Societat

refugiats

Més refugiats que mai

La guerra d’Ucraïna dispara la xifra fins als 100 milions de persones, que representen un 1% de la població mundial

Després d’onze anys de guerra, 7 milions de persones viuen desplaçades dins el país, mentre que 6,8 milions han hagut de marxar

Les deu crisis d’èxodes més desateses del món es troben a l’Àfrica

Els desastres naturals i la crisi climàtica també són causa de fugida

Més refugiats que mai. Aquesta és la dada més punyent que s’extreu dels darrers informes de l’Agència de l’ONU per als Refugiats (Acnur). “Cent milions és una xifra brutal, tan transcendent com alarmant. És un rècord a què mai no s’hauria d’haver arribat.” Són paraules de Filippo Grandi, alt comissionat de l’ONU per als refugiats. Avui és el Dia Mundial dels Refugiats i les xifres presentades fan feredat: en només deu anys, la xifra de refugiats al món s’ha disparat. De 43 milions el 2012 a 100 el 2022. De fet, aquest 2022 no ha començat amb gaire bon peu. La invasió russa d’Ucraïna ha suposat que milions de persones hagin hagut de marxar de casa seva a causa dels combats, que ja han deixat més de 4.000 civils morts. El conflicte a l’est d’Europa ha desencadenat una quantitat de refugiats sense precedents. Les xifres encara ballen, però el nombre d’ucraïnesos que ha marxat del seu país s’acosta als cinc milions de persones. Una crisi humanitària que ha desbordat els països de l’entorn i que es considera la més greu al Vell Continent des del final de la Segona Guerra Mundial, el 1945.

Tot i que la invasió russa sembla que ha durar encara un temps més, molts ucraïnesos han optat per començar a tornar a casa seva. És el cas de la capital, Kíiv, que també va viure els atacs de l’exèrcit rus i que ha viscut un èxode, però davant de la retirada de les tropes russes molts dels seus ciutadans que n’havien marxat han optat per tornar-hi. Són gairebé un milió de persones, segons xifres de l’Acnur. I aquest no és l’únic cas. Les ciutats que han deixat de patir els atacs constants, i estan sota control ucraïnès, veuen com, de mica en mica, els veïns tornen a ocupar les cases. A les zones rurals, aquest retorn és més complicat, perquè, en molts casos, les àrees encara no estan del tot alliberades.

La crisi humanitària ucraïnesa ha ocupat, els darrers mesos, l’actualitat informativa. La proximitat del conflicte ha suposat que molts ciutadans s’hagin implicat de manera personal per poder acollir persones que fugen del conflicte bèl·lic. Però aquest no és l’únic. Hi ha 100 milions de refugiats al món i la majoria ho són per la violència que pateixen els seus països. Els desastres naturals i un nou concepte, els refugiats climàtics, que comença a guanyar pes atesa l’emergència climàtica que viu el planeta, també són causes d’aquests moviments.

El drama sirià

Síria és un dels països que ha patit més els darrers anys. Una guerra inacabable, que va començar el març del 2011, ha suposat que més de la meitat de la població hagi hagut d’abandonar casa seva. Gairebé 7 milions de persones han estat desplaçades dins de Síria i no poden tornar a casa seva, i més de 6,8 milions de refugiats sirians viuen a Turquia, el Líban, Jordània, l’Iraq i Egipte. La situació és realment difícil perquè molts han hagut de passar per camps de refugiats –com el que es pot veure a la fotografia que obre aquest article, que mostra una d’aquestes instal·lacions a Jordània, el 2013– i veuen com la possibilitat del retorn cada cop és més difícil. Hi ha una generació que no ha pogut anar a l’escola durant pràcticament deu anys i la situació econòmica del país és catastròfica. De fet, molts joves opten per marxar perquè el país no ofereix possibilitats de futur a curt termini.

