Societat

EL HASSANIA EL HARAMI

mare de familia

“Fer de voluntària ha sigut un regal”

Crear xarxa és molt important ja que quan no tens res és molt difícil sentir que formes part d’alguna cosa
No volem tornar al nostre país d’origen; encara que aquí tampoc és fàcil i hem tingut un camí feixuc, tenim més oportunitats

Comprèn el català i el castellà, però prefereix respondre en català, tot i que això alenteix una mica la conversa. Fa uns tres anys que estudia el català al taller d’acollida lingüística i cultural de Càritas. Assegura que això li facilita el dia a dia i l’ajuda a sentir-se més integrada.

Intentem situar-nos al començament d’aquesta història. Quina ha estat la trajectòria que l’ha portat fins aquí?
Soc mare de quatre fills, tinc 50 anys i vaig néixer a Tànger, al Marroc, el gener del 1972. Vaig passar tota la vida a la ciutat fins que, amb la meva família, vam decidir que per poder tenir alguna oportunitat i gaudir d’un futur havíem de marxar. No va ser gens senzill. El primer a establir-se a Girona va ser el meu fill gran. Era el 2008, encara era menor. Durant la seva estada a la ciutat no ho va tenir fàcil, però va anar fent. Fins i tot va estar una temporada en un centre de menors. Anys després, va tenir un accident on va perdre la vida. La seva mort ha sigut molt difícil de gestionar. El primer cop que vaig trepitjar aquesta ciutat va ser per venir a veure el meu fill que acabava de morir. Després vaig tornar a casa i anys més tard vam decidir intentar-ho. El 2018 vam venir amb visat i ens vam establir a Salt, on encara vivim.
A què es dedicava quan vivia a Tànger?
Treballava a casa. Em dedicava a la pastisseria, feia dolços i pastes i els venia. Vivíem com podíem. Personalment, tenia clar que volia un futur millor per a la meva família i per a mi, i per aconseguir-ho havíem de marxar del Marroc. Ara mateix no vull, ni volem, tornar al nostre país d’origen; encara que aquí tampoc és fàcil i hem tingut un camí feixuc, tenim moltes més oportunitats que allà.
Van arribar amb el que portaven posat?
Quan vam arribar aquí no teníem res. No ens podíem permetre un habitatge, no teníem diners..., no teníem absolutament res de res. Fins i tot vam haver d’ocupar un pis per poder tenir un lloc on viure. La nostra situació familiar tampoc era, ni és, fàcil. El meu marit té una salut molt delicada, sempre està malalt i, per tant, no pot treballar. Som ell, els meus tres fills i jo. Tinc una nena de tretze anys. Ella està estudiant a l’institut. El mitjà ha tret molt bones notes i estudiarà un cicle d’emergències sanitàries. I el gran està treballant en un restaurant. Té molta feina i treballa molt. Els inicis sempre són complicats, però en aquest cas va ser molt dur. Quan vam arribar no teníem regularitzada la situació i era molt difícil treballar. Com que ens trobàvem en una situació molt complicada, vaig començar a vendre el menjar que cuinava, com feia a Tànger. Em deien: “Hassna, necessito un plat de cuscús”, o “mira, necessito un pastís”. I així anava fent per a tothom qui m’ho demanava. Jo ho feia per portar diners a casa i poder donar menjar als meus fills. Venia pa, cuscús, tagín..., una mica de tot Poc temps després d’arribar a Salt, una amiga em va parlar de Càritas, em va dir: “Hassna, tu no tens res, acosta’t a Càritas, allà hi ha una noia que es diu Marta que et podrà ajudar.” M’han cuidat i m’han ajudat a suportar aquesta situació. M’han ajudat molt. M’han cobert les necessitats bàsiques des del primer moment. A més d’ajudar-me a tenir el més bàsic, com ara poder vestir-me i poder menjar, també m’han acompanyat i m’han acollit quan més ho necessitava. M’han donat suport i m’han ajudat a crear una xarxa, una comunitat amb qui poder comptar. Per a mi, Càritas és una família. Sempre estem fent activitats. M’agrada molt participar en els espais que ofereixen, sento que tinc molt de suport.
Ha estat per a vostès un bon refugi.
Durant tota la meva vinculació amb Càritas, no només he sigut i soc participant, sinó que també he fet de voluntària. Jo també he format part de l’equip de voluntariat de l’entitat. Que, per cert, és un equip extraordinari! He estat al Centre de Distribució d’Aliments de Salt, un espai on s’ofereixen recursos per a situacions d’extrema vulnerabilitat. Allà ajudava la gent. Sempre m’ha agradat donar un cop de mà a qui m’ha necessitat, per a mi fer de voluntària ha sigut un regal. Jo sempre he estat a favor de la caritat, i sort n’he tingut! Em sento molt afortunada, m’he creuat amb molt bones persones que m’han ajudat i volia tornar aquest suport d’alguna manera. Necessitava ajudar i exercint de voluntària podia tornar tot allò que he rebut. Actualment, he deixat de fer aquesta tasca perquè he trobat feina. Fa molt poc, uns vint dies, m’estic adaptant, però estic molt contenta i agraïda. Ha sigut un procés llarg, però ho he aconseguit!
Continua vinculada a l’entitat?
