La natalitat cau un 20% nou mesos després del confinament
El nombre de naixements va continuar baixant prop del 6% l’any passat i el descens més pronunciat va ser al desembre
Les dones tenen el primer fill als 31,4 anys
El confinament no ha tingut un efecte positiu sobre l’augment de la població, ben al contrari. Nou mesos després que es decretés l’estat d’alarma i es confinés la població, les dades provisionals de l’Institut Català d’Estadística (Idescat) evidencien un fort descens de la natalitat. El darrer mes de l’any es registraven 4.000 naixements, dada que suposa un 20,1% menys que el desembre del 2019, quan se’n van registrar 5.004.
La tendència a la baixa de la natalitat des del 2009, en què el nombre de naixements de cada mes disminueix en comparació amb el mateix mes de l’any anterior, només es va frenar entre els anys 2013 i 2014, quan la natalitat va baixar molt poc en comparació amb la caiguda gradual fins als 57.889 nadons de l’any passat, que representa una reducció del 5,9% en relació amb les dades definitives de l’any 2019.
La fecunditat també ha baixat i cada dona catalana té 1,20 fills, un dels indicadors més baixos de la Unió Europea, que el 2019 va registrar una fecunditat d’1,53 fills per dona. Segons l’Idescat, l’edat de la maternitat s’ha continuat endarrerint l’any 2020 a Catalunya i, de mitjana, les dones tenen el primer fill als 31,4 anys, una edat dos anys més elevada que la mitjana de la Unió Europea. Per primera vegada des del 2016, va baixar el nombre de naixements de mares estrangeres (32,8%) i representen gairebé una tercera part del total de nascuts vius, un percentatge molt semblant al de l’any 2019. Pel que fa al rànquing de noms més posats l’any passat, Marc (479) es manté, un any més, com el més freqüent, i Júlia (467) va ser, per quart any consecutiu, el nom més triat per a les nenes, seguits de Jan (451), Pol (433), Emma (443) i Martina (441).
El 51% suspèn la gestió de la crisi
El 51,2% dels catalans creuen que el govern va gestionar “bastant malament” o “molt malament” la tercera onada de la pandèmia del coronavirus, segons una enquesta elaborada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i difosa ahir. L’estudi s’ha elaborat a partir de 2.500 enquestes fetes per internet en tres períodes, coincidint amb les primeres onades del coronavirus: el juny del 2020, el novembre del 2020 i l’abril del 2021. El nivell de desaprovació de la gestió de la pandèmia més alt es va donar en la segona onada, la primera que la Generalitat va gestionar prenent les seves pròpies decisions després de la caiguda de l’estat d’alarma. L’enquesta també pregunta sobre la gestió que n’ha fet el govern espanyol i un 54% considera que ha gestionat “bastant malament” o “molt malament” la tercera onada. Quant a la sortida de la crisi, un 68,4% creu que l’Estat espanyol en sortirà “greument perjudicat”.