El Iemen també és un dels països que pateix un conflicte de llarga durada. Aquesta guerra ha provocat que milions de persones estiguin abocades a una epidèmia de fam. Es calcula que el nombre de persones desplaçades a l’interior del mateix país és de més de quatre milions de persones. A més, es dona la circumstància que el Iemen era un dels destins dels refugiats que fugien de la guerra i la violència a la banya d’Àfrica, provinents d’Etiòpia, Eritrea i Somàlia.

El retorn dels talibans

L’Afganistan és un dels països més castigats per la violència. La tornada al poder dels talibans, el mes d’agost passat, va provocar que moltes persones volguessin fugir. La seva vida corria perill. Durant els primers compassos del retorn, els talibans van voler mostrar al món una imatge més moderad,a però la realitat s’ha acabat imposant: moltes dones no poden sortir al carrer si no ho fan acompanyades d’un home i una de les últimes mesures que s’han pres és que les periodistes que surten a la televisió ho facin amb la cara tapada. Si la situació de violència crònica i les dificultats econòmiques i socials sempre havien estat un motiu per abandonar el país, l’arribada dels talibans, vint anys després, ha provocat que el nombre de refugiats afganesos hagi crescut fins als 2,7 milions de persones.

L’Àfrica oblidada

Les deu crisis de desplaçats més desateses del món, però, són totes a l’Àfrica. Ho publica el Consell Noruec per als Refugiats (NRC), en assenyalar que, per primera vegada, tots els països que integren aquesta llista són africans. La violència està colpejant, els darrers anys, diferents països del continent africà.

La República Democràtica del Congo (RDC) n’és un. El nord-est ha patit la violència de grups armats i conflictes entre comunitats, amb un gran augment dels atacs als campaments de desplaçats des del novembre del 2021. Més de cinc milions de persones estan desplaçades dins del país i la inseguretat alimentària ha assolit el nivell més alt mai registrat, amb un terç de la població que passant gana. És un conflicte que es va iniciar el 2012 i en què tenen implicació diversos països de la zona. El Sahel també s’ha convertit en una zona on milions de persones han estat desplaçades. L’ONU alerta que la violència i els efectes del canvi climàtic estan provocant l’augment dels desplaçaments interns per les sequeres, que provoquen que molts agricultors es quedin sense un mitjà per viure. En el rànquing de l’organització humanitària també apareixen Burkina Faso, Camerun, el Sudan del Sud, el Txad, Mali, el Sudan, Nigèria, Burundi i Etiòpia.

Veneçuela en crisi

La de Veneçuela continua sent una de les crisis de desplaçats més grans del món. A finals del 2021, hi havia més de sis milions de refugiats i migrants veneçolans fora del seu país, un 20% de la població. Els països de Llatinoamèrica i el Carib acullen el 84% de les persones que fugen de Veneçuela, segons dades de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats.

Birmània, punt de mira

Des de fa alguns anys, Birmània ocupa un dels llocs destacats quan es parla de crisis de refugiats. Els roghingyes són una minoria musulmana dins d’un país majoritàriament budista. Els últims temps, han patit persecucions per part de l’exèrcit birmà, fet que ha provocat un èxode massiu d’aquesta comunitat cap al veí Bangladesh.

4,7
milions de persones
han marxat d’Ucraïna des que va començar la invasió russa, el passat mes de febrer.
6
milions
de refugiats i migrants veneçolans hi havia fora del seu país a final del 2021.
7
milions de persones
aproximadament han estat desplaçades dins de Síria i no poden tornar a casa seva.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Agenda Rural, el full de ruta per a l’equilibri territorial

barcelona
PAU CASALS

Del cant excels del violoncel al clam per la pau universal

societat

El 40% dels pacients amb verola del mico requereixen tractament

Control de l’ús del mòbil amb càmeres a partir del setembre

BARCELONA

La formació dual s’erigeix en factor clau per a l’ocupabilitat dels joves

barcelona

Una plataforma permet trobar assajos clínics

barcelona

Els caçadors traslladen les queixes a l’administració, però no inicien la temporada

Girona

Tancada la piscina coberta de Santa Coloma de Farners

Santa Coloma de Farners

Sense aigua fins a quatre dies per una avaria en una canonada a Llagostera

LLAGOSTERA