Societat

Les ciutats mitjanes de l’àrea metropolitana estan cada cop més empobrides

Els ajuntaments reclamen una redistribució social dels recursos supramunicipals davant l’augment de les desigualtats

La segre­gació urbana per nivell de renda està cada vegada més accen­tu­ada a l’àrea metro­po­li­ta­nes i les ciu­tats mit­ja­nes són cada vegada més pobres, segons un estudi de l’Ins­ti­tut de Govern i Polítiques Públi­ques (IGOP) de la UAB. En els últims anys la població amb ren­des altes ha aban­do­nat les ciu­tats per ins­tal·lar-se als pobles i, per con­tra, ciu­tats com Mataró, Saba­dell, Ter­rassa o Gra­no­llers han rebut població amb ren­des bai­xes i un alt índex d’immi­gració. “Tenen cada vegada més pro­ble­mes soci­als a ges­ti­o­nar i menys recur­sos per fer-hi front”, explica a l’ACN el direc­tor de l’IGOP, Ismael Blanco. Els ajun­ta­ments recla­men ara una redis­tri­bució dels recur­sos que més enllà del volum de població tin­gui en compte aquesta rea­li­tat social.

L’exem­ple de Mataró, del qual par­teix l’estudi, marca el patró de segre­gació que seguei­xen el gruix de ciu­tats mit­ja­nes de l’arc metro­po­lità. La capi­tal del Maresme, això com Gra­no­llers, Saba­dell, Ter­rassa, Vila­franca o Vila­nova tenen menys auto­no­mia i capa­ci­tat fis­cal i uns ingres­sos sig­ni­fi­ca­ti­va­ment més bai­xos que els muni­ci­pis del seu entorn més pro­per.

Les ren­des altes es con­cen­tres a muni­ci­pis com Argen­tona, res­pecte de Mataró; Mata­de­pera, res­pecte de Ter­rassa; Cas­te­ller del Vallès, res­pecte de Saba­dell, o La Gar­riga, res­pecte de Gra­no­llers. Des de l’IGOP afir­men que davant la cons­ta­tació d’aquesta rea­li­tat cal un nou sis­tema de redis­tri­bució de recur­sos supra­mu­ni­ci­pals a escala metro­po­li­tana.

El direc­tor de l’estudi i de l’Ins­ti­tut de Govern i Polítiques Públi­ques de la UAB, Ismael Blanco, afirma que en la dis­tri­bució de recur­sos “no s’han de tenir en compte només cri­te­ris com el volum de població, sinó també les carac­terísti­ques soci­als d’aquesta població resi­dent” perquè les ciu­tats amb més pro­ble­mes soci­als puguin ser “com­pen­sa­des” econòmica­ment.

“Hi ha desi­gual­tats dins la Regió Metro­po­li­tana i això afecta a la capa­ci­tat dels Ajun­ta­ments. Els que tenen menys recur­sos són els que han de fer front a pro­ble­mes soci­als més inten­sos”, afirma Blanco. Els alcal­des de les prin­ci­pals ciu­tats de l’arc metro­po­lità s’han unit ara en aquesta recla­mació per fer front comú davant la Dipu­tació, la Gene­ra­li­tat i l’Estat.

“El repte comú es posar aquesta rea­li­tat sobre la taula perquè la dis­tri­bució de recur­sos acom­pa­nyi la rea­li­tat d’aques­tes ciu­tats i puguem tenir l’estruc­tura d’ingres­sos necessària per pro­veir de ser­veis als veïns de les nos­tres ciu­tats i al ter­ri­tori on som referència”, ha expli­cat a l’ACN l’alcalde de Mataró, David Bote.

El cas de Mataró

La renda mit­jana de les llars de Mataró és un 15% infe­rior al con­junt de la comarca del Maresme i de la Regió Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona. A més, la capi­tal del Maresme con­cen­tra un 10% de població amb ingres­sos infe­ri­ors als 5.000 euros anu­als, una xifra també molt per sobre de la mit­jana, que és del 7,6%.

Pel que fa al volum de població, en els dar­rers vint anys Mataró ha cres­cut d’un 20%, 20.504 nous habi­tants entre 2001 i 2019. D’aquests, un 51,3% són de fora de l’OCDE i en gran part es con­cen­tren sem­pre als matei­xos bar­ris de la perifèria de la ciu­tat, com Cer­da­nyola, Roca­fonda i Palau-Escor­xa­dor.

Segons l’alcalde, David Bote, la “com­ple­xi­tat social” lli­gada a la “desi­gual­tat” fa que la neces­si­tat de recur­sos públics sigui encara més forta. “Això és el que rei­vin­di­quem, comp­tar amb recur­sos per com­ba­tre la desi­gual­tat”, afirma. En aquest sen­tit, la rea­li­tat social de Mataró con­trasta amb els ingres­sos amb els quals compta l’Ajun­ta­ment per fer-hi front.

Res­pecte el con­junt del Maresme, Mataró és la ciu­tat amb menys ingres­sos per càpita i l’auto­no­mia finan­cera és de només el 53,5%, en relació al 70,3% de la resta de la comarca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.