Després de dos anys sense poder-se celebrar per la pandèmia, Cornellà del Terri va recuperar ahir la tradicional plantada de l’arbre del Maig i el ball del Cornut. Segons va informar l’ACN, passada la una del migdia, desenes de persones van arribar carregades amb un pollancre de 23 metres engalanat amb banyes i corns d’animals al mig de la plaça, on després de diversos intents el van aixecar i plantar. Allà s’hi estarà fins Divendres Sant de l’any que ve. Després, el protagonisme va ser per al ball del Cornut, que simbolitza un cant a la fertilitat i celebra la fi del dret de cuixa del senyor feudal. L’alcalde, Salvador Coll, va afirmar que els feia molta “il·lusió” tornar a celebrar la festa major amb plenitud.

Aquesta festa es remunta al segle XIV i se celebra cada Dilluns de Pasqua, coincidint amb la festa major del poble. La plantada de l’arbre del Maig i el ball del Cornut són una festa declarada d’interès nacional l’any 1999 que durant dos anys s’ha hagut d’ajornar per la pandèmia. El 2020 es va suspendre sine die i l’any passat es va celebrar de manera simbòlica, sense públic i amb un homenatge als sanitaris per la seva lluita contra la covid-19.

Els actes van començar ahir amb una exhibició castellera i cap a la una del migdia van donar pas a la plantada de l’arbre. Veïns del poble, degudament vestits amb la roba tradicional catalana, van ser els encarregats de traslladar i aixecar l’arbre engalanat amb banyes i corns d’animals així com un plomall de pi al capdamunt.

L’arbre del Maig simbolitza la llibertat del poble i, un cop plantat al terra de la plaça, el Cornut hi va hissar una senyera mentre sonava Els segadors. Seguidament, i també com és tradició, un grup de joves en parelles va ballar el tradicional ball al voltant d’un altre arbre més petit i es van endinsar en el que es coneix com el ball del Cornut. Durant la dansa, el Cornut saltironeja enmig de les parelles per triar finalment una pubilla, a qui entrega el ram. Després, se l’emporta encapçalant una corrua que marxa i tanca l’acte.

La celebració tindria els orígens al segle XIV i segons els estudiosos gira al voltant d’un dels capítols més significatius de la història local del poble: la fi del dret de cuixa imposat pels senyors feudals durant l’edat mitjana. L’any 1367, en temps del rei Pere el Cerimoniós, Cornellà del Terri va suprimir aquest “privilegi”.