Religió
Desmitificant santa Afra
El periodista i llicenciat en ciències religioses Àngel Rodríguez publica la història de qui considera una “màrtir singular” en la primera santa que biografia
La conversió d’una exprostituta es fa amb finalitats moralitzants
És complex biografiar un sant. I més si és una dona. Com destriar els fets, la veracitat del que és llegendari en el relat d’una santa, que comparteix similituds amb el d’altres dones titllades de pecadores? Com desmitificar la història de la prostituta, redimida pel cristianisme a través de la conversió i que arriba a tenir altar gràcies al martiri?
El periodista i llicenciat en ciències religioses Àngel Rodríguez reconeix que ha estat complicat escriure sobre santa Afra, invocada pels pagesos de la vall del Llémena contra les pedregades i de què cada 5 d’agost se celebra l’aplec al santuari de la parròquia del Ginestar, a Sant Gregori. Una santa, però, amb poca predicació entre les famílies: segons les dades de l’Idescat de l’any 2020, hi ha 108 Afra a les comarques gironines.
Àngel Rodríguez ha publicat Santa Afra. Màrtir singular en la col·lecció Sants i santes del Centre de Pastoral Litúrgica i és la primera santa que biografia, després d’haver abordat sants de proximitat, com ara sant Narcís, sant Mer, sant Ferriol, sant Dalmau i el sacerdot sant Francesc Coll.
En el llibre es poden distingir tres Afra. D’una banda, l’etimològica: el nom significa ‘l’africana’ i una de les tradicions diu que va néixer a Xipre i que va ser “serventa de Venus”, és a dir, dedicada a la prostitució. D’una altra, hi ha l’Afra alemanya, patrona de la ciutat d’Augsburg, on se la venera com a verge perquè el seu nom apareix en les primeres informacions de vida cristiana a la ciutat, desmentint així la tradició que la fa meretriu. I, finalment, hi ha l’Afra gironina, que, a banda del santuari del Ginestar, està vinculada amb sant Narcís, el bisbe que la converteix junt amb el diaca Feliu.
En relació amb la veracitat de les actes de la passió, Àngel Rodríguez fa una anàlisi històricocrítica d’uns textos redactats en el segle VII. Explica que l’autor de les actes va prendre de base la Vitae patrum, l’enciclopèdia dels primers sants ascetes i ermitans del cristianisme i es va inspirar en santa Maria Egipciana i santa Taís, prostitutes converses al cristianisme que es van retirar al desert. “És molt creïble que les agafés com a model amb propòsits moralitzadors.” El llibre remarca l’aspecte moral d’una màrtir que Rodríguez defineix com a singular i en cap cas cortesana o prostituta refinada i culta.
