Societat

Hivern a la Costa Brava

Entre la comunitat russa a la costa gironina, més enllà d’una minoria que dona suport a Putin, afloren testimonis de residents avergonyits amb la guerra i inquiets per les restriccions bancàries i de moviments

N’hi ha que col·laboren amb els ucraïnesos, tot i la tensió que des dels consistoris volen mitigar, però hi ha força reserves a parlar-ne

Platja d’Aro i Lloret activen grups de suport psicològic per prevenir topades entre comunitats

La Costa Brava és una de les zones de Cata­lu­nya amb un per­cen­tatge més ele­vat de rus­sos al cens. Pel clima, sobre­tot, però també pel pai­satge, la gas­tro­no­mia i uns preus rela­ti­va­ment asse­qui­bles res­pecte a altres des­ti­na­ci­ons medi­terrànies, a banda de tenir la capi­ta­li­tat de la cos­mo­po­lita Bar­ce­lona i el sud de França a una hora escassa en cotxe. A Llo­ret de Mar, repre­sen­ten la segona comu­ni­tat més nom­brosa de Cata­lu­nya, més d’un 5% del cens. I a Cas­tell-Platja d’Aro, superen el 7% del padró glo­bal, la comu­ni­tat estran­gera més nom­brosa. Tra­di­ci­o­nal­ment dis­crets, ten­dien a fer pinya amb el seu cer­cle, però la invasió orde­nada per Putin a Ucraïna els ha situat en una posició incòmoda. No ha estat pos­si­ble tro­bar cap tes­ti­moni que avali la guerra, que també n’hi ha, però la majo­ria la des­a­prova i n’hi ha molts que fins i tot estan col·labo­rant amb les ini­ci­a­ti­ves solidàries, “amb el cap cot” i aver­go­nyits per les imat­ges dels bom­bar­de­jos, des­taca en Max, un volun­tari ucraïnès de mare russa, men­tre ens atén, atra­fe­gat, en la reco­llida de dona­ci­ons per a Ucraïna a Llo­ret.

En Max és paci­fista, però entén que el seu pare s’hagi allis­tat a l’exèrcit ucraïnès amb 62 anys, per l’experiència com a mili­tar de l’URSS en la seva joven­tut, per con­te­nir la invasió. Mal­grat tot, es declara russòfon, com tants d’altres al país bom­bar­de­jat per l’exèrcit de Putin, però des­taca les múlti­ples mos­tres de suport que estan rebent de llo­re­tencs d’ascendència russa. Fins i tot n’hi ha alguns que estan aco­llint refu­gi­ats als seus domi­ci­lis. Després de 18 anys tre­ba­llant a Llo­ret, com a comer­cial immo­bi­li­ari o a l’hos­ta­le­ria, per ara no es plan­teja entrar en com­bat, però està dis­po­sat a apar­car tem­po­ral­ment el ves­sant labo­ral per con­ti­nuar donant un cop de mà des de Llo­ret i ges­ti­o­nar l’èxode d’ucraïnesos que ara cal aco­llir.

També al muni­cipi de la Selva, una de les inter­lo­cu­to­res de la comu­ni­tat russa és Evge­niya Kopy­tova, de l’asso­ci­ació NensRu, un punt de dina­mit­zació i relació cul­tu­ral per a nens rus­sos (i també ucraïnesos), que està patint igual­ment l’esca­lada bèl·lica des de la distància. “Però massa de prop, enmig de les dues comu­ni­tats”, asse­nyala. “Estic en con­tra de la guerra, com la majo­ria de rus­sos”, deixa clar, i lamenta haver assis­tit a alguna topada dialèctica entre rus­sos i ucraïnesos resi­dents aquí. “De moment són peti­tes i aïlla­des”, admet, i ha mirat de fer de mit­jan­cera per cal­mar els ànims.

Per avançar-se a aques­tes situ­a­ci­ons i garan­tir la con­vivència, a Cas­tell-Platja d’Aro, el con­sis­tori ja havia adver­tit el risc de topa­des i ha acti­vat grups de suport emo­ci­o­nal amb pro­fes­si­o­nals. No s’han des­cui­dat dels resi­dents rus­sos, amb un horari de ses­si­ons específic, i un altre de mixt entre veïns de les dues naci­o­na­li­tats. A Llo­ret, l’alcalde, Jaume Dul­sat, avança que els ser­veis soci­als enge­ga­ran una ini­ci­a­tiva simi­lar, ja que en con­ver­ses amb mem­bres de la comu­ni­tat local ha cop­sat que “hi ha molts rus­sos que s’opo­sen a la invasió mili­tar, però també tenen por de mani­fes­tar-se públi­ca­ment en con­tra, pel risc de represàlies si tor­nen al seu país o fins i tot que les puguin patir els seus fami­li­ars”.