Participo sempre que puc a totes les activitats que es fan a l’entitat, sobretot a les que es fan a l’Espai amb Cor de Càritas a Salt, on es fan trobades setmanals per construir vincles entre les dones que assistim als diferents projectes. L’Espai amb Cor és un equipament multifuncional, vinculat a les activitats del rober, que té per objectiu principal que les persones que formem part de l’entitat, d’una manera o altra, establim vincles i reforcem la nostra xarxa de contactes, com a part d’un procés que ens condueix a implicar-nos en la vida social de l’entorn, per així evitar l’aïllament i l’exclusió. Crear xarxa és molt important ja que quan no tens res és molt difícil sentir que formes part d’alguna cosa. A l’Espai amb Cor hi ha aules on fem xerrades, tallers i formacions, però va molt més enllà, és un espai de trobada, un espai de confiança. Aquest equipament es gestiona amb equips formats per persones voluntàries i tècniques. I gràcies a elles aprenem, ens coneixem i gaudim. Per a qui no sàpiga què és el rober, m’agradaria fer-ne cinc cèntims. És un espai històric de l’entitat on es reutilitza la roba, el parament de la llar i mobiliari que es troba en bon estat, per tal de posar-ho a disposició d’aquelles famílies que més ho necessitem. El rober representa un punt de trobada i d’atenció per a aquelles persones que estem en una situació de vulnerabilitat. Actualment, pel que fa a Càritas, formo part del Grup de Dones i també del Grup de Drets, que s’emmarquen dins dels projectes que Càritas ofereix a les persones que ens trobem en situacions complicades per així sentir-nos acollides i acompanyades. Participo en aquests espais perquè conec gent i fem moltes coses; a més, aprenc! Fem excursions, coneixem el poble, prenem el te, ens coneixem, teixim vincles i creem comunitat... Realment són el meu suport. Ara tinc un entorn amb qui comptar, he fet amigues. Càritas m’ha ajudat molt, a mi i tota la meva família. No he deixat mai de participar en les activitats i els projectes de l’entitat. Per exemple, el dijous, vaig a una reunió de la Flora i dilluns aniré al Grup de Drets. Encara vaig al rober i vaig a buscar aliments. Ara que tinc feina, espero poder-me pagar jo tot això i no necessitar l’ajuda de l’entitat en aquest àmbit.
Els anys de la pandèmia van ser durs?
Durant la covid, Càritas també ha estat al nostre costat. No ens ha deixat sols ni un moment. Les persones que en formen part sempre han estat pendents de si necessitàvem alguna cosa. Personalment, m’he sentit molt acompanyada. Per exemple, el Centre de Distribució d’Aliments, que és on vaig a comprar menjar, va mantenir-se obert i operatiu, gràcies a un gran esforç dels seus equips, especialment del voluntariat, i sempre s’han mantingut totes les mesures de seguretat. En aquest espai també hem pogut gaudir de diverses formacions sobre nutrició, estalvi domèstic i sobre la promoció de l’adquisició d’hàbits saludables. Un dels espais que també és essencial per a nosaltres, el rober, també ha estat disponible durant la pandèmia. En els moments més complicats de la crisi sanitària, el rober ha continuat la seva activitat fent entrega solidària de roba en lots preparats per poder atendre’ns de la manera més adequada. No em cansaré de repetir que només tinc bones paraules per a l’entitat i la seva gent.
Quina ha estat la clau per trobar feina?
M’han ajudat en tot allò relacionat amb la regularització administrativa i la recerca de feina. M’han assessorat en tot moment. Tot i que vam arribar amb un visat, el procés migratori exigeix tràmits administratius i legals complexos que s’afegeixen a les dificultats personals, familiars i emocionals que tenim les persones migrants. Des del primer moment m’han ofert suport jurídic especialitzat per resoldre les qüestions relacionades amb temes d’estrangeria i ciutadania. Quan hem tingut tota aquesta situació solucionada i regularitzada, la Cristina em va derivar a Intermediació i Prospecció, dins de la mateixa entitat, on l’Ezequiel em va ajudar a trobar feina. Les accions que du a terme aquest projecte en concret són una part important dels processos d’acompanyament cap a la inserció sociolaboral de persones que, com jo, es troben en una situació complicada. És l’últim pas abans de la incorporació al mercat laboral. Aquest espai és un pont entre les persones que busquem feina i les ofertes de feina que ofereixen les empreses socialment responsables o famílies ocupadores.
On treballa?
Actualment, treballo al Santa Caterina, formo part de l’equip de neteja. Gràcies a tota l’ajuda rebuda i tot l’acompanyament, he aconseguit regularitzar la meva situació administrativa i per fi he aconseguit una feina digna. Jo treballo per la meva família. Com t’he comentat amb anterioritat, el meu home no pot treballar, té una discapacitat i està malalt. Abans buscava feina, però no tenia papers. Durant aquest temps hem fet el que hem pogut. Sempre he buscat feina, gràcies a tot aquest procés i a la regularització la meva situació administrativa, he trobat un bon lloc on treballar. Ara a Salt ens sentim molt bé, gràcies a Déu. A poc a poc anem millor. Els meus fills sempre s’han sentit molt bé aquí, veuen que tenen oportunitats i tenen un futur al davant, tot i que els temps actuals no són fàcils. Creiem que tenim més possibilitats de poder viure bé aquí que al Marroc. Allà hi tenim família. Hi ha la meva mare i els meus germans. Ells s’han quedat allà perquè és molt difícil venir cap aquí.
Pel que fa a l’habitatge, com ho han resolt?
Pel que fa a l’habitatge, la meva família i jo ens trobem en una situació molt complicada, tot i que de moment tenim un lloc on viure. Estem ocupant un pis, però ara l’Ajuntament del municipi ha comprat el bloc per fer-hi lloguer social. Ens han dit que no ens faran fora, així que espero aviat poder pagar, ara que puc, un lloguer social. Estem en espera. M’agradaria quedar-me on estic. Necessito aquesta opció, amb el marit malalt i amb els fills i tot... Fa tres anys que estem empadronats. Estem a gust, estem bé, estem contents.
Vol afegir-hi alguna cosa?
No he deixat de formar part del Grup de Drets i el Grup de Dones, on parlem i fem activitats en dates assenyalades, com ara Sant Jordi. Estic molt agraïda a l’entitat. La meva situació és una situació difícil; tanmateix, gràcies a Càritas he tirat endavant. Vull continuar formant part de l’entitat. Fan molt més que cobrir les necessitats bàsiques. T’acullen i t’acompanyen, són allà i formen part de la teva vida.

