Societat

Decepció olímpica al Pirineu

Els polítics veuen en la caiguda dels Jocs d’hivern una oportunitat perduda per millorar unes infraestructures reclamades de fa temps

Els opositors de l’esdeveniment esportiu aposten per dependre menys de la neu

Alcaldes i empresaris creuen que s’ha escapat un tren

Les desavinences polítiques i territorials entre Catalunya i Aragó han guanyat l’eslàlom gegant en què s’havia convertit la candidatura dels Jocs d’hivern, i la decepció dels qui donen la cursa per perduda ha contagiat la majoria de representants polítics. No només perquè consideren que l’esdeveniment esportiu havia de servir per promocionar el Pirineu.

Alcaldes i empresaris creuen que s’ha escapat un tren que havia de portar les inversions necessàries per millorar les comunicacions de les comarques pirinenques i solucionar la falta d’habitatge. Tot i el desencís en molts àmbits de la política municipal i en el teixit empresarial, algunes de les veus consultades també asseguren que l’adeu a la candidatura olímpica no ha suposat cap daltabaix per a la població, que ha reaccionat amb certa indiferència en veure que el projecte derivava en polèmiques polítiques i per la falta d’una campanya a favor dels Jocs d’hivern que en detallés els beneficis per al territori. Però els alcaldes dels municipis més importants de les comarques pirinenques creuen que hi ha hagut molts esforços invertits en va.

Credibilitat danyada

“Hauríem tingut un efecte positiu per al territori en forma d’infraestructures, i haurien situat el Pirineu en la primera línia d’oferta turística”, afirma l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira (Junts), que critica la posició del govern d’Aragó, el principal culpable de fer descarrilar la candidatura. Tot i que s’ha començat a parlar d’un nou projecte de Jocs d’hivern que només inclogui Catalunya, l’alcalde ceretà indica que “aquesta iniciativa no es pot anar ajornant en el temps, perquè això li resta credibilitat”.

Amb paraules molt similars s’expressen altres representants polítics de la zona, com l’alcalde de la Seu d’Urgell, Francesc Viaplana (ERC), que també critica el govern espanyol, i especialment el ministre d’Esports, Miquel Iceta, per no haver mostrat una posició clara i favorable als Jocs d’hivern. “Si hagués estat la candidatura d’un altre indret de l’Estat, no s’hauria topat amb aquests entrebancs”, considera. Però el que sap més greu al polític alt-urgellenc són projectes que haurien esdevingut un actiu per a la capital de la comarca, i altres municipis, com la construcció d’habitatges per a esportistes. “Després s’haurien convertit en pisos socials, ja que se’n detecta una mancança important al Pirineu”, afirma, tot i reconèixer que encara no s’havia arribat al detall d’aquesta i altres iniciatives. En el cas d’aquest territori, la vinculació amb els Jocs Olímpics no és nova, ja que el territori ja va poder viure en primera persona el ressò d’aquest esdeveniment esportiu quan va donar cabuda a les proves de piragüisme d’eslàlom de Barcelona 92 al parc del Segre de la seu d’Urgell, construït per a l’ocasió.

L’alcalde de Ripoll, Jordi Munell (Junts), afirma que la decisió de no presentar la candidatura olímpica “és un greuge més de l’Estat, que es mou per pressions polítiques”, i aposta perquè Catalunya presenti un projecte en solitari. Les comarques del Prepirineu, com les del Berguedà i el Solsonès, han lluitat en els darrers anys perquè se’ls tingui en compte a l’hora de prendre decisions al voltant dels Jocs d’hivern.

El president del Consell Comarcal del Berguedà i alcalde de Guardiola, Josep Lara (Junts), hi afegeix que “era un bon projecte, perquè no plantejava la construcció de grans equipaments esportius, sinó la millora dels que hi ha”, i indica que hauria servit, més enllà de les millores en les estacions d’esquí, per fer realitat el tan reivindicat desdoblament de l’eix del Llobregat en el tram nord del Berguedà, fins al túnel del Cadí. “Els Jocs eren un desencadenant per dur-ho a terme. Ara espero que algun dia ho facin. Cada cap de setmana hi ha moltes retencions, però a la vegada és important per a la gent de la zona del Berguedà, que molt sovint va a Barcelona”, hi afegeix.

