Un centenar de persones, a punt de quedar-se al carrer

Dijous, a les deu del matí, està fixat el desallotjament de la nau del carrer Progrés, a Badalona, on malviuen prop d’un centenar de persones subsaharianes, una part de les quals provenen de l’antiga fàbrica que es va incendiar el 9 de desembre del 2020, provocant la mort de quatre persones. Escassos metres separen els dos espais, tot i que de l’antiga nau ocupada només en resta el solar que ocupava. Els habitants de la nau afectada per dues ordres judicials, conjuntament amb les entitats locals que els donen suport, han demanat que l’expulsió de l’espai s’ajorni tres mesos per no quedar desemparats en ple hivern. També consideren que ara mateix és “inviable” marxar de la nau, segons el portaveu de les entitats, Carles Sagués, perquè a les baixes temperatures i a la manca d’alternativa habitacional també s’hi afegeix l’alt nivell de contagi de la variant òmicron. Creuen, a més a més, que els noranta dies que demanen de confiança donen per crear una comissió que impliqui les diferents administracions i que permeti trobar una solució que no impliqui abandonar-los al carrer i a la seva sort.

La nau del carrer Progrés és propietat de la Sareb, que fins ara s’ha limitat a denunciar la situació al jutjat i que és l’ens que té a les seves mans aturar el desnonament.

L’Ajuntament de Badalona confia parlar amb els representants de la gestora d’actius de les entitats bancàries durant les pròximes hores, però el tercer tinent d’alcalde i regidor de Protecció a les Persones, David Torrents (JxCat), no es mostra gaire optimista: “El consistori no té cap via per aturar l’acció perquè l’ordre prové de dos jutjats de Badalona i la suspensió ja ha estat denegada; estem en mans de la Sareb”. Torrents té previst trobar-se aquesta tarda amb els afectats i amb els col·lectius que els donen suport per mirar de buscar una sortida en cas no es pugui frenar l’expulsió de la nau. L’alcalde de Badalona, Rubén Guijarro (PSC), hi està convidat però no té previst participar-hi. A Badalona no hi ha ni un sol pis per atendre l’emergència social. Els 750.000 euros que van arribar de la Generalitat per reubicar els afectats de l’incendi s’han esgotat. El desembre del 2020, el govern del popular Xavier Garcia Albiol va reallotjar 89 persones en albergs i pensions de la ciutat. Sis mesos després va deixar de pagar el sostre de 40 d’aquestes persones. Actualment només els més vulnerables, si és que es pot fer una escala de vulnerabilitat, romanen en un espai d’acollida. Torrents reclama la implicació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, i fins i tot de les ciutats de l’entorn, per mirar de buscar sortida a un col·lectiu heterogeni que comparteix un context de precarietat.

Entre els habitants de la nau del carrer Progrés n’hi ha desenes que hi viuen de forma habitual i uns quants que van i vénen. Provenen de diferents països de l’Àfrica i la gran majoria són homes. Molts d’ells no tenen la seva situació regularitzada i per aquest motiu reclamen un canvi en la llei que els permeti disposar de la documentació necessària per treballar i pagar un lloguer. Hi ha qui treballa amb contracte però no pot pagar-se un pis, qui viu de la ferralla i qui depèn de la caritat del grup. Si dijous els fan fora de la nau, tothom quedarà desemparat. Si el llançament va endavant, les entitats confien en una bona resposta ciutadana per mirar d’aturar-lo in situ.