Una dona lluitadora

El Hassania El Harami va néixer a Tànger el gener del 1972. La Hassna ha tingut una vida complicada, sempre lluitant per un futur millor i sempre pendent de la seva família. Mare de quatre fills, va venir a Girona per primera vegada l’any 2018 en assabentar-se que el seu fill gran, que estava establert a la ciutat, havia mort a causa d’un accident. Sobreposar-se a aquest cop tan dur no ha sigut gens fàcil, però tant ella com la seva família han aconseguit tirar endavant. Anys després d’aquella tragèdia, la Hassna i els seus van decidir marxar del Marroc i instal·lar-se a Salt per poder tornar a començar. Van arribar amb visat, però sense res més. No tenien cap lloc per viure, no tenien res per vestir-se i no tenien res per menjar. Van entrar en contacte amb Càritas, que els ha acompanyat en tot aquest procés. És una història de superació. Aquell futur possible ara s’ha fet present.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Es registra un nou episodi d’olors a Tarragona

Tarragona
societat

Els advocats voluntaris critiquen que el jutjat hagi “trossejat” la causa de les càrregues de l’1-O a Girona i Aiguaviva

Girona

Salut amplia l’avortament farmacològic fins a les 14 setmanes

barcelona
SOCIETAT

Enxampen ’in fraganti’ quatre lladres amagats a la teulada d’un establiment de Girona on pretenien robar

Girona
societat

Els Mossos registren el domicili del detingut per assassinar i maltractar la seva parella a Campdevànol

Campdevànol
societat

L’Ajuntament de Girona engega una campanya per promoure l’ús del bus urbà

Girona

Obren un expedient sancionador a l’Hospital Vall d’Hebron per excés de soroll

barcelona
societat

El Consell Comarcal del Gironès aprova el Pla de digitalització del Gironès

Girona

Estela assegura tenir el suport d’Elena, del seu equip de treball i de la prefectura

Barcelona