Des de l’àmbit empresarial, també esperaven que els Jocs d’hivern servissin per millorar les infraestructures. Francesc Armengol, president de l’associació Empresariat Cerdanya, està decebut i queixós, perquè és un ferm defensor de l’esdeveniment esportiu, i hi afegeix que s’hauria pogut millorar la línia R3 de Rodalies fins a Puigcerdà, un trajecte que triga més de tres hores a arribar a Barcelona. A part, indica que els Jocs haurien dinamitzat la indústria, a banda de “proporcionar a la comarca perfils de treballadors més especialitzats i professionalitzats”. Ara, però, els Jocs d’hivern han quedat com aquella oportunitat perduda per a polítics i empresaris, que hauria ajudat a promocionar el Pirineu com una destinació amb un segell de qualitat.

LES FRASES

Hauríem tingut un efecte positiu per al territori en forma d’infraestructures i d’oferta turística
Albert Piñeira
ALCALDE DE PUIGCERDÀ
Si hagués estat la candidatura d’un altre indret de l’Estat, no s’hauria topat amb aquests entrebancs
Francesc Vilaplana
ALCALDE DE LA SEU D’URGELL
No presentar la candidatura és un greuge més de l’Estat, que es mou per pressions polítiques
Jordi Munell
ALCALDE DE RIPOLL
Era un bon projecte, perquè plantejava la millora dels equipaments esportius que tenim
Josep Lara
PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ

Els opositors de l’esdeveniment afirmen que no abaixaran la guàrdia

Part de la població s’ha mostrat en contra de la celebració dels Jocs d’hivern al Pirineu i duien a terme una campanya important per convèncer dels aspectes negatius de l’esdeveniment esportiu. Estan satisfets de la retirada de la candidatura, però no abaixen la guàrdia, perquè ja hi ha polítics que en reclamen una de nova sense la presència d’Aragó. Stop Jocs és una de les plataformes que aglutinen els que s’hi oposen. La seva portaveu, Helena Guillén, afirma a aquest diari: “És trist que hagi estat el COE qui hagi retirat la candidatura i no el mateix govern en veure que el Pirineu no reuneix les condicions per dur a terme els Jocs.” Guillén diu que el moviment que s’ha creat al voltant dels que s’hi oposen es mantindrà en marxa per evitar noves candidatures i per incentivar el debat d’un canvi de model econòmic al Pirineu que depengui menys de la neu i del turisme, i basat en iniciatives més respectuoses amb l’entorn.

De fet, tan bon punt es va conèixer la retirada de la candidatura olímpica, l’entitat ja va advertir a través de les xarxes socials que no s’aturaria i que reclamava resoldre algunes incògnites com ara quants diners públics “s’han llençat a la paperera” per mirar d’impulsar la candidatura, en què invertirà al Pirineu el govern el pressupost dels Jocs i què es farà amb els diners de les partides públiques. El missatge va ser clar: “No volem uns Jocs ni el 2030, ni el 2034 ni el 2038.”

A Puigcerdà, a més, s’ha creat fa uns dos mesos l’entitat Cerdanya en Acció pel Clima, que presideix Núria Burgada (mare de Kilian Jornet) i que s’ha mostrat en contra de l’esdeveniment esportiu. Enric Quílez, vicepresident, i també responsable del Grup de Recerca de la Cerdanya, emfatitza que mai no s’han concretat els projectes que s’havien d’executar al voltant dels Jocs i que en cap cas el govern ha promès les inversions de què parlen els polítics locals. “Força gent s’hi ha acabat mostrant en contra per la poca transparència de les institucions a l’hora de gestionar la candidatura”, sentencia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

Entitats i plataformes es manifesten demà contra la planta de Lotte

Mont-roig del camp
Societat

Els pastissers preveuen vendre unes 800.000 mones de Pasqua

Barcelona
canvi climàtic

El desglaç polar per la crisi climàtica alenteix la rotació terrestre

barcelona
societat

Rebaixen la condemna a l’exalcalde de Torredembarra pel cas de les guinguetes

Torredembarra
SALT

Identifiquen un inhibidor d’una proteïna clau en el procés de la metàstasi

SALT
Societat

Els sindicats de presons convoquen vagues el 26 d’abril i 11 de maig

Barcelona
CAMPRODON

S’estrena una guia turística que utilitza la Intel·ligència Artificial

CAMPRODON
VENTALLÓ

Les últimes pluges garanteixen els farratges als pagesos gironins

VENTALLÓ
TURISME ESPORTIU

El MICFootball2024 genera fins a 33.000 pernoctacions aquesta Setmana Santa

GIRONA