La inco­mo­di­tat a l’hora d’opi­nar sobre el con­flicte és palesa en una altra ins­ti­tució que ha fet de pont entre les dues comu­ni­tats a Llo­ret, l’Església orto­doxa, amb seu a l’antiga ermita de Sant Quirze. Un dels sacer­dots també va optar pel silenci. De la mateixa manera que diver­ses per­so­nes de la comu­ni­tat russa de Platja d’Aro, on tot i l’absència d’opi­ni­ons, una font local vin­cu­lada admet que hi ha neguit tant per la guerra com per l’efecte de les san­ci­ons econòmiques i res­tric­ci­ons de movi­ments impo­sa­des per la UE i l’OTAN.

Kopy­tova dona més detalls de les “difi­cul­tats per fer paga­ments o sim­ple­ment treure diners del banc”. Hi afe­geix, alhora, que és un pro­blema que s’havien tro­bat molts rus­sos “des de fa més d’un any, per obrir nous comp­tes cor­rents en bancs d’aquí”. De moment, han de recórrer als sal­dos en comp­tes acre­di­tats a la UE, o a diners en efec­tiu, però també hi ha famílies que de moment han que­dat par­ti­des, amb mem­bres aquí i d’altres en estats de la Fede­ració Russa. La distància que fins ara es cobria amb vols direc­tes, en qüestió d’hores, ara implica fer diver­ses esca­les i una bona volta pels espais aeris que no s’han vetat a les com­pa­nyies aèries del país eslau. “La guerra és una tragèdia per a Ucraïna, molt pit­jor i més cruel que les san­ci­ons, però els rus­sos també pati­ran a causa de tot això”, valora la llo­re­tenca.

A la mateixa Costa Brava, l’Alex, un altre ciu­tadà rus esta­blert a Sant Feliu de Guíxols amb la seva família, explica que la situ­ació no li ve de nou. Van deci­dir emi­grar el 2014, quan Putin es va anne­xi­o­nar la península de Cri­mea, al sud d’Ucraïna, i con­so­li­dar com a pri­mera residència el que plan­te­ja­ven com una des­ti­nació de vacan­ces. En el seu cas, la pre­o­cu­pació és aca­bar de tallar cade­nes amb Rússia, com ara haver de tre­ba­llar, des de la distància, per a empre­ses que obli­gatòria­ment ingres­sa­ven sala­ris en comp­tes rus­sos ja abans de l’esclat de la crisi bèl·lica. Cen­sura l’acti­tud de Putin des de diver­sos angles, pel fet d’ata­car impla­ca­ble­ment Ucraïna, un país germà on té amics; però també per “mani­pu­lar elec­ci­ons” o per­se­guir, ara ja a més dels crítics, els paci­fis­tes. Per tot ple­gat, l’Alex lamenta que molts rus­sos hagin d’arros­se­gar ara “un estigma simi­lar al dels ale­manys o japo­ne­sos després de la Segona Guerra Mun­dial”. Admet que molts com­pa­tri­o­tes ja estan tenint difi­cul­tats dins de Rússia a causa de les san­ci­ons, que “els poden fer tor­nar als temps de l’URSS en pocs mesos” i que han fet que de mica en mica també n’hi hagi que emi­gren cap a Geòrgia o Armènia, ara que encara poden.

Des del sec­tor immo­bi­li­ari, seguei­xen l’evo­lució de la crisi bèl·lica i geo­política amb recel però amb una rela­tiva tran­quil·litat. Encara no s’han can­cel·lat ope­ra­ci­ons, en espera que el con­flicte remeti. I és que, tot i la pro­hi­bició de movi­ments en plena pandèmia, el nivell de com­pres de sego­nes residències no havia cai­gut a zero tam­poc en els anys 2020 i 2021. Amb la deva­lu­ació del ruble, la inversió en habi­tatge per a qui s’ho pugui per­me­tre con­ti­nua sent un actiu atrac­tiu, a banda que, com expli­quen des d’Immo Platja d’Aro, una de les mol­tes agències espe­ci­a­lit­za­des en el seg­ment a la Costa Brava, l’incen­tiu dels visats d’or amb per­mi­sos de residència per la com­pra de béns supe­ri­ors a 500.000 euros ha con­ti­nuat fun­ci­o­nant. Tam­poc han detec­tat pres­ses per ven­dre pro­pi­e­tats, i la por­ta­veu de la immo­biliària reco­ma­nava que, si no hi ha neces­si­tat, “ara mateix és més segur man­te­nir fin­ques que ingres­sar diners als bancs”. Una altra cosa són les reser­ves turísti­ques. Pel que fa a llo­guers d’habi­tat­ges, tam­poc han rebut gai­res peti­ci­ons de can­cel·lació. Però al sec­tor hote­ler, després de dos anys espe­rant el retorn de cli­ents rus­sos i ucraïnesos, des­comp­ten un altre estiu infructuós en tots dos mer­cats.

5%
del padró
de Lloret representa la comunitat russa, amb més de 2.000 ciutadans censats. És la segona més nombrosa de Catalunya, només al darrere de Barcelona capital.
7%
de russos
figuren al cens de Castell-Platja d’Aro. Són uns 800, menys que a Lloret, però s’han consolidat com la comunitat estrangera més nombrosa en les dues darreres dècades.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia