Ajut entre entitats a Girona i Salt per a la inserció laboral
Un pla de la direcció general d’Economia Social i Solidària fomenta el treball en xarxa per canviar el model productiu
Constituir una cooperativa, un dels reptes de les ‘comunalitats’ del Güell i Salt
Girona i Salt són dos dels municipis catalans que s’han apuntat a una iniciativa de la direcció general d’Economia Social i Solidària, Tercer Sector i Cooperatives, adscrita al Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat. Les comunalitats urbanes (22 al país) treballaran en xarxa i haurien de facilitar la inserció laboral a través de tres projectes de suport mutu, un dels indicadors que han de complir d’acord amb la convocatòria del govern.
Als barris gironins de Santa Eugènia, Sant Narcís i Can Gibert han posat els fonaments de la Comunalitat del (riu) Güell. Avui (a les 18 h) fan la primera assemblea oberta al centre cívic Sant Narcís. El projecte, l’arrenquen la Mancomunitat de Santa Eugènia, l’associació de veïns i veïnes de Santa Eugènia, l’Associació de Colombians de Girona (Asocolgi), la cooperativa Som Habitat i la Fundació Ser.Gi.
La doctora en antropologia Edurne Bagué és la coordinadora del projecte, que també disposa de dos tècnics més. A Girona, la iniciativa rebrà 300.000 euros en dos anys. Bagué, que ha viscut llargues temporades a Mèxic, detalla que comunalitat és un concepte anticolonial, “híbrid i dinàmic”, sorgit en un congrés internacional el 2015 a Puebla i que prové dels entorns indígenes del país centreamericà. Fa referència al “respecte, les complexitats i la interdependència”.
“Economia monetària”
Als dos marges del riu Güell, les cinc entitats activadores i d’altres que s’hi afegeixin treballaran en les cures, el patrimoni cultural i natural de les hortes i els petits arranjaments, com ara el manteniment d’edificis. Les entitats adherides han de constituir una cooperativa i inserir 15 persones al cap de dos anys. “Hem de generar economia monetària, que és el que permet viure a la gent. Això ho tenim clar”, diu Bagué. Pel president de l’associació de veïns de Santa Eugènia, Reinald Roca, aquesta iniciativa busca “solucions des del mateix teixit social per fer front a la pobresa derivada de la falta de treball”. A Santa Eugènia hi viuen 17.000 persones.
A Salt, per la seva banda, ja fa cinc anys que l’Ateneu de la Coma Cros, guiat per la Federació d’Entitats Socioculturals, promou l’ajut mutu. De fet, l’entitat Milfulles i el Col·lectiu de Professionals del Circ de Girona han nascut fruit d’aquest tipus de col·laboració, afirma el coordinador de l’Ateneu, David Martos. L’Ateneu és una de les cinc entitats activadores d’una comunalitat que treballarà amb el lema Som de Salt i que es presentarà el dimecres 20 a la sala El Teler.
A banda de l’Ateneu, Glam Cooperativa, La Copa, Milfulles i l’Ajuntament impulsaran accions de reactivació del “teixit productiu”, diu Martos. El projecte rebrà 350.000 euros en dos anys i, entre altres feines, ha d’organitzar activitats i sessions de formació per a un mínim d’un miler de persones. Han contractat tres persones –una a jornada completa i dues a mitja jornada–. Els àmbits d’actuació són el tèxtil, l’agroalimentari, la mobilitat, la cultura i l’economia circular.
“Una oportunitat”
Salt ja forma part de la Xarxa de Municipis d’Economia Social i Solidària (XMESS). El regidor de Promoció Econòmica, Toni Vidal (ERC), veu en el projecte “una oportunitat” per insistir en el treball fet. “Hi ha una sèrie de fils a estirar. Per exemple, hi ha un grup d’una vintena de dones desocupades i que tenen destresa a l’hora de cosir. Amb aquest projecte, es pot crear una entitat i autoocupar-se en forma de cooperativa. És una de les possibilitats.”
El sector tèxtil –i el sector de cures i de suport a la llar– són àmbits on hi ha terreny per treballar, considera Vidal. Entre el 2015 i el 2019, l’Ajuntament va elaborar un diagnòstic en el marc del pla estratègic en economia social i solidària.
Salt és un dels municipis on l’Ajuntament forma part del comitè activador. Passa en un total de tres casos –n’hi ha cinc més en què el consistori hi col·labora des de fora–, diu la subdirectora general d’Economia Social i Solidària i les Cooperatives de la Generalitat, Roser Hernández. “El pla de les comunalitats és una política arriscada i innovadora que pretén transformar el model econòmic i social. Durant la pandèmia, el treball en xarxa va generar complicitats. Al país hi ha una base associativa molt forta”, afirma. Pel govern, és una experiència pionera a l’Estat i gairebé arreu d’Europa. Hi destina 9,8 milions en dos anys.
