Societat

Hivern a la Costa Brava

Entre la comunitat russa a la costa gironina, més enllà d’una minoria que dona suport a Putin, afloren testimonis de residents avergonyits amb la guerra i inquiets per les restriccions bancàries i de moviments

N’hi ha que col·laboren amb els ucraïnesos, tot i la tensió que des dels consistoris volen mitigar, però hi ha força reserves a parlar-ne

Platja d’Aro i Lloret activen grups de suport psicològic per prevenir topades entre comunitats

La Costa Brava és una de les zones de Catalunya amb un percentatge més elevat de russos al cens. Pel clima, sobretot, però també pel paisatge, la gastronomia i uns preus relativament assequibles respecte a altres destinacions mediterrànies, a banda de tenir la capitalitat de la cosmopolita Barcelona i el sud de França a una hora escassa en cotxe. A Lloret de Mar, representen la segona comunitat més nombrosa de Catalunya, més d’un 5% del cens. I a Castell-Platja d’Aro, superen el 7% del padró global, la comunitat estrangera més nombrosa. Tradicionalment discrets, tendien a fer pinya amb el seu cercle, però la invasió ordenada per Putin a Ucraïna els ha situat en una posició incòmoda. No ha estat possible trobar cap testimoni que avali la guerra, que també n’hi ha, però la majoria la desaprova i n’hi ha molts que fins i tot estan col·laborant amb les iniciatives solidàries, “amb el cap cot” i avergonyits per les imatges dels bombardejos, destaca en Max, un voluntari ucraïnès de mare russa, mentre ens atén, atrafegat, en la recollida de donacions per a Ucraïna a Lloret.

En Max és pacifista, però entén que el seu pare s’hagi allistat a l’exèrcit ucraïnès amb 62 anys, per l’experiència com a militar de l’URSS en la seva joventut, per contenir la invasió. Malgrat tot, es declara russòfon, com tants d’altres al país bombardejat per l’exèrcit de Putin, però destaca les múltiples mostres de suport que estan rebent de lloretencs d’ascendència russa. Fins i tot n’hi ha alguns que estan acollint refugiats als seus domicilis. Després de 18 anys treballant a Lloret, com a comercial immobiliari o a l’hostaleria, per ara no es planteja entrar en combat, però està disposat a aparcar temporalment el vessant laboral per continuar donant un cop de mà des de Lloret i gestionar l’èxode d’ucraïnesos que ara cal acollir.

També al municipi de la Selva, una de les interlocutores de la comunitat russa és Evgeniya Kopytova, de l’associació NensRu, un punt de dinamització i relació cultural per a nens russos (i també ucraïnesos), que està patint igualment l’escalada bèl·lica des de la distància. “Però massa de prop, enmig de les dues comunitats”, assenyala. “Estic en contra de la guerra, com la majoria de russos”, deixa clar, i lamenta haver assistit a alguna topada dialèctica entre russos i ucraïnesos residents aquí. “De moment són petites i aïllades”, admet, i ha mirat de fer de mitjancera per calmar els ànims.

Per avançar-se a aquestes situacions i garantir la convivència, a Castell-Platja d’Aro, el consistori ja havia advertit el risc de topades i ha activat grups de suport emocional amb professionals. No s’han descuidat dels residents russos, amb un horari de sessions específic, i un altre de mixt entre veïns de les dues nacionalitats. A Lloret, l’alcalde, Jaume Dulsat, avança que els serveis socials engegaran una iniciativa similar, ja que en converses amb membres de la comunitat local ha copsat que “hi ha molts russos que s’oposen a la invasió militar, però també tenen por de manifestar-se públicament en contra, pel risc de represàlies si tornen al seu país o fins i tot que les puguin patir els seus familiars”.

