L’estudi a l’Antàrtida del paper de bacteris i algues a la base de la cadena alimentària

Josefina Castellví i Piulachs és una investigadora catalana que fou pionera en la participació de l’Estat espanyol en la investigació antàrtica i liderà la pertinent base establerta en aquell territori.

La seva contribució científica en el camp de la bacteriologia marina fou molt rellevant, particularment en els estudis del paper dels bacteris i les algues com a base de la cadena alimentària. Per aquests tipus d’estudis, l’Antàrtida és un lloc únic a causa de l’enorme quantitat de nutrients. El seu interès sobre el comportament dels bacteris en climes extrems fou l’origen de la seva captivació per aquesta zona austral del planeta.

Fou el científic Antoni Ballester qui reclutà Josefina Castellví i, sense gairebé cap mena de mitjans, conjuntament amb Agustí Julià i Joan Rivera, l’any 1984 se n’anaren pel seu compte i risc a cercar un lloc adequat per a la instal·lació d’una potencial base de l’Estat espanyol. Fou gràcies a la seva tossuderia que finalment el Govern espanyol aconseguí entrar en el Tractat Antàrtic i decidí la construcció de la primera base. D’aquesta manera, Josefina Castellví es convertí en la primera dona de l’Estat espanyol que participà en una expedició internacional en aquestes terres glaçades.

El 1988, Antoni Ballester, líder de l’expedició, tingué un ictus que el deixà postrat en una cadira de rodes. Josefina Castellví n’agafà el relleu i s’encarregà de coordinar la instal·lació de la base antàrtica espanyola Juan Carlos I a l’illa de Livingstone. Entre el 1989 i el 1994 en fou la directora, i es convertí així en la primera dona del món a ocupar un càrrec d’aquesta rellevància.

A la base hi vivien dotze persones durant quatre mesos l’any.

Josefina Castellví i Piulachs és una oceanògrafa catalana especialista en microbiologia marina. El seu pare era metge. Estudià a l’Institut Montserrat. Es llicencià en biologia a la Universitat de Barcelona l’any 1957. Acabada la carrera, Josefina Castellví se n’anà a França per estudiar-hi durant dos anys. Cap al 1960, quan s’especialitzà i es doctorà en oceanografia, era una jove de vint-i-cinc anys que començava la seva aventura científica: participà en les seves primeres expedicions oceanogràfiques en un vaixell amb bandera francesa i feu de professora de treballs pràctics en cursos de la Universitat de la Sorbona. Després de la seva aventura austral visqué uns anys a Madrid, on s’havia encarregat des del 1989 del Programa Nacional d’Investigació Antàrtica. El 1995 Josefina Castellví tornà a Barcelona per dirigir l’Institut de Ciències del Mar del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Durant tota la seva vida laboral, compaginà la seva tasca investigadora amb les conferències per divulgar-la i amb l’escriptura de llibres, entre els quals destaca Yo he vivido en la Antártida, que es publicà el 1996.

Josefina Castellví fou membre de la Comissió Internacional de Mànagers de Programes Antàrtics (COMNAP) que depèn del Tractat Antàrtic, directora dels cursos sobre l’Antàrtida a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (1993), la Universitat de Barcelona (1999) i la Universitat Internacional d’Andalusia (2004). Fou distingida amb la medalla del Comitè de Perfeccionament de l’Institut Francès d’Oceanografia de la Fundació Albert I de Mònaco (1978); l’Encomienda d’Isabel la Católica (1988); el Premi Proèmula 1994 a la dona directiva de l’any; la Medalla d’Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1995); la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1996); el Premi Nacional 1998 de la Societat Geogràfica Espanyola; la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2003); el Premi del Medi Ambient 2003 de la Companyia Nacional Suïssa; el Premi Esteve Bassols “Senyora de Barcelona” (2005); el Premi de Medi Ambient 2006 de l’Institut d’Estudis Catalans, i el Reconeixement de “Català de l’any” (2014).

comunicacio@fundoc.net

www.funfoc.net