectes del taller d’en Lluís tenen sortida en centres comercials, en hotels i en cases privades com a element de decoració.
Domènech havia fet de restaurador de mobles durant molts anys i des de fa una dècada comercialitza els miralls arreu del món amb el suport de distribuïdors comercials. En funció de la dimensió, el preu va dels 150 als 3.000 euros. “Ara em puc dedicar a això perquè en el meu període de formació, en diversos tallers de restauració de mobles, vaig aprendre aquesta tècnica. Això m’ha permès convertir-me si no en un professional, sí que en un bon coneixedor de les tècniques.”
Per Domènech, l’evolució de la societat determina què es fa, què es perd i què s’adapta. “Sempre ha estat igual. Hi ha coses que possiblement es perdran, però és que la demanda és mínima per la mateixa evolució, per la inherència del món en què vivim. A partir d’aquí, va bé i és bo que es potenciïn les coses des d’entitats, col·lectius i gremis, perquè sempre hi pot haver una persona que creï o que reinterpreti aquell ofici que està a punt de perdre’s, i que generi un mercat.”
Els objectes artesans ja no tenen el mercat d’abans – “el públic que compra això no és el que visita una fira”, diu Funollet– i el que hi ha són “nous productes, que no mantenen la connexió amb la tradició, sinó que són altres productes”. En algun cas, hi ha productes fets “mig a mà i mig de manera digital”.
El projecte de l’artesania és un dels que ha assumit el Consell Comarcal de la Selva, si bé l’havia iniciat el Consorci del Ter-Brugent, dissolt el desembre del 2017. Fins ara, s’han executat accions per valor de 68.887 euros. Un 65% del total ha estat cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional. L’any passat hi va haver sessions de formació sobre disseny del producte i estratègia i canals de venda, entre d’altres.
