Habitatge i racisme
Veïnes d’origen subsaharià afirmen al final del ple municipal de Banyoles que pateixen discriminació a l’hora de llogar o comprar un pis
Hi ha racisme, a Banyoles? La pregunta, aplicable a qualsevol municipi del país, va quedar suspesa a la sala d’actes de l’ajuntament de la ciutat de l’estany dilluns al vespre, quan, al final del ple ordinari, unes banyolines d’origen subsaharià van exposar les dificultats que tenen per accedir a un habitatge. Si bé d’uns anys ençà aquest és un problema que afecta bona part de la població, per als immigrants, almenys en aquest municipi, és molt més greu, van venir a dir. Mentre que aquestes dones consideren que hi ha racisme, per l’alcalde “Banyoles no és una societat racista, sinó una societat de convivència”, tot i que Miquel Noguer va admetre que hi pot haver “comportaments reprovables puntuals”. “La convivència a Banyoles és bona, però nosaltres estem pagant la factura”, va dir més tard una de les dones que van parlar.
La que va intervenir en primer lloc fa un temps que és ocupa –va explicar– perquè no hi ha manera de poder accedir a un habitatge per a ella i els seus fills. “Què he de fer?”, va preguntar a l’alcalde, el qual li va demanar que s’adrecés a l’oficina d’habitatge a exposar el seu cas. Aquest no va ser un intercanvi de punts de vista tens, però el següent sí que ho va ser perquè la dona que va intervenir va ser dura i va incloure per primer cop a la sessió el terme racisme. La veïna va assegurar que, en trucar a les immobiliàries preguntant per un pis que saben que es lloga o ven, i en sentir que no parlen bé el català o el castellà, els responen que ja no està disponible. Quan al cap d’uns minuts hi fan trucar algú altre, aleshores sí que el pis està lliure.
En el tercer torn de paraules es va posar el focus en els serveis socials: segons es va assegurar, als pisos de lloguer social només hi tens accés si ets una dona maltractada, i no t’ajuden si ets “una dona de color”. La reacció de Noguer –que tenia al seu costat la regidora de Benestar Social, Ester Busquets, que, com la majoria dels assistents, no devia creure el que estava sentint– va ser contundent i va negar que a la ciutat els serveis socials discriminessin pel color de la pell. “S’atén a qui ho necessita, sigui del color que sigui i sigui d’on sigui”, va replicar l’alcalde, que va assenyalar la recent adquisició de tres pisos més per a emergència social com a exemple de l’“esforç constant” que està fent l’Ajuntament en aquest camp.