La incomoditat a l’hora d’opinar sobre el conflicte és palesa en una altra institució que ha fet de pont entre les dues comunitats a Lloret, l’Església ortodoxa, amb seu a l’antiga ermita de Sant Quirze. Un dels sacerdots també va optar pel silenci. De la mateixa manera que diverses persones de la comunitat russa de Platja d’Aro, on tot i l’absència d’opinions, una font local vinculada admet que hi ha neguit tant per la guerra com per l’efecte de les sancions econòmiques i restriccions de moviments imposades per la UE i l’OTAN.

Kopytova dona més detalls de les “dificultats per fer pagaments o simplement treure diners del banc”. Hi afegeix, alhora, que és un problema que s’havien trobat molts russos “des de fa més d’un any, per obrir nous comptes corrents en bancs d’aquí”. De moment, han de recórrer als saldos en comptes acreditats a la UE, o a diners en efectiu, però també hi ha famílies que de moment han quedat partides, amb membres aquí i d’altres en estats de la Federació Russa. La distància que fins ara es cobria amb vols directes, en qüestió d’hores, ara implica fer diverses escales i una bona volta pels espais aeris que no s’han vetat a les companyies aèries del país eslau. “La guerra és una tragèdia per a Ucraïna, molt pitjor i més cruel que les sancions, però els russos també patiran a causa de tot això”, valora la lloretenca.

A la mateixa Costa Brava, l’Alex, un altre ciutadà rus establert a Sant Feliu de Guíxols amb la seva família, explica que la situació no li ve de nou. Van decidir emigrar el 2014, quan Putin es va annexionar la península de Crimea, al sud d’Ucraïna, i consolidar com a primera residència el que plantejaven com una destinació de vacances. En el seu cas, la preocupació és acabar de tallar cadenes amb Rússia, com ara haver de treballar, des de la distància, per a empreses que obligatòriament ingressaven salaris en comptes russos ja abans de l’esclat de la crisi bèl·lica. Censura l’actitud de Putin des de diversos angles, pel fet d’atacar implacablement Ucraïna, un país germà on té amics; però també per “manipular eleccions” o perseguir, ara ja a més dels crítics, els pacifistes. Per tot plegat, l’Alex lamenta que molts russos hagin d’arrossegar ara “un estigma similar al dels alemanys o japonesos després de la Segona Guerra Mundial”. Admet que molts compatriotes ja estan tenint dificultats dins de Rússia a causa de les sancions, que “els poden fer tornar als temps de l’URSS en pocs mesos” i que han fet que de mica en mica també n’hi hagi que emigren cap a Geòrgia o Armènia, ara que encara poden.

Des del sector immobiliari, segueixen l’evolució de la crisi bèl·lica i geopolítica amb recel però amb una relativa tranquil·litat. Encara no s’han cancel·lat operacions, en espera que el conflicte remeti. I és que, tot i la prohibició de moviments en plena pandèmia, el nivell de compres de segones residències no havia caigut a zero tampoc en els anys 2020 i 2021. Amb la devaluació del ruble, la inversió en habitatge per a qui s’ho pugui permetre continua sent un actiu atractiu, a banda que, com expliquen des d’Immo Platja d’Aro, una de les moltes agències especialitzades en el segment a la Costa Brava, l’incentiu dels visats d’or amb permisos de residència per la compra de béns superiors a 500.000 euros ha continuat funcionant. Tampoc han detectat presses per vendre propietats, i la portaveu de la immobiliària recomanava que, si no hi ha necessitat, “ara mateix és més segur mantenir finques que ingressar diners als bancs”. Una altra cosa són les reserves turístiques. Pel que fa a lloguers d’habitatges, tampoc han rebut gaires peticions de cancel·lació. Però al sector hoteler, després de dos anys esperant el retorn de clients russos i ucraïnesos, descompten un altre estiu infructuós en tots dos mercats.

5%
del padró
de Lloret representa la comunitat russa, amb més de 2.000 ciutadans censats. És la segona més nombrosa de Catalunya, només al darrere de Barcelona capital.
7%
de russos
figuren al cens de Castell-Platja d’Aro. Són uns 800, menys que a Lloret, però s’han consolidat com la comunitat estrangera més nombrosa en les dues darreres dècades.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.