Societat

Països nòrdics

L’escalfament accelerat de l’Àrtic

El món nòrdic no acostuma a identificar-se amb sequera. Si més no en termes de “manca de pluja”. Però és precisament en els extrems del globus on més clarament es palesa l’escalfament del planeta.

A l’Àrtic, en els últims quaranta anys, s’ha produït un escalfament quatre vegades més ràpid que a la resta del món, segons un estudi recent d’un equip de científics noruecs i finlandesos. Als països del nord europeu s’han produït en els últims anys escenes que fins fa poc no haurien semblat possibles en aquesta regió. Suècia va tenir l’estiu del 2018 uns incendis forestals que van alertar tot el món escandinau. El sòl del país, com els dels seus veïns, ha començat a patir els efectes de la sequera, òbviament a escala “nòrdica”, que pot desfermar incendis de dimensions semblants als del sud d’Europa, de vegades producte d’una negligència humana. En països qualificables com a “frescos”, com ara Suècia i Noruega, fins i tot refugi per als que a l’estiu fugen de la calor, el juliol passat es van registrar temperatures properes als 40 graus. Finlàndia fins i tot va avançar-se aquest any a les onades de calor del sud i centre europeu. A mitjans de juny, els termòmetres superaven els 32 graus, deu per damunt del que és habitual en aquest país. Va ser una onada molt més curta que la que ha afectat altres regions europees, però que en països on es construeixen les cases pensant en les dures condicions de l’hivern es converteix en angoixant. No era tampoc una situació tan excepcional: l’estiu anterior, a Noruega s’havien superat els 34 graus, i a Lapònia, a Finlàndia, es va pujar per damunt dels 33. El risc d’incendis en aquestes regions poc habitades era, com la calor, extrem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Compartir vida

BARCELONA
XAVIER MOLL I DÈLIA FLORES
MATRIMONI DE TRASPLANTAT I DONANT DE RONYÓ

“Vam tenir sort, érem compatibles”

BARCELONA
MARINO FRANCISCO I JOSÉ FRANCISCO
TRASPLANTAT DE RONYÓ I DONANT

“Donar un ronyó al meu germà era el més natural”

PINEDA DE MAR

La falta de titulats de FP deixarà vacants 92.500 feines

Barcelona

El govern veu a prop el pacte dels pressupostos

barcelona
Més diners per intervenir fosses de la Guerra Civil

Més diners per intervenir fosses de la Guerra Civil

barcelona

Primera jornada Monyos, que vincula art, educació i sexualitat

GIRONA

El servei municipal de cura d’infants a Girona comença amb traves

GIRONA
opinió

La recerca de medicaments contra l’Alzheimer: una guia per a l’eòlica

Director de la Càtedra Oceans i Salut Humana (UdG)