Societat

Provaran noves tècniques per produir arròs ecològic al delta de l’Ebre

El projecte Organic Delta Rice estudia nous prototips de maquinària per aturar les males herbes en sembres en files

El pro­jecte Orga­nic Delta Rice impli­carà enguany diver­sos pro­duc­tors i socis de les coo­pe­ra­ti­ves arros­sai­res per pro­var “en camps exten­sos” les tècni­ques que s’han estat estu­di­ant i tes­te­jant, els últims dos anys, per incre­men­tar la pro­ducció ecològica d’arròs al delta de l’Ebre.

De la recerca, que va ini­ciar la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (UB), l’IRTA i Agro­ser­veis.cat i on s’ha sumat la indústria arros­sera i els regants, en sor­tirà un manual d’ús.

La guia se cen­trarà a iden­ti­fi­car els millors fer­ti­lit­zants orgànics, les vari­e­tats d’arròs més resis­tents a les malal­ties però sobre­tot com con­tro­lar les males her­bes.

Agro­ser­veis.cat també dis­se­nya nous pro­to­tips de maquinària per fer sem­bres en files o amb plan­ter.

El cul­tiu d’arròs ecològic és encara molt mino­ri­tari. Al delta de l’Ebre repre­senta menys del 2% de la pro­ducció tot i que la demanda és alta i es paga a preus molt més ele­vats que el de cul­tiu con­ven­ci­o­nal.

Aquesta ínfima pro­ducció d’arròs ecològic no es deu a la falta d’ini­ci­a­tiva del sec­tor. “Per falta de ganes i d’ini­ci­a­ti­ves, no és. El pro­duc­tor arros­ser no és insen­si­ble a la pro­ducció ecològica però no hi ha conei­xe­ment, no hi ha eines”, apunta Marc Ibeas, pre­si­dent de Pro­delta i direc­tor del grup ope­ra­tiu sobre la pro­ducció ecològica d’arròs.

El prin­ci­pal entre­banc que cal resol­dre és la gestió de les males her­bes. “Al final has de morir al des­her­batge manual, incre­menta molt els cos­tos de pro­ducció i ho fa invi­a­ble”, ha apun­tat Ibeas.

“Ja hi ha gent que fa arròs ecològic al Delta però bus­quem fer una guia d’ús perquè els pro­duc­tors tin­guin un suport per fer-ho”, ha apun­tat Alex Navarro, direc­tor exe­cu­tiu d’Agro­ser­veis.cat.

La inves­ti­gació es va ini­ciar el 2019 amb el pro­jecte Orga­nic Delta Rice i una recerca de doc­to­rat de la UB. Hi par­ti­cipa Agro­ser­veis.cat i l’IRTA i se li ha donat con­tinuïtat amb la cre­ació d’un grup ope­ra­tiu on s’hi ha sumat les cam­bres arros­se­res, els regants, l’asso­ci­ació Pro­delta i els pro­duc­tors.

La ini­ci­a­tiva ha estat rebuda amb els braços oberts pel sec­tor. La indústria arros­sera està cobrint la demanda d’arròs ecològic com­prant fora del ter­ri­tori i per tant, el pro­jecte arriba “en moment oportú” per donar res­posta una neces­si­tat de les coo­pe­ra­ti­ves.

En la recerca s’ha impli­cat altres empre­ses de pro­duc­tes que poden aju­dar a impul­sar la pro­ducció ecològica d’arròs, com fer­ti­lit­zants o lla­vors que es fan ser­vir en aquests assa­jos. “És motiu d’orgull per a la nos­tra empresa pel fet que en molt poc temps, hem comp­tat amb el suport del sec­tor i les empre­ses, de la mà de la UB”, ha des­ta­cat Navarro.

Pràcti­ques cul­tu­rals i males her­bes

El pro­jecte va arran­car amb tres aspec­tes a millo­rar: el con­trol de les males her­bes sense her­bi­ci­des químics, la fer­ti­lit­zació orgànica i altres pro­duc­tes que millo­ren el sòl, i les vari­e­tats d’arròs de cul­tiu ecològic més resis­tents i tole­rants a malal­ties endèmiques com la pyri­cu­la­ria i mul­ti­flo­rum.

“Donant res­posta a aquests tres eixos de tre­ball podríem ori­en­tar a l’agri­cul­tor perquè es llen­cin a fer arròs ecològic”, ha apun­tat el direc­tor exe­cu­tiu.

Aquesta part de la recerca acaba enguany però amb el pro­grama del grup ope­ra­tiu s’allar­garà fins al 2022. Ara s’estan fent pro­ves i foca­lit­zant “tots els esforços” sobre la res­posta de les males her­bes depe­nent de la tècnica de sem­bra.

Poder tre­ba­llar amb dos tècni­ques, la sem­bra con­ven­ci­o­nal per inun­dació i la sem­bra en sec, “suposa”, d’entrada, una avan­tatja. “És una opor­tu­ni­tat. En funció del banc de lla­vor tens, pots ori­en­tar una tècnica o l’altra per reduir l’emergència de les her­bes o pro­vo­car-la”, ha expli­cat Navarro.

Per exem­ple, si se sobrei­nun­den els camps els pri­mers dies després de la sem­bra, es frena l’emergència de les gramínies, i si se sem­bra en sec es creen unes con­di­ci­ons adver­ses a les males her­bes aquàtiques, que no ger­mi­nen i no sur­ten.

“En bona part recu­pe­rem les pràcti­ques cul­tu­rals de sem­pre i les adap­tem a les con­di­ci­ons actu­als”, ha dit el direc­tor exe­cu­tiu d’Agro­ser­veis.cat.

Però la sem­bra en sec no es pot apli­car a tota la superfície del­taica i també es fan pro­ves amb l’antiga pràctica de “la falsa sem­bra” -s’inunda i “s’enga­nya” a les males her­bes perquè emer­gei­xin abans de plan­tar l’arròs i es tre­uen de forma mecànica-, i també s’està estu­di­ant la via­bi­li­tat de fer la sem­bra amb plàntu­les, que es com­pren com els tapets de gespa, i que es plan­ten amb unes màqui­nes d’ori­gen asiàtic que s’usen habi­tu­al­ment per replan­tar zones con­cre­tes. En aquest cas, es planta a ren­gles sepa­ra­des uns 30 centímetres entre els quals sor­ti­ran les males her­bes.

Per fer aquesta sem­bra en files ja hi ha empre­ses ebren­ques i valen­ci­a­nes que estan tre­ba­llant amb pro­to­tips de màqui­nes per des­her­bar. Agro­ser­veis.cat també tre­ba­lla en el dis­seny d’un estri “eficaç” per tre­ba­llar d’aquesta manera.

“No dependrà només de la màquina, sinó del moment en què s’usarà i de les vega­des que caldrà pas­sar-la”, ha recor­dat el direc­tor exe­cu­tiu.

Dins del pro­jecte s’ha pro­vat de plan­tar en files en inun­dació i Agr­ser­veis.cat ha pre­pa­rat una sem­bra­dora per fer-ho. “És menys costós i ràpid que fer-ho amb plan­ter creat en hiver­na­cles”, ha expli­cat Navarro.

El preu al mer­cat

De totes aques­tes pro­ves en sor­tirà una guia d’ús i els balanços de via­bi­li­tat i ren­di­bi­li­tat per a l’agri­cul­tor.

La quan­ti­tat de pro­ducció ecològica d’arròs sem­pre és més baixa que la con­ven­ci­o­nal, els cos­tos són més alts perquè cal més mà d’obra, i els pro­duc­tes orgànics són més cars i al final caldrà que el con­su­mi­dor faci valer aquest sobre­es­forç.

“Tot això s’ha de com­pen­sar amb un preu de mer­cat de l’arròs ecològic més alt. Si no és així, encara que posem a punt una tècnica, que sapi­guem agronòmica­ment com fer-ho, encara que engres­quem a la gent, si el balanç és nega­tiu, serà difícil que facin el pas”, ha recor­dat Àlex Navarro.

“Després vindrà el valor afe­git dels bene­fi­cis medi­am­bi­en­tals i soci­als, que el con­su­mi­dor ha de tenir en compte quan com­pra un quilo d’arròs. Pocs pro­duc­tes són tan barats i el valor que se li ha de donar va més enllà d’un pro­ducte d’ali­men­tació. És un con­cepte: el Delta, el pro­ducte de pro­xi­mi­tat, un entorn natu­ral únic i donar opor­tu­ni­tats de futur en un con­text actual on és invi­a­ble dedi­car-se a l’agri­cul­tura”, ha recla­mat. “El con­su­mi­dor ha de fer un exer­cici de consciència no només com­pa­rant preus”, ha afe­git.

“Quan fas recerca i pro­jec­tes inno­va­dors pots tro­bar resul­tats que es poden apli­car i l’has encer­tat. Però també pot pas­sar que no. Estem espe­rançats perquè un punt fort del pro­jecte és que en sor­ti­ran estratègies per millo­rar el des­her­batge que es podran apli­car en cul­tiu ecològic però també en pro­ducció con­ven­ci­o­nal i serà avan­tatjós per tot­hom”, ha des­ta­cat Marc Ibeas, pre­si­dent de Pro­delta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia