Un estudi retrata el racisme de les immobiliàries
El 84% dels gestors consultats s’avenen a vetar els immigrants en el lloguer dels pisos
“Es fa servir l’eufemisme d’inadequació al perfil”, diu Ariadna Fitó
“No vol que el seu pis el lloguem a immigrants? Cap problema, però no ho veurà anunciat, perquè no ho podem fer, ens multarien a nosaltres i a vostè.” Aquesta és una de les respostes que ha obtingut l’equip del Broll, dirigits per Ariadna Fitó, en l’elaboració d’un estudi que retrata el racisme que es practica a les immobiliàries de Barcelona, on es discrimina l’accés a l’habitatge de les persones immigrants –no pas estrangeres–. En un 86% de les 350 trucades que l’equip del Broll va fer es van obtenir respostes similars a la que encapçala aquesta informació quan es deia a la immobiliària que qui trucava era un ciutadà amb un pis per llogar però que no volia que fos ocupat per immigrants.
En un 62% de les respostes la predisposició va ser absoluta a vetar l’accés al pis i en un 23,7% de les trucades es va obtenir una facilitació d’aquesta discriminació. Només un 10% dels agents immobiliaris contactats van mostrar una determinació plena a rebutjar les pràctiques racistes, i un 4% van respondre amb una actitud evasiva.
“Hi ha una discriminació pràctica, a l’ombra, no es pot dir però es pot fer”, va subratllar la sociòloga Ariadna Fitó, que ja havia fet un informe similar en què demostrava que persones immigrades que es dirigien a una immobiliària tenien molt menys èxit en la consecució d’un pis que les persones amb cognoms autòctons.
L’informe presentat ahir va ser encarregat per l’Ajuntament i el regidor Marc Serra va afirmar que el problema que s’hi descriu afecta “milers de veïns”. El regidor va recordar que la legislació sobre habitatge prohibeix qualsevol tipus de discriminació, i en preguntar-li sobre la resposta que donaria l’Ajuntament a aquest fenomen va recordar que les competències no són municipals.
LA XIFRA
Quan es prioritza el sostre a menjar
La crisi de la covid-19 ha generat una disminució d’ingressos de quasi 3.000 euros a les famílies barcelonines, fet que ha posat moltes persones en la disjuntiva de prioritzar la despesa per l’habitatge a la de menjar. A la ciutat el nombre de persones que es troben en situació de pobresa moderada supera les 400.000, mentre que 130.000 viuen en la pobresa extrema. És a aquest col·lectiu que han anat destinats els més de tres milions d’àpats i els més de 6,6 milions de quilos d’aliments que durant el 2020 es van distribuir a la ciutat per pal·liar els efectes de la crisi. Aquestes dades estan incloses en un document sobre l’emergència alimentària fet per l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb les entitats que es dediquen a combatre la fam.
Entre les solucions, es demana incrementar les targetes moneder, les cuines i els àpats comunitaris, els ajuts a l’escola i combatre el malbaratament alimentari.
