Ganes d’esbargir-se, malgrat la tramuntana gèlida

Les rat­xes de tra­mun­tana gèlida que fue­te­gen el lito­ral empor­danès no inci­ten gaire els autòctons a sor­tir de casa. S’està molt bé calen­tets a casa, i a mirar el mar ja s’hi anirà quan faci més bo. En canvi, als que han vin­gut de fora, als que han hagut de fer cen­te­nars de quilòmetres en cotxe perquè no s’han vol­gut per­dre aquest pri­mer cap de set­mana amb lli­ber­tat de mobi­li­tat inter­co­mar­cal, la tra­mun­tana no els atura ni els fa por, com més esven­tats, millor, que per això han vin­gut.

Al front marítim de l’Escala ahir no hi havia aglo­me­ra­ci­ons, però sí la con­fir­mació que els visi­tants comen­cen a tor­nar. Se’ls reco­neix per l’ànsia d’apro­par-se al mar –molt mogut– i fer fotos a les ona­des que explo­ten sobre el pas­seig, mal­grat el fred i el vent. No són les cues de visi­tants de la tem­po­rada d’estiu, però des de la punta de la ronda de l’Olla, el pas­seig del Port d’en Peris, el car­rer del Port, la Riba i fins a la plaça de la platja es reco­nei­xen grups bom­bo­lla de manual: grups petits, pare­lles, de totes les edats, famílies de tres o qua­tre com­po­nents. Els més petits són els que menys poden dis­si­mu­lar les ganes d’esbra­var-se i de dei­xar enrere les set­ma­nes de con­fi­na­ment, cor­ren fins a la sorra per bus­car les ona­des que els esquit­xen.

“S’ha notat molt el canvi des de començament de set­mana, d’ençà de dilluns hem tin­gut gai­rebé ple cada dia”, diu en Toni, l’encar­re­gat del res­tau­rant el Roser2. El res­tau­ra­dor explica que durant la set­mana ha vin­gut sobre­tot gent de la demar­cació, visi­tants de Girona, la Gar­rotxa i comar­ques inte­ri­ors. Als visi­tants de més lluny, de l’àrea de Bar­ce­lona, els espe­ren aquest cap de set­mana. “Molts ja van arri­bar diven­dres, els visi­tants ja hi són però no es veuen gaire avui pels car­rers perquè fa vent i fred”, diu la cam­brera d’un dels bars de la zona de la platja on es refu­gien els cli­ents per gau­dir de l’espec­ta­cle del tem­po­ral de mar amb segu­re­tat. Els locals de venda d’anxo­ves són un altre bon indi­ca­dor de l’acti­vi­tat econòmica de l’Escala.

“Es nota més movi­ment”, expli­quen a la botiga d’Anxo­ves Callol Ser­rats. També han obser­vat el canvi a la boti­gueta d’Anxo­ves Solés, que de fet reo­bria el local aquest dis­sabte; fins ara tenien la fàbrica oberta però aquest punt de venda l’havien tin­gut tan­cat. La Marta, que atén els visi­tants al Museu de l’Alfolí de la Sal, també con­firma que han vin­gut a salu­dar les pri­me­res famílies de cone­guts, de Girona i de Bar­ce­lona, que tor­nen a ins­tal·lar-se uns dies a les sego­nes residències, a l’Escala.

Al llarg del matí, amb més sol, es va veient més gent i grups de per­so­nes deci­di­des a des­a­fiar la tra­mun­tana, i el pas­seig d’Empúries es con­ver­teix en un balcó molt tran­si­tat per gau­dir del tem­po­ral de mar i dels que s’exhi­bei­xen amb la pràctica del kite­surf enmig de les ones. A l’hora de dinar, els res­tau­rants de l’Escala i fins a Sant Martí d’Empúries s’ompli­ran; els que han reo­bert, perquè no tots ho han fet encara. Hi ha ganes de girar full de tant con­fi­na­ment, tant pel que fa als visi­tants com a la gent que tre­ba­lla ate­nent